Acompanyant

Enviado por Anónimo y clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,92 KB

 


El malalt sembla que poc a poc vagi cobrant vida; lentament va obrint els ulls i li fa un gest amb la mà com saludant-la.

La enfermera li fica la safata damunt de la tableta de nit. Li posa el termòmetre a l’aixella i li pregunta a la persona que fa companyia al malalt: “com està?” i l’acompanyant li explica que per la nit el malalt no pot dormir , ja que li molesta molt la sonda.

La enfermera apunta tot el que li ha dit l’acompanyant amb pèls i senyals , en un full que ha tret de dins de la carpeta.

Quana caba, li col·loca bé la sonda i li diu a l’acompanyant:

-Dongue-l’hi la dosi de pastilles que li correspon i si pot ser, que començi a menjar per si sol.

-D’acord- respongué l’acompanyant.

El malalt , per fi va dir alguna cosa:

-Llúcia, acoste’m l’aigua; si et plau.

Es va veure l’aigua juntament amb lespastilles i la Llúcia parlà.

-Fidel, la infermenra m’ha dit que hauries de començar a menjar tu sol.

-Oh clar! É smotl fácil dir-ho perque ella no ha tingut cap accident de moto i no li han hagut d’amputar cap cama!

-Saps que ho diu per el teu bé!!- digué la Llúcia.

Tots dos van estar una estona sense dir res. En Fidel va començar a menjar, i quan ho va haber fet, va tornar a adormir-se

El malalt sembla que poc a poc vagi cobrant vida; lentament va obrint els ulls i li fa un gest amb la mà com saludant-la.

La enfermera li fica la safata damunt de la tableta de nit. Li posa el termòmetre a l’aixella i li pregunta a la persona que fa companyia al malalt: “com està?” i l’acompanyant li explica que per la nit el malalt no pot dormir , ja que li molesta molt la sonda.

La enfermera apunta tot el que li ha dit l’acompanyant amb pèls i senyals , en un full que ha tret de dins de la carpeta.

Quana caba, li col·loca bé la sonda i li diu a l’acompanyant:

-Dongue-l’hi la dosi de pastilles que li correspon i si pot ser, que començi a menjar per si sol.

-D’acord- respongué l’acompanyant.

El malalt , per fi va dir alguna cosa:

-Llúcia, acoste’m l’aigua; si et plau.

Es va veure l’aigua juntament amb lespastilles i la Llúcia parlà.

-Fidel, la infermenra m’ha dit que hauries de començar a menjar tu sol.

-Oh clar! É smotl fácil dir-ho perque ella no ha tingut cap accident de moto i no li han hagut d’amputar cap cama!

-Saps que ho diu per el teu bé!!- digué la Llúcia.

Tots dos van estar una estona sense dir res. En Fidel va començar a menjar, i quan ho va haber fet, va tornar a adormir-se

Entradas relacionadas: