AaasadASVKLn

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,8 KB

 

L’estructura lèxica del mot

  • Un lexema o radical o arrel és un component obligatori i conté el significat bàsic de la paraula.

  • Cap, un o diversos morfemes derivatius o afixos, que s’afegeixen al lexema i en modifiquen el significat bàsic.

  • Un morfema gramatical es dóna només en les categories gramaticals que presenten variació formal.

La morfologia és la branca de la lingüística que s’ocupa dels morfemes gramaticals i estudia la flexió verbal (la conjugació) i la nominal.

La lexicologia estudia la combinació de lexemes i morfemes derivatius.

La formació de mots

És el conjunt de processos mitjançant els quals s’obtenen nous mots a partir de mots ja existents.

La derivació

És el procés de formació de mots mitjançant l’adjunció d’un afix o morfema derivatiu a un lexema. Si l’afix s’anteposa a l’arrel s’anomena prefix, i el procediment rep el nom de prefixació; en canvi, si l’afix es posposa a l’arrel s’anomena sufix, i el procediment rep el nom de sufixació.

Si es produeix l’adjunció simultània d’un prefix i d’un sufix, el procediment rep el nom de parasíntesi. El conjunt del mot primitiu i dels derivats s’anomena família de paraules.

La sufixació

És la formació d’un mot derivat mitjançant l’adjunció d’un sufix.

  • La major part dels sufixos són tònics i imposen l’accent al nou mot.

  • Un mateix mot pot ser el resultat de dues o més sufixacions.

  • La sufixació pot comportar un canvi en la categoria gramatical del mot derivat respecte al primitiu.

  • La sufixació se situa entre l’arrel i el morfema gramatical.

Hi ha dos tipus de sufixos:

  • Els sufixos lèxics, que aporten una part important del significat al mot derivat i en determinen la categoria gramatical.

  • Els sufixos valoratius, que aporten un matís al significat del mot derivat i no modifiquen la categoria nominal del lexema.

La sufixació lèxica

  • Els sufixos nominalitzadors poden indicar noms d’oficis, d’arbres, noms col·lectius, objectes destinats a contenir, llocs on es desenvolupa un ofici, noms de partidaris d’una ideologia, noms d’accions, noms abstractes, etc.

  • Els sufixos adjectivadors poden expressar relació o pertinença, possessió, tendència, ordre, possibilitat, etc.

  • Els sufixos verbalitzadors poden expressar accions o processos o tendència.

  • L’únic sufix adverbialitzador, -ment, pot expressar manera, punt de vista, temps, modalitat, quantitat, etc.

Des del punt de vista històric:

  • Els sufixos patrimonials, que formen part dels recursos que té el català per formar nous mots en l’actualitat. Són sufixos productius, amb l qual s’han anat formant mots.

  • Els sufixos cultes, generalment d’origen llatí, que apareixen integrats, fossilitzats, en mots catalans i que no intervenen en la formació de noves paraules.

La sufixació valorativa

  • Els sufixos augmentatius, que indiquen grandària i que en alguns casos aporten també una valoració despectiva.

  • Els sufixos diminutius, que indiquen petitesa i que en alguns casos aporten també una valoració afectiva.

  • Els sufixos superlatius de valor augmentatiu i aplicables només a adjectius en aquest grau.

La prefixació

És la formació d’un mot derivat mitjançant l’adjunció d’un prefix.

  • No imposen l’accent al nou mot.

  • Un mateix mot només pot ser el resultat d’una sola prefixació.

  • La prefixació no sol comportar un canvi en la categoria gramatical del mot derivat respecte al primitiu.

  • El prefix se situa davant de l’arrel.

Segons la seva productivitat:

  • Els prefixos patrimonials, que són productius en la llengua actual.

  • Els prefixos cultes, que apareixen en paraules heretades pel català ja prefixades i que només són productius en llenguatge especialitzat.

La parasíntesi

És la formació d’u mot derivat mitjançant l’adjunció simultània d’un prefix i d’un sufix.

La composició

És el procés de formació de mots mitjançant la combinació de lexemes, generalment dos.

  • La composició, en què els lexemes que es combinen poden aparèixer com a mots independents. Els mots resultants poden ser:

- Noms: es formen amb dos noms, nom + adjectiu, adjectiu + nom, determinant + nom o verb + nom.
- Adjectius: es formen amb dos adjectius, nom + adjectiu, adverbi + adjectiu, o amb la intervenció d’un participi.
- Verbs: es formen amb un nom, un adjectiu o un adverbi davant d’un verb.

  • La composició amb formant cultes, en què almenys un dels dos elements combinats és una arrel llatina o grega que no pot funcionar com a mot independent en català.

  • Els compostos sintagmàtics, que se situen a l’àmbit del sintagma.

La conversió

És el procés de formació de mots mitjançant l’adaptació d’un mot a les característiques morfològiques pròpies d’una altra categoria gramatical.

Es donen tres casos de conversió:

  • Noms que es converteixen en verbs.

  • Verbs que es converteixen en noms.

  • Adjectius que es converteixen en verbs.

Altres mecanismes de formació de mots

  • La truncació és el procés de formació de mots mitjançant l’eliminació d’una part d’un mot existent.
    - La truncació pròpiament dita,
    que comporta l’eliminació de la part inicial del mot, la central o la final.
    - Les sigles, que conserven només la primera lletra de cada element d’un mot complex.
    - Els acrònims, que conserven la part inicial de cada element d’un mot complex, una o més lletres segons els casos, i que són pronunciables com un mot ordinari.

  • L’onomatopeia és el procés de formació de mots mitjançant la reproducció d’un so, un soroll o una veu naturals.

  • La reduplicació és el procés de formació de mots mitjançant la repetició d’un mot o d’una part d’un mot. Els mots reduplicats són sovint onomatopeies.


Entradas relacionadas: