Anàlisi de l'Escultura de Chillida: Context, Significat i Entorn

Relació amb Obres Similars de l'Artista

Altres obres destacades d'Eduardo Chillida inclouen La Peine del Viento (1977) i Elogio del Horizonte (1990).

Diferències amb Solucions Coetànies

Es diferencia clarament de l'escultura figurativa extrema i l'hiperrealisme vigent en el mateix període.

Relació amb l'Entorn

Visualment, gràcies a les característiques orogràfiques de l'entorn que l'acull, la seva bellesa i espectacularitat es poden apreciar des de diferents punts de vista i nivells. L'obra de Chillida i el Parc han aconseguit dignificar el barri que, en l'època del "desarrollismo", era un camp de "barraques". Per tant, és una intervenció urbanística d'integració en la ciutat d'un barri popular.

Funció i Significat de l'Obra

Funció

La funció és doble:

• Estètica: Decorar un espai urbà obert com és el Parc de la Creueta del Coll a Barcelona.
• Investigació: Explorar nous camins per a l'escultura basats en la seva integració harmònica en l'espai natural.

Significat

Aquesta figura recorda l'escultura més coneguda de l'autor, La Peine del Viento, que sembla pentinar les onades i el vent als penya-segats de Sant Sebastià.

A més, el reflex de l'escultura a l'aigua duplica la seva existència. Chillida relaciona aquest fet amb el mite grec de Narcís: un jove molt bell que va rebutjar Eco i va ser castigat per la deessa Juno a enamorar-se de la seva pròpia imatge reflectida en l'aigua; la incapacitat d'aconseguir el seu propi amor el va fer consumir-se lànguidament fins a la mort.

Context Cronològic, Històric i Cultural

L'obra és del 1987, una època marcada pels darrers anys de la Guerra Freda, amb la Unió Soviètica enmig del procés reformista impulsat pel màxim dirigent del país, M. Gorbatxov, que portarà dos anys més tard a la caiguda del Mur de Berlín.

A Espanya, s'està en una democràcia ja consolidada sota el govern del PSOE. A Barcelona, són els anys de la preparació dels Jocs Olímpics i en què les institucions (Generalitat, ajuntaments), gràcies als traspassos de competències, tenen recursos per encarregar i pagar obres artístiques. En aquest cas, sent Oriol Bohigas regidor d'urbanisme, l'ajuntament barceloní va encarregar a Chillida la realització d'una obra per a la ciutat.