Aiguamarina josep María de sagarra

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,27 KB

JOSEP María DE SAGARRA
De la seva infantesa en destaca sobretot la finca de Santa Coloma de Gramenet on va entrar en contacte per primer cop amb la natura.
L'any 1913 va guanyar l'Englantina d'Or als Jocs Florals de Barcelona amb el poema Joan de l'Ós.
El seu nom començava a sonar, ja que, a part de l'Englantina d'Or , havia publicat amb bona acollida el Primer llibre de poemes (1914) i El mal caçador (1915), havia estrenat al Teatre Romea Rondalla d'esparvers (1917) i fins i tot havia editat una novel·la, Paulina Buxareu (1919).
L'èxit i la popularitat que de ben jove havia assolit va anar creixent, sobretot gràcies al fet que la seva producció es va diversificar en tots els gèneres, amb un català molt viu que el va apropar al gran públic.
Va ser declarat Mestre en Gai Saber quan va guanyar novament l'Englantina d'Or (1931). Amb una de les novel·les més reeixides, Vida privada (1932).
En el camp del teatre, Sagarra va publicar tragèdies com Judit (1929).
Va traduir obres. Va conrear el periodisme, com a crític teatral, i com a articulista i va cultivar poemes satírics.
L'any 1954, amb seixanta anys, emprèn l'escriptura de les Memòries -gènere poc conreat a Catalunya i que amb Sagarra assoleix una qualitat extraordinària- i decideix estrenar una de les obres que li tornaria l'èxit que havia perdut en aquells darrers anys: La ferida lluminosa, un drama burgès d'intenció religiosa



Vinyes verdes vora el mar:
Estructura
: el poema està compost de tres parts:
- La introducció: formada per les tres primeres estrofes. Ens introdueixen un paisatge harmònic, estable i encisador típic de la primavera, prova d'això és que el vent, ara no existeix; les vinyes són joves i estan plenes de vida ja que el terme "userda" i "verd" associa la vinya amb el concepte de fertilitat; i la expressió dolç repòs" ens fa venir al cap un sentiment de tranquil·litat i serenitat.
- Desenvolupament: format per les dues estrofes següents. Si fins ara el poema ens havia presentat un paisatge ideal, quan comença l'estiu i el raïm ja es veu clarament, tot canvia. Apareix el terme "soledat" que es refereix a la soledat del color verd del cep enmig dels colors calents de la tarda. També es reflecteix la incapacitat de moviment de la vinya, si abans el repòs era dolç, ara és amarg.
- Conclusió: formada per les dues darreres estrofes. El poema en està situant a la tardor. Ara. Els elements exteriors de la natura s'inclouen representant un perill per a la producció. A la penúltima estrofa, la vinya deixa de ser un element visible i passa a formar part del cor de l'autor. I per últim, la ultima estrofa ens torna a mostrar el panorama idíl·lic amb què havia començat el poema, i tot gràcies a l'existencia del fruit que ha sigut capaç de lluitar contra els elements exteriors.
Mètrica: utilitza quintets compostos de cinc versos heptasil·làbics, que afavoreixen la musicalitat i la rapidesa. L'estructura predominant és 7A/ 7B / 7A/ 7B/ 7A. La rima es consonant, el versos senars són masculins y el versos parells son femenins.

Entradas relacionadas: