Societat i moviments socials al segle XIX
Clasificado en Historia
Escrito el en 
catalán con un tamaño de 5,3 KB
El liberalisme trenca amb els estamens i les diferències segons el naixement. Tots els humans són iguals i davant la llei tothom es igual. L'igualtat economica no existia(rics i pobres). Així es va passar a la societat de clases(diferencies riqueses)→burgesia(poder economic), prolateriat(treball a canvi de sou).La noblesa i el clero dexen de ser privilegiats. Casta:neixes pertanyent a un grup i no pots sortir de cap manera d'aquest vincle. Estament:grup tancat i lligat a l'honra i l'economia del qual teoricament no se'n pot entrar ni sortir, pero es feia. Clase social:grup obert al qual s'hi pertany per motius econòmics. Clero:les lleis desamortitzadores van minvar molt la capacitat economica de l'esglesia. Va continuar amb privilegis. La vida de la gent anava lligada a la religio. Alta noblesa:formada per un grup reduit de families que van continuar gaundint de poder econom. i polític. Les desamortitz. els van permetre comprar terres que eren treballades per jornalers. Solien viure a les capitals de provincies. Petita noblesa: sobretot els hidalgos van perdre una part del seu poder i van passar a ser simples pagesos propietaris. La noblesa catalana a partit de la sentència de Guadalupe es devilita molt. Burgesia financiera:vinculada als negocis, banca, comerç exterior. Van cmprar terres gracies a les desamortit. (terratinents)la base d'operacions era Madrid. Burgesia industrial catalana:negocis, prop. de finques, empresaris de textil i metalurgia. força abundant, la burg. cat era feble economic. no va influir en la politica esp.Petita burgesia: 5% d la poblacio. propietaris, comercians, petits fabricants. imitaven la manera d viure de la burg.industrial. Nacionalista i republicans(dif.pensaments). Classes dominades: Artesans i treb. de serveis: XIX fort creix. de les ciutats i classes populars↑. Artesans(tenen ofici i el seu taller).fusters,ferrers,sabaters.(menestrals). creix ciutat, crexen serveis(netejja,llum).. Socialment dif, comportament=
El prolateriat: ma d'obra assalariada qe treballava a lindustra a canvi dun sou. industrialitzacio=+treballadors , + importants. Lobrer depen de la makina, normes disciplinaries dures(no treball=no cobrar) Les dones i els nens treballen= i menys sou. vivien en barris obrers propers a la feina(mala condicio d vida=+mortalitat). Lumpen prolateriat: els pitjors. acaben d'arribar, o perden la feina, activitats il·legals. putes, lladres, venedors ambulants.. viuen enfrontats(diferents interessos). El món rural: diferencies fortes. Petits propietaris(pagesos pobres o mitjans) i mitjans prop(algun salari=petita. burgesia), arrendataris i jornalers(gent pobre, males condic. va canviant d feina). A Cat hi havia pagesia mitjana, jornalers,mossos i criades. Les desamortitzacions els i van treure les terres k van pasar a ser dels adinerats, axi es convertexen en jornalers que pasen a ser el 35% d la poblacio espany(treballen pocs mesos i canvian de lloc x treballar)→emigracio a la ciutat. Vida quot. i comportaments socials: els 2 nous grups sorgits amb la rev.indust(burg i prol) van començar a canviar les idees,impulsors de la societat moderns) Canvis físics a la industria( roba,plats,llençols) les classes populars en contra de lesglesia(poderosos). Els nous valors aportats per les noves classes socials son el valor del treball i la disiplina, importancia educacio, família(+valor als infants). La dona burgesa cuida els seus fills dsde petit i els cuida, no depen de la dida(dona ke mamentaven i cuidaven fills). + interes pels infants. Obrers: la disciplina és nova per a ells els hi costa. viuen en pisos petits carreres estrets. tambe aprecien els nens. Imiten a la burgesia industr. al vestir. es posa d moda els balls populars separats dels rics. Dones segle XIX: subordinada al marit. no van cnviar els ideals, la dona rentava a casa(+ roba bruta x rentar, + neteja). casar-se, tenir fills i cuidar la casa. les nenes no cole, a casa fen feina.Θuniversitat