Accentuacio verbs catala

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,85 KB

 

ALTERNANCES VOCÀLIQUES EN LARREL DE CERTS VERBS

Com a norma general, totes les formes dun verb comparteixen una mateixa arrel i varien pel que fa a les terminacions. Exemples: ned-o, ned-es, ned-aves, ned-aríem, etc. Aquesta norma no es compleix en els verbs irregulars i, concretament, en verbs que presenten una alternança en una vocal de larrel:

ALTERNANÇA A/E

·Els verbs jeure, treure, néixer, péixer i els que deriven daquests verbs presenten dues arrels:

a) Les formes tòniques es poden escriure amb a, que és la grafia etimològica i que
es correspon amb la pronúncia conservada en alguns parlars occidentals (nàixer,
jaure, traure, naix, jau...). Tanmateix, també és correcte escriure-les amb la
grafia e, que respon a les pronúncies e oberta o e tancada de la resta de varietats
geogràfiques(neix, jeia, tregui...).

b) Les formes àtones sescriuen amb a (naixia, jauràs, traguessin...).

·Altres verbs presenten una alternança homogènia en totes lesvarietats geogràfiques. És el cas de verbs com fer, caure i els que en deriven, que tenen dues arrels tòniques, amb a i amb e, pronunciades de manera ben diferenciada (fas / fes; cau / queien) i una sola arrel àtona, que sescriu amb a (farem, faríeu, caiem, caigués...).

ALTERNANÇA O/U

·Els verbs collir, cosir, escopir, sortir, tossir i els que deriven daquests verbs presenten dues arrels: una de tònica, pronunciada amb [u] i escrita amb u; i una datona, escrita amb o i pronunciada amb [o] en català occidental i amb [u] en català oriental. Exemples: cus / cosia, reculls / recollia, surten / sortiràs, etc.

·Els verbs poder i voler, dús molt freqüent, presenten dues arrels:

a) Sescriuen amb o les formes tòniques pronunciades amb o oberta i la
majoria de formes àtones. Exemples: pot, vols, volies, podries, poguessis,
volguéssis, voldràs...

b) Sescriuen amb u les formes tòniques pronunciades amb [u] (puc, vull, pugui...) i
les formes àtones puguem, pugueu, vulguem i vulgueu, tant si són del present de
subjuntiu com de limperatiu.

III. VERBS AMB RADICAL ACABAT EN VOCAL + IAR
En els verbs acabats en -aiar (esglaiar), -eiar (remeiar) i -oiar (acomboiar), sescriu una dièresi damunt de les terminacions -i, -is, -in del present de subjuntiu i de limperatiu i en aquest casos, a més, selimina la i de larrel. Exemples: desmaï, desmaïs, desmaïn...
IV. VERBS AMB RADICAL ACABATS EN -AURE / -OURE
En uns pocs verbs acabats en -aure (raure, plaure i els que en deriven) o -oure (coure, clourei els que en deriven), les tres persones del singular i la tercera del plural de limperfet dindicatiu porten dièresi. Exemples: incloïa, incloïes, incloïen...

Entradas relacionadas: