Altaar

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,05 KB

 
ALTAR DE ZEUS A PÈRGAM:1.DADES GENERALS:L'altar de zeus a Pèrgam, és un altar dedicat a Zeus . El seu autor és desconegut. La seva cronologia és del 180 - 160 a.C. I l'estil el qual pertany és hel·lenístic. És troba a l'escola de Pèrgam, aquest va destacar pel monumentalisme i el teatralitat de leseves construccions ( altres escoles hèl·lenistiqueslexandria, Atennes ...)actulment és stua a Berlín, i es considera l'altar més gran de l'antiguitat. Carl Humann i els seu equip d'excavadors arquelogiques van ser el que van descobrir l'altra.
La façana al 1930 va ser desmontada peça per peça i traslladada a Berlín. De tot el conjunt de la façana queda l'altar, els laterals i escalinata. 2.ANÀLISI FORMAL:anterioment constava d'un podi de planta quadrangular de 7 m alçada sobre el qual s'erigia una columnata jònica amb entaulament i coberta plana, esta decorada amb animals fantàstics i mitològics, la façana oest té forma de “U” i al mig deixa una escalinata impresionant. Aquest escalinata conduïa a un pati interior tancat on ho havia l'altar dels sacrificis al déu.Les parets exteriors del podi estaven amb una firs continu d'alt relleu de més de 120 m de llarg i el pati interior, amb un firs esculpit igualment, de temàtica mitològica.
Els personages exhibeixen actituds violentes reproduiides amb força gràcies a un treball escultorix excel·lent en la musculatura, els rostros i el moviements dels vestits. Estava construit a la part superior de l'Acròpoli de Pèrgam sobre una terrassa, a la qual s'accdeia a través d'un propileu. La façana actualment nomes es conserva al Pergam monomuseum de Berlin.

3.ANÀLISI ESTÍLISTICA I SIGNIFICACIÓ DE L'EDIFICI:L'altar adquireix entitat arquitectònica fins a esdevenir un monument gairabé independent. L'altar de Zeus a Pèrgam és l'expressió màxima d'aquesta evolució.
L'altar de Zeus està decorat amb dos frisos: un d'interior sota el pòrtic, dedicat al presumpte fundador del llinatge atàlida, Tèlf, fill d'Hèracles, i un altre d'exterior de gairabé 200m i la lluita dels déus olímpics ( l'ordre) contra els gegants (el caos)La finalitat d'associar la victòria del poble atàlida ( identificació amb els déus) sobre els bàrbars gàlates ( identificacií amb els gegants).Zeus és agafat com a model del rei Èumenes II, i Atena, deessa protectora de la ciutat, de la saviesa i de l'estratègia en la guerra, són els personatges que adquireixen un paper més rellevant en aquest fris. 4.VALORACIÓ I CONCLUSIÓ:l'altar de Zeus a Pèrgam va ser el més gran de l'Antiguitat i, en línies generals, segueix l'esquema formal establert per a aquest tipus de monuments. També s'hi aprecia una particularitat : presenta un podi enorme i una escalinata monumental. L'aparició per primera vegada de paisatge de fons al fris de Tèlef i el model narratiu de les escenes fan d'aquests frisos un precedent clar de la Columna Trajana. El dinamisme, la teatralitat i l'expressivitat són un antecedent e les característiques del Barroc.Obra culminanat a l'artista i es la més important de l'escola de Pèrgam. És l'altar més gran de l'antigitat, i és habitual trobar-ne d'altres èpoques, és un altar independent dels altres edificis. Obres de la mateixa època Gàlta maribund (230 a.C.) i Afrodita de Melos ( final s. II a.C.)

Entradas relacionadas: