Anàlisi de la Vil·la Capra (La Rotonda) de Palladio

Vil·la Capra (La Rotonda)

Andrea Palladio (1508-1580)

Tipus de construcció: Civil

Cronologia: 1551-1569 (Vicenza)

Andrea Palladio: Arquitecte italià influent gràcies al seu tractat teòric i pràctic, del qual es van fer innombrables reedicions fins al segle XIX. La seva primera formació va ser de picapedrer, però va iniciar-se en els coneixements de l'arquitectura clàssica i va viatjar per estudiar les restes romanes. El seu estil va influir en el neoclassicisme.

1. Anàlisi formal

• Planta-espai: Planta quadrada amb creu grega (4 accessos exteriors). Al centre, la cúpula (espai circular) d'on es distribueixen les cambres i la planta baixa (magatzems i serveis).
• Material: Totxana, pedra i estuc.
• Sistema constructiu: Voltant (cúpula) i arquitrabat (bigues).
• Elements de suport: Murs i columnes.
• Elements suportats: Cúpula central i els frontons.
• Il·luminació: Deficient, només entra per la llanterna de la cúpula i els 4 passadissos. (Podria ser més alta i per tant que hi hagués més il·luminació).

2. Espai exterior

• Volums: Crea una sensació piramidal (trenquen amb l'estructura cúbica, els 4 pòrtics i la cúpula central).
• Façanes: 4 façanes iguals orientades als 4 punts cardinals. Cada façana sobre un podi amb escalinata d'accés i al capdamunt un pòrtic jònic hexàstil.
• Urbanisme: Sobre un turó amb jardins al voltant (naturalesa domesticada).

3. Elements decoratius

A més dels elements arquitectònics, té estructures que ajuden a marcar les línies arquitectòniques.

4. Significat de la construcció

• Elements de l'estil: Cinquecento, retorn al classicisme, recupera l'equilibri clàssic i el llenguatge de Bramante. Importància en la decoració de les columnes exemptes. Simplicitat i magnificència.
• Relació funció i forma: Cases de camp de les classes benestants que acostumaven a ser centres d'explotació agrícola, havien de tenir magatzem, cavallerisses... Aquesta, precisament, tenia funció de segona residència.
• Elements simbòlics: El propietari pretenia posar en evidència el seu poder (no necessitava aquesta casa), és a dir, mostra dignitat eclesiàstica.
• Relació època-construcció: La República de Venècia perd el monopoli del comerç amb Orient, per tant, canvi econòmic, moltes famílies benestants es van ocupar de dedicar-se a l'agricultura i, per tant, es traslladen a les vil·les.

5. Transcendència de l'obra

Va servir com a model per a moltes vil·les. Es crea un corrent paral·lel al del Barroc que esclata al neoclassicisme. Adaptació a l'estètica clàssica en benefici de la integració i obertura dels edificis en la naturalesa.