Cap al tard, Joan Alcover- comentaris de poemes

Enviado por Oscar y clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,35 KB

 

El Modernisme

El Modernisme es el nom que es va adoptar a Catalunya per designar un ampli moviment europeu a cavall entre els s. 19 i 20. Aquest moviment pretenia contribuir a la modernització cultural i artística i es va desplegar en tots els camps de les arts plàstiques, la musica i la literatura. Hi confluïen diversos objectius:
a) la renovació dels materials artístics.

b)Una alta valoració de la consciencia de ser artistes i del valor de la imaginació.

c) una celebració de la novetat.

Aquest moviment va durar 20 anys. Cal parlar de les 5 festes modernistes de Sitges, de la creació de revistes (l'avenc, Quatre gots, Pel & Ploma, Catalònia) i de la fundació de l'institut d'estudis catalans.

Novel·la catalana Modernista

a)La ubicació de les històries és preferentment en ambients rurals. El camp que hi apareix, però no és cap lloc idíl·lic, sinó un escenari agrest i feréstec. En les obres més simbolistes o decadentistes. Els espais són eteris i poc concrets, allunyats de tot Realisme.

b)Els personatges solen ser solitaris, sigui per la seva marginalitat o bestialitat ( l'Ànima de Solitud) sigui per la seva condició d'herois assimilats als artistes modernistes (el pastor de Solitud, el Llàtzer d'els sots Feréstecs). Alhora es presenta la condició humana com a gregòria, i incapaç d'alliberar-se'n.

c) Les forces ocultes de la natura i les passions i els sentits humans condicionen fortament els destins dels personatges. Moltes obres són interpretacións del combat entre forces oposades: matèria contra virtut...

d) La llengua dels narradors i dels personatges es viva.

e) Dins la voluntat de causar impacte en l'autor per la via emocional, les narracions modernes contenen elements que se situen en les vores de la moral o de la falta de respecte per les coses considerades sagrades.

f) Els autors opten pel conte o la novel·la breu en l'intent de buscar la intensitat més que no pas el retrat fidel o les trames complexes.

g) Els narradors modernistes són conscients de la forta dosi de subjectivitat de les seves obres, fins al punt que no hi falten elements simbòlics o irreals.


El teatre modernista

Es poden distingir dues tendències:

a) Les obres i autors de tendència regeneracionista: s'hi inclouen obres en què la natura no purifica sinó que esclavitza i els individus s'han de comportar com a lluitadors per modificar la societat. Apareixen conflictes entre l'individu i la societat, entre els quals destaca el paper de les dones. Es un teatre d'idees

(Joan Puig i Ferrer, Aigües encantades

Henrik, L'enemic del poble

A.Shrindberg, senyoreta Júlia)

b) Les obres i autors de tendència simbolista: les obres són breus, s'hi creen atmosferes poètiques gràcies als silencis, la il·luminació, la música i altres efectes especials. Els pers. Tenen un aspecte irreal i al·legòric.

Santiago Rusiñol, L'alegria que passa

M.Maeterlinck, La intrusa

Adrià Gual, Misteri de dolor.

L'escola Mallorquina

Formen l'EM una generació d'autors, especialment poetes, que van escriure a les Illes Balears entre 1900-38. Són coetanis del Modernisme, però, tenen més punts de contacte amb el noucentisme

L'EM es caracteritza per la influencia del món clàssic: gust per la contenció i l'harmonia, i per una temàtica de gairebé limitada a la natura i el paisatge

Els autors havien adquirit una sòlida formació clàssica i els seus poemes són exemples de rigor formal.

Miquel costa i Llobera, Horaciones

Joan Alcover, Cap al tard

María Antònia Salvà

Entradas relacionadas: