Analisis de la pàtria bonaventura carles aribau

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,35 KB

 
La Patria: Bonaventura Carles Aribau
el poema la patria de Bonaventura Carles Aribau(1798-1862) acabara convertin-se en un text fonamental que reculleis inquietuds i projectes de la societat catalana al segle XIX, el poema ens permet apreciar com l’autor desenvolupa l’expressio de un sentiment de enyorança d’un paisatge i d’una lengua. El to reivindicatiu convida a recuperar una certa sensibilitat devant de la llengua propia, en definitiva una sentéis perfecta d’elements romantics i aspectos relacionables amb la Renaixença. Aquest poema es publica el 24 d’agost de 1833 a la revista El Vapor, d’orientacio romantica i no te un carácter privat, i es converteix en una obra amb fama i valoracions, casi esdevé un manifest poetic del sector dominant de la Renaixença. Presenta una dignitat lingüística i d’estil poetic que va pensar amb el catala com la llengua de cultura. Aribau Tria una forma elegante i noble com la cobla d’art major o cobla de Juan Mena, amb 8 versos alexandrins.
De la nostalgia de la patria i de la llengua a l’activisme literari
Joaquin Rubió i ors(1818-1899) activista de la llengua i de la poesia, el pròleg al volum de la seva obra poètica, amb el títol Lo Gaiter del Llobregat(1841). Es el pseudònim amb els que signava els versos. Los trobadors(1858) d’Antoni de Bofarull volia donar un testimoni del nou esperit literari que alenta al país per fer reviure a la llengua els antics herois. Victor Balaguer presenta Los Trobadors moderns(1859) que defensa la interpretació de la política de la Renaixença i de l’activitat poètica. Aquesta feina creativa inicial es complementa amb la notable tasca de recollida catalogació i estudi de la poesia popular que emprenen figures amb gran importància intel·lectual, com Manuel Mila i Fontanals(1818-1884) i Maria Aguiló(1825-1897)


Jocs florals
(1859) Antoni de Bofarull i Victor Balaguer tenen un protagonisme en els jocs florals, que es una plataforma publica per a l’ús literari de la llengua catalana, Aribau feia referència als cants dels trobadors i de la llengua com la lemosina. No resulten sorprenents algunes sàtires dels sectors literaris populars expressades a traves de les peces teatrals de Federic Soler o en els versos de Josep Anselm Clavé(1824-1874), despues es va produint entre una línia floresca i popular, i els Jocs florals es converteixen en una plataforma que aconsegueix orientar, popularitzar i donar prestigi social a la creació literària.
Jacint Verdaguer
Formació
Neix a l’any 1845 al poble de Folgueroles(plana de Vic) ya es situa a les èpoques juvenils en un terreny pròxim al Romanticisme i a la Renaixença, en un mon rural idíl·lic connecta amb l’esperit de la Renaixença amb la voluntat de conservar la catalanitat. El poeta no va ser cap rústic, sinó un escriptor conscient de la seva vocació i de la formació cultural que hi havia per tirar endavant una carrera literària. La riquesa lingüística s’havia conservat en pobles del pais i alhora constaten com ha fet de la seva tracició popular de poesia de rondalles que incorpora les obres que escriu. Verdaguer aconsegueix superar els marges de la poesia popular, i aprofitant els models literaris cultes que havia aprés en els seus anys d’ estudiant al seminari.

Entradas relacionadas: