Anabel

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 16,28 KB

 

1. ELS ORÍGENS DE LA GUERRA FREDA Què va ser la guerra freda? Quan va acabar la segona guerra mundial es va fer palès lantagonisme polític, ideològic i econòmic entre les dues superpotències, els EEUU i lURSS, que va desembocar en el llarg període de tensió diplomàtica que es coneix com la guerra freda. Durant aquest període, el mon va quedar dividit en dos blocs antagònics: el bloc occidental, liderat pel EEUU i reforçat pels seus aliats de lEuropa occidental, i el bloc comunista, amb la Unió soviètica, secundada pels aliats de lEuropa oriental. Els països occidentals tenien un sistema democràtic i capitalista semblant al dels EEUU i el bloc soviètic tenien un regim semblant al de lURSS. Cada potència liderava el seu bloc i feia servir diversos mecanismes dinfluència i control. La guerra freda era un estat de tensió permanent. Els períodes de màxims enfrontaments van ser els anys de 1947 a 1956 i els anys 80 del segle XX. Entre les dues èpoques es va estendre un període anomenat coexistència pacifica, en que les dues superpotències van establir pautes de negociació. Aquesta etapa també tenia conflictes greus. El deteriorament de les relacions entre els aliats El 1946, Churchill va denunciar en un famós discurs que ha caigut sobre el continent europeu un teló dacer. Descrivia la creixent influència soviètica sobre els països del centre dEuropa i feia públic que lentesa entre els aliats sestava trencant. El pas següent cap a la guerra freda es va donar a Grècia, on comunistes i monàrquics es disputaven el poder en una guerra civil. El president nord-americà Truman va decidir donar suport als monàrquics grecs per impedir que els comunistes prenguessin el poder. Truman va estendre el suport als anticomunistes a qualsevol lloc del mon, una estratègia coneguda com política de contenció o doctrina Truman. Els EEUU i lURSS van reforçar les àrees dinfluència respectives. Els americans van dur a terme el pla Marshall el 1947, que era un programa dajudes per reconstruir leconomia europea. Aquest projecte va ser rebutjat per lURSS. Va crear el Kominform per coordinar el suport a la seva política dels partits comunistes de tot el món. 2. LA FASE DE MÀXIMA TENSIÓ(1947-1953) El bloqueig de Berlín El primer gran conflicte diplomàtic va ser a la ciutat de Berlín, 3 anys desprès del final de la Segona Guerra Mundial.
Desprès de la guerra, la capital alemanya i la resta del país havia quedat dividida en quatre sectors, però el 1948 els EEUU, el Regne Unit i França van unir els seus 3 sectors per crear la República Federal dAlemanya. LURSS soposava a la reunificació dAlemanya, va bloquejar la zona occidental de Berlín. Però els aliats van aconseguir abastar la cuitat per laire, mitjançant un pont aeri i el bloqueig soviètic va fracassar. LURSS hi va respondre creant un estat comunista, la República Democràtica Alemanya. Alemanya quedava dividida en dos estats i es va allargar fins al 1990.
La guerra de Corea (1950.1953) El bloqueig de Berlin havia significat la ruptura dels aliats i el començament de la guerra freda. Un any mes tard havia tingut lloc el triomf de les tropes comunistes de Mao Zedong en la guerra civil xinesa. En aquest ambient va esclatar la guerra de Corea. Aquest país era una colònia japonesa. Desprès de la derrota nipona de la Segona guerra mundial, Corea va ser dividida en dues zones. El nord sota influencia de Moscou tenia regim comunista, el sud, hegemonia nord-americana, estava governat per una dictadura anticomunista. El 1950 Corea del Nord va envair la del Sud. Lexèrcit sud-coreà gairebé havia estat derrotat quan lONU va condemnar la invasió i va aprovar la intervenció dels cascos blaus per sufocar el conflicte. La coalició de les Nacions Unides, va emprendre la reconquesta de Corea del Sud, i va arribar a endinsar-se al nord. La xina va donar suport a Corea del Nord. El general nord-americà Mac Arthur va plantejar lús de la bomba atòmica per dissuadir Mao, i aquesta proposta li va valer la destitució. El 1953 es firma una treva. Shi mantenia la divisio de Corea amb una frontera semblant a la dabans de la guerra. Però aquesta guerra va tenir uns efectes molt greus, en 3 anys van morir més d1 milió de persones. Rearmament de les superpotències per la intervenció dels EEUU que va provocar temor de una tercera guerra mundial. 3. EL BLOC OCCIDENTAL: MEMBRES I CARACTERISTIQUES Lestratègia global dels Estats Units La política exterior dels EEUU anava dirigida a impedir la implantació del comunisme. Part de la seva estratègia va ser la creació duna xarxa daliances militars a tot el món, moltes de les quals encara estan en vigor: ·Europa occidental: aquesta tàctica va significar una ajuda econòmica(pla Marshall) i creació duna organització militar: Organització del Tractat de lAtlàntic Nord. ·Fora dEuropa van signar el tratat de Rio (1947) amb Amèrica llatina, lANZUS amb Australia i Nova Zelanda (1951) i la SEATO(1954) amb els estats del sud-est asiàtic. ·Els EEUU van signar pactes bilaterals amb alguns països determinats Gràcies a aquestes aliances, els EEUU van disposar duna xarxa de bases militars per tot el món Els sistemes polítics del bloc occidental Els EEUU van afavorir ladopció de sistemes democràtics dins del seu bloc. La democràcia es va implantar als països de lEuropa occidental de la Segona Guerra mundial.  ·Sobirania popular, sexerceix en les eleccions lliures ·Separació del poder polític. Les lleis selaboren en parlaments elegits, que formen el poder legislatiu. Govern, poder executiu, els jutges poder judicial. ·Reconeixement de llibertats i drets a la ciutadania. ·Pluralisme polític, sexpressa en la llibertat dassociació i implica la possibilitat de crear partits per accedir al govern. Els EEUU van tolerar lexistència de dictadures al sud dEuropa. El sistema econòmic El bloc occidental va mantenir leconomia capitalista que shavia desenvolupat des de la Revolució Industrial. Es basa en dos principis: el reconeixement de la propietat privada i lexistència dun mercat lliure, que funciona dacord amb la llei de loferta i la demanda. La principal novetat desprès de la guerra va ser la intensificació de l intervencionisme de lestat en leconomia. Molts governs van començar a controlar sectors econòmics i van fomentar la inversió i el consum per afavorir el desenvolupament econòmic. 4. EL BLOC COMUNISTA: MEMBRES I CARACTERÍSTIQUES La formació del món comunista  El bloc soviètic es va instaurar a lEuropa oriental al mateix temps que sorganitzava el bloc occidental. En finalitzar la guerra, els soviètics van acceptar que la seva zona dinfluència es formessin governs de coalició amb totes les forces politiques. Els partits comunistes controlaven els ministeris més importants i, impulsats per Stalin,van acaparar tot el poder entre el 1946 i el 1948 i van establir-hi dictadures comunistes. Aquest bloc es va organitzar per loposició a les iniciatives nord-americanes, ja que les seves institucions son posteriors a la del bloc occidental: - Unió soviètica va replicar el pla Marshall amb lorganització del COMECON. Lobjectiu era coordinar les economies dels països europeus. -LURSS va crear el 1949 la República Democràtica Alemanya a la seva zona dalemanya com a resposta de la República Federal a loest -Els soviètics van respondre a lOTAN amb el pacte de Varsòvia, una aliança militar creada el 1955./ El comunisme es va estendre a més països. A Europa, Iugoslàvia i Albània van instaurar sistemes comunistes. Fora dEuropa, els comunistes van triomfar a la Xina i Corea del Nord. La creació de les democràcies populars.  Els règims que es van implantar a Europa sota lURSS sanomenava democràcies populars. Tenien uns principis comuns. En primer lloc, eren de partit únic, ja que després de la presa del poder pels comunistes la resta de parits van ser prohibits. Encara que hi havia el sufragi universal, els votants no podien triat entre diferents candidats. En segon lloc, no hi havia una divisió del poder polític,sinó que el partit comunista tenia tot el poder. Hi havia una total absència de llibertats Una economia planificada Als països de lEuropa oriental hi havia una economia capitalista abans de la Segona Guerra Mundial. Quan els comunistes van arribar al poder, hi van establir una economia estalinista basada en els principis marxistes. Les empreses havien de ser propietat estatal i estar administrades per lEstat per posar fi a lexplotació dels treballadors pels capitalistes. Quan va aconseguir el poder, els comunistes van expropiar les empreses industrials,comercials i financeres i van ser propietat de lEstat. Els dirigents politics van gestionar leconomia: van establir plans quinquennals que fixaven la producció industrial i agrícola; van determinar el valor de la moneda per decret i van controlar el comerç exterior. Van posar fi a la llibertat 5. LES ARMES DE LA GUERRA FREDA La confrontació militar En acabar la Segona Guerra Mundial, els Estats Units eren lúnic país que disposava darmes nuclears, però al 1949 lURSS va fer esclatar la seva primera bomba atòmica. Es va iniciar una cursa armamentista entre les dues superpotències, tots dos països van construir una quantitat immensa darmes per intentar superar el contrari. Es va arribar a l anomenat equilibri del terror, una situació de paritat darmaments entre els dos blocs, que impedia el desencadenament duna guerra entre ells. El 1957 lURSS va posar en òrbita el primer satèl·lit artificial,l Spuntnik. Això va provocar sorpresa i temor a lOccident, ja que mostrava superioritat soviètica en la fabricació de míssils intercontinentals, cosa que feia vulnerable els Estats Units. Va ser l inici de la cursa espacial entre les superpotències. Les fites principals van ser la primera missió espacial tripulada pel soviètic Iuri Gagarin i larribada del primer nord-americà a la Lluna (1969) Els conflictes regionals Els estats Units i lURSS van desenvolupar una política adreçada a contenir els avenços de ladversari, però evitant enfrontar-se directament. Els enfrontaments es resolien en conflictes de baixa intensitat. Durant la guerra freda hi ha haver més de cent guerres que van implicar més de setanta països del Tercer Món. Les superpotències no solien intervenir directament, però donaven suport a algun dels contendents. Alguna vegada es van veure implicades en una guerra oberta, com li va passar als Estats Units a Corea i el Vietnam, i a la Unió Soviètica a lAfganistan. El control del bloc propi i lafebliment del contrari. Els blocs van practicar el control ideològic de la població per evitar lexpansió del enemic. Els estats Units van donar suport a diversos cops destat per implantar dictadures que impedissin el triomf de governs revolucionaris i van vetar laccés dels comunistes a Europa. Als Estats Units mateix, el senador Mc Carthy va dur a terme una caça de bruixes El control del bloc soviètic va ser més dur. Es va reprimir tota dissidència amb la condemna dels oponents a llargues penes de presó. Tots dos blocs van buscar lafebliment del bàndol contrari mitjançant el suport als desafectes. LURSS va patrocinar econòmicament els partits comunistes occidentals, mentre que els occidentals van donar suport als dissidents anticomunistes 6. DE LA DISTENSIÓ A LA NOVA GUERRA FREDA(1953-1989) La distensió (1953-1977)
A partir de 1953 la guerra freda va entrar en una etapa de distensió que va durar més de vint anys. Va ser fonamental el canvi de lestratègia soviètica desprès de la mort de Stalin. Els nous dirigents liderats per Nikita Khruixtxov, van afirmar en el XX Congrés pel PCUS que en endavant el capitalisme i el comunisme competirien de manera pacífica. El canvi soviètic va tenir raons econòmiques. Els nous dirigents volien reduir lelevat cost de la cursa armamentista o orientar una part de la industria a fabricar bes de consum per millorar la vida de la població i així consolidar-se en el poder. Als EEUU, larribada de Kennedy a la presidència del país també va comportar un canvi en la manera de governar que va facilitar lacostament entre les superpotències. Es va iniciar una nova etapa, anomenada distensió o coexistència pacífica. La política dapaivagament es va manifestar en diverses iniciatives. Es va idear el telèfon vermell, un teletip pel qual els líders de les superpotències podien comunicar-se en cas de crisi. El 1972 es va signar el tractat SALT, limitava les armes nuclears i impedia que qualsevol de les superpotències aconseguís la capacitat militar per aniquilar el contrari.  La coexistència va culminar en els tractats de Hèlsinki del 1975. Els estats signant es van obligar a respectar la Carta de lONU. La política dapaivagament no va significar que no hi hagués conflictes greus. ·La construcció del mur de Berlín 1961, Berlín es converteix en protagonista de la guerra freda. La ciutat estava dividida en dos sectors, loccidental (RFA) i oriental (capital de lAlemanya oriental). Havia grans diferències, ja que el sector occidental era molt més ric que loriental i la població gaudia dun règim de llibertats. Això explica les xifres demigrants del Berlín est cap a loest. Les autoritats comunistes de lRDA van decidir separar el seu sector de la parts occidental de la ciutat per aturar lemigració. el 13 dagost de 1961 posen un mur de formigó que va dividir Berlín durant trenta anys. Aquest fet es va convertir en un símbol de la guerra freda. ·La crisi dels míssils El 1959 Fidel Castro va enderrocar el dictador Batista, però els EEUU es van oposar al nou regim. El 1962 lURSS va començar a instal·lar míssils a Cuba capaços darribar al territori nord-americà. Kennedy va decretar el bloqueig naval de lilla per impedir que arribes material militar soviètic. Khruixtxov va acceptar desmantellar les bases soviètiques a Cuba i lextensió es va relaxar. Els EEUU van mantenir la pressió sobre Cuba perquè el consideraven inestable a la zona.
·La guerra del Vietnam (1962-1974) Va ser el conflicte més sagnant. El Vietnam estava dividit en dos estats des de que shavia independitzat de França: Vietnam del Nord amb govern comunista, i Vietnam del Sud, regim anticomunista. En aquest últim havia sorgit una guerrilla procomunista (el Vietcong) que pretenia incorporar el país al Vietnam del Nord. Els EEUU van intervenir a partir del 1962, quan Kennedy va envair consellers militars al Vietnam del Sud per evitar la caiguda del règim. Anys següents, el president Johnson va desplegar molts soldats al Vietnam, que van arribar al mig milió el 1968.  Aquesta guerra va ser molt impopular als EEUU, per la durada i el gran nombre de baixes, i perquè el Vietcong no era derrotat malgrat la superioritat militar dels EEUU. Nixon va iniciar una retirada gradual dels EEUU, que va acabar el 1974. Un any desprès el sud va acabar derrotat i el Vietnam es va reunificar. La segona guerra freda (1977-1991) El 1977 va acabar la coexistència pacífica i la guerra freda va rebrotar. Aquell any lURSS va començar a desplegar míssils nuclears a les seves xones dinfluència europea i asiàtica (crisi dels euromíssils). La unió soviètica va augmentar el suport que prestava als moviments guerrilles de diferent països del Tercer Món i va iniciar la intervenció a lAfganistan. Els EEUU van respondre a aquesta agressiva política soviètica amb la instal·lació de míssils en algunes bases europees de lOTAN i amb el Projecte de Defensa Estratègica, un escut desplegat a lespai que permetia repel·lir els atacs dels míssils soviètics. Larribada al poder del nou líder soviètic Mikhaïl Gorbatxov va posar de manifest els greus problemes econòmics de lURSS. Això va precipitar el final de la guerra freda, que es va proclamar en la cimera de Malta del 1989 i es va confirmar amb la dissolució del pacte de Varsòvia el 1991.

Entradas relacionadas: