1r obres

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,27 KB

 

1.Tapis de la creació
2.Monestir de poblet
Fitxa tècnica: Autor: desconegut. Cronologia: 1163-1316. Estil: gòtic. Tipologia: monestir. Materials: pedra i fusta. Localització: Vimbodí (Tarragona)
Context: la fundació del monestir de Poblet va començat a partir de la petició feta pel compte Ramon Berenguer IV a labat del monestir cistercenc de Fontfreda a França al 1150, en el qual demanava que es desplaces una comunitat de monjos a unes terres acabades de conquerir als musulmans. Els monjos hi van arribar un any mes tard, i després dexplorar el territori i constituir una mínima organització monàstica, van començar els treballs arquitectònics al 1166. A finals del segle XIV, Pere II el Cerimoniós feu esculpir en els arcs del creuer de lesglésia les tombes dAlfons II Jaume I el Conqueridor, la seva i la de les seves esposes i fills, convertint així el monestir en Panteó Reial de la Corona dAragó.
Descripció formal: el monestir de pobles es conformat per una successió de tres recintes emmurallats, el més interior dels quals constitueix làmbit pròpiament monàstic. Aquest espai te com a eix principal el claustre, espai que es constitueix en centre de la vida monacal. Les quatre crugies son cobertes amb voltes de creueria apuntada, i els arcs apuntats que delimiten el pati interior presenten una sòbria traceria gòtica, dacord amb laustera decoració geomètrica i floral dels capitells.
Davant el refetor, a lala nord, hi ha un templet hexagonal romànic que cobreix la font on els monjos es rentaven les mans abans de menjar, i que constitueix un element característics dels monestirs cistercencs.
A lest sobre la sala capitular, un auster espai quadrat amb quatre pilars octogonals al centre, coronats amb capitells lleugerament decorats, des don arranquen en palmera els nervis de les nou voltes de creueria que cobreixen el sostre. Al terra hi ha les tombes dantic abats.
Lesglésia del monestir es de planta basilical de tres naus amb capelles laterals en un dels costats, un transsepte on hi ha els sepulcres dalguns reis i reines de la Corona dAragó i dues capelles, i capçalera amb deambulatori o girola i cinc capelles radials. La nau central esta coberta amb volta de canó apuntada, reforçada amb sis arcs torals, mentre que les naus laterals presenten una coberta de volta de creueria.
El caràcter auster dels murs es trenca amb lespectacularitat del cimbori gòtic octagonal de creuer, els nombrosos panteons reials i el gran retaule dalabastre del segle XVI, obra de Damià Foment, que decora laltar major.
El dormitori, una immensa nau gòtica de 87m de llargada i 10m damplada, te un sostre de fusta de dos aiguavessos i 19 arcs apuntat recolzats sobre potents mènsules.
Entorn i integració urbanística: laïllament respecte dels nuclis urbans era un de les condicions de lordre el Cister, que amb aquesta mesura volia procurar que els seus integrants estiguessin allunyats del mon. Aquesta voluntat es evident en el mur que envolta tot el conjunt monàstic.
Funció, contingut i significat: lausteritat i la funcionalitat van ser un dels valors principals de lordre del Cister. Per això, i seguint les pautes doració i treball marcades per sant Benet, es va determinar les dependències principals del monestir: una església, per poder resar, una sala capitular dedicada a la lectura diària dels capítols de lordre del Cister; el refetor o menjador per menjar en comunitat i un dormitori per poder dormir, també en comunitat, a la banda de la biblioteca, el celler i el claustre.
Models i influencies: correspon a lideal monestir de lordre Cister, nascut a França al 1098 com a resposta de lostentació de poder en qual havia caigut labadia de Cluny.
Laparició a Catalunya daquest ordre monacal va portat al Principat lanomenat gòtic de transicions o estil cistercenc, que es caracteritzava fonamentalment per la funcionalitat de lausteritat. Aquest principis arquitectònics van ser els que van definir els paràmetres que posteriorment serien utilitzats en el gòtic meridional de la Corona dAragó, tal com es pot comprovar al Salo del Tinell de BCN.



1.Catedral de lleó
Fitxa tècnica: Autor: Enrique de Burgos i Juan Pérez. Cronologia: 1255-1300. Estil: gòtic. Tipòloga: catedral. Materials: pedra, formigó i vidre. Localització: lleó (espanya)
Enrique de burgos conegut com a Maestre Enrique, era segons sembla un arquitecte dorigen francès. Bon coneixedor de les noves solucions arquitectòniques iniciades al país veí, la documentació el relaciona amb la construcció de les catedrals de Lleó i Burgos, mentre a la capital de Burgos participa en la segona fase de les obres. A Lleó hi participa des del principi tot i que no es lautor dels plànols. Quan va morir el va substituir Juan Perez col·laborar seu i també actiu a Burgos i a Lleó.
Descripció formal: la façana occidental que dona accés al recintes consta dun cos central dividit en quatre franges superposades. A la part inferior de lentrada hi trobem una triple portalada ogival ricament decorada amb, escultures, un trifori, una gran rosassa i finalment un gablet flanquejat per dos pinacles. Separades aquest cos es drecen dues torres quadrades de mes de 60m daltura també coronades per pinacles.
Els extrems dels transsepte també acullen interessants portalades seguint el model del cos central. Els murs laterals es troben seccionats pels contraforts i els arcbotant coronats per pinacles que acullen el pes de la volta interior de la nau central, i alhora permeten obrir nombrosos finestrals entre ells.
Linterior presenta una planta basilical cruciforme de tres naus la central molt mes altra que les laterals, seguida per una capçalera formada per uns transsepte també de tres naus i un absis de dos trams rectes de cinc naus amb un deambulatori amb cinc capelles radials de forma trapezoide. A causa de la poca longitud de trams del cos central, la catedral presenta una capçalera molt gran, fet que provoca en el temple una pèrdua de profunditat i de perspectiva.
Lalçat interior es divideix en els tres nivell característics del Gòtic: arcades ogivals, que donen accés a les naus laterals, trifori de finestres lanceolades, i un elevat claristori que acull 230 finestrals apuntats que, juntament amb les rosasses de les portalades, sumen mes de 1200m quadrats de vitralls policromats que aporten una gran lluminositat interior. Els sostre, a 30m dalçada es tanca en volta de creueria, els nervis de la qual es converteixen al final en columnes adossades que arriben fins a terra i divideixen així els diversos trams de la nau.
Entorn i integració urbanística: situada en una enorme plaça al capdamunt de la cuitat, la catedral domina amb autoritat tota la cuitat. La majestuositat que encara avui conserva el conjunt devia causar un gran impacte en lèpoca, perquè la construcció seleva cap al cel a símbol del poder del cristianisme en un territori acabat de reconquerir als musulmans.
Funció. Contingut i significat: sota ladvocació de la Verge Maria i coneguda amb el mon de catedral de Lleó es troba a la ruta de pas del camí de Santiago, això juntament amb les nombroses relíquies de sants que atresora, com les de sant Froilán, en fa un important centre de pelegrinatge. Pot acollir un grans nombre de visitants, ja que consta de entrada i sortida de les naus laterals, el transsepte obert amb portalades i el deambulatori a la capçalera. Així el pelegrí pot visitar els tresors de temple sense destorbar els oficis religiosos.
Models i influencies: es juntament amb la catedral de Burgos el model mes representatiu de larquitectura gòtica afrancesada a la corona de castellà. La configuració de la lluminositat interior, la planta es pràcticament una copia però reduïda de la planta de la catedral de Reims. La façana principal presenta una influencia formal de la catedral de Chartres i amb la Verge Blanca del mainell es mostra de lherència de lestil septentrional francès.

Entradas relacionadas: