Accentuacion verbos

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 9,29 KB

 

ACCENTUACIÓ DE FORMES VERBALS AGUDES

Saccentuen les formes verbals agudes acabades en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en i -in, i no saccentuen la resta de formes (incloses les acabades en diftong).

Hi ha un temps verbal amb totes les formes agudes, el futur: unes sacentuen i altres no, segons la terminació.

ballaré / ballaràs / ballarà / ballarem / ballareu1 / ballaran

·En la resta de temps verbals només una part de les formes són agudes: cada forma saccentua o no segons la terminació. Exemples:

Passat simple (formes agudes): ballí / ballà.
Imperfet de subjuntiu (forma aguda): ballés.

·Les formes no personals, tret dalgunes excepcions, són agudes. No saccentuen ni els infinitius (acabats en -r), ni els gerundis (en -nt) ni la majoria dels participis (acabats en -t en masculí singular). Ara bé, cal tenir presents els participis que acaben en -s i saccentuen. Exemples: romàs, ofès, confós, reclòs, etc.

ACCENTUACIÓ DE FORMES VERBALS PLANES

Saccentuen les formes verbals planes que no acaben en -a, -e, -i, -o, -u, -as, -es, -is, -os, -us, -en i -in (incloses les acabades en diftong) i no saccentuen la resta de formes.

·Hi ha dos temps verbals amb totes les formes planes, limperfet dindicatiu i el condicional: unes sacentuen i altres no, segons la terminació.

Imperfet dindicatiu: ballava / ballaves / ballava / ballàvem / ballàveu2 / ballaven

·En la resta de temps verbals només una part de les formes són planes: cada forma saccentua o no segons la terminació. Exemples:

Passat simple (formes planes): ballares / ballàrem / ballàreu2 / ballaren.
Imperfet de subjuntiu (formes planes): ballessis / balléssim / balléssiu2 / ballessin.

·Tot i que la majoria de formes no personals són agudes, hi ha alguns infinitius plans de la segona conjugació o irregulars que acaben en -r i saccentuen. Exemples: témer, vèncer, córrer, tòrcer, ésser, etc.

ACCENTUACIÓ DE FORMES VERBALS ESDRÚIXOLES

Saccentuen les poques formes verbals esdrúixoles que existeixen: sàpiga, sàpigues, sàpiguen, càpiga, càpigues, càpiguen.

1.Escriu limperfet dindicatiu dels verbs rentar i servir. Fixat en quines formes saccentuen i explica per què.
Rentava, rentaves, rentava, rentàvem, rentàveu, rentaven. Servia, servies, servia, servíem, servíeu, servien. Saccentuen la primera i la segona persones del plural perquè acaben en una terminació que no és cap de les dotze que no saccentuarien.2. Compara les formes de limperfet dindicatiu del verb dormir en català amb les seves equivalents castellanes. Per què en la nostra llengua se naccentuen només dues i en castellà totes sis? Perquè en català laccent indica només la tonicitat de la síllaba, mentre que en castellà indica també el trencament dun diftong.

Plusquamperfet dindicatiuPerfet de subjuntiu
havia començathagi començat
havies començathagis començat
havia començathagi començat
havíem començathàgim començat
havíeu començathàgiu començat
havien començathagin començat

CondicionalCondicional perfet
començariahauria començat
començarieshauries començat
començariahauria començat
començaríemhauríem començat
començaríeuhauríeu començat
començarienhaurien començat
·Explica quina regularitat observes i a què és deguda. Saccentuen només la primera i la segona persones del plural, perquè ho demana el fet que tenen una terminació que no és cap de les dotze que no saccentuen.
Passat simplePassat anterior
cridíhaguí cridat
cridareshagueres cridat
cridàhagué cridat
cridàremhaguérem cridat
cridàreuhaguéreu cridat
cridarenhagueren cridat

Imperfet de subjuntiuPlusquamperfet de subjuntiu
cridéshagués cridat
cridessishaguessis cridat
cridéshagués cridat
cridéssimhaguéssim cridat
cridéssiuhaguéssiu cridat
cridessinhaguessin cridat


·Explica les semblances i les diferències, pel que fa a accentuació, entre les formes daquesta activitat i les de lactivitat anterior. Sassemblen en el fet que saccentuen la primera i la segona persona del plural. Pel que fa a la primera i la tercera persones del singular, saccentuen en tant que paraules agudes acabades en -à, -é, -í i -és.7. Escriu dues formes accentuades equivalents als auxiliars vam i vau que intervenen en la formació del passat perifràstic.
vàrem, vàreu8. Escriu la primera persona del singular del passat simple dels verbs ballar, témer, perdre, servir, dormir, haver i anar-sen.
ballí, temí, perdí, serví, dormí, haguí, me naní.-í. Amb la -i de la primera i la tercera persona del singular del present de subjuntiu.
fui, fiu. No porten accent, perquè són monosíllabs.
9. Fixat en les formes nord-occidentals i balears de limperfet de subjuntiu, prenent com a exemple el verb trencar, i digues què hi observes des del punt de vista de laccentuació.
Des del punt de vista de laccentuació, en tots tres dialectes daccentuen les mateixes formes, malgrat els canvis en lúltima o les dues últimes vocals, segons els casos.



ACCENT GREU I AGUT EN LA E I LA O DE LES FORMES VERBALS

Aquesta qüestió afecta només formes verbals agudes i planes, ja que no nhi ha desdrúixoles. En la gran majoria de casos, la grafia afectada és la e i només escadusserament la o. Les normes que sapliquen en aquests casos són les següents.

·En les formes verbals agudes laccent gràfic de la e sol ser agut:

- 1a persona del singular del futur: hauré, cantaré, serviré...
- 1a persona del singular del passat simple: hagué, digué, temé...
- 1a i 3a persona del singular de limperfet de subjuntiu: hagués, cantés...
- 3a persona del singular del present dindicatiu i la 2a persona del singular de
limperatiu en -tén i -cén (entén, pretén, encén).

·Ara bé, també hi ha un cas de formes verbals agudes en què laccent de la e és greu:

- 3a persona del singular del present dindicatiu i la 2a persona del singular de
limperatiu en -èn (ofèn, comprèn, aprèn...).

·En les formes verbals planes la situació és més equilibrada. Laccent gràfic de la e (i de la o) sol ser agut:

- Certs infinitius i els que en deriven: ésser, néixer, témer, prémer, créixer, córrer...
- 1a i 2a persona del plural del passat simple: haguérem, teméreu, diguérem, fórem,
fóreu...
- 1a i 2a persona del plural de limperfet de subjuntiu: haguéssiu, perdéssim, féssim,
fóssim, fóssiu...
- 1a i 2a persona del plural de limperfet dindicatiu del verb ésser: érem, éreu...

·Tanmateix, també són abundants els casos de formes verbals planes en què laccent de la e (i de la o) és greu:

- Certs infinitius i els que en deriven: conèixer, vèncer, empènyer, tòrcer...
- 1a i 2a persona del plural de limperfet dindicatiu: crèiem, dèieu, sèiem, fèieu...
- Participis irregulars del tipus atès, admès, ofès, encès, entès, empès.

ACCENTS DIACRÍTICS EN LES FORMES VERBALS

·Són diverses les formes del verb ésser amb accent diacrític: sóc, és, són i fóra.

·Hi ha altres formes verbals que porten accent diacrític:
- Verb donar: dóna, dónes.
- Verb fer i els que en deriven: féu (3a persona del singular del passat simple).
- Verb tenir: .
- Verb venir: véns, vénen.
- Verb anar: vés.

Entradas relacionadas: