Analisis de la pàtria bonaventura carles aribau

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,63 KB

 

La Renaixença- Mitjans s.XIX

La Renaixença és un moviment de recuperació i definició de la identitat catalana que es produeix a mitjans del s.XIX. Apareix en plena Il·lustració a partir de l’interès d’historiadors per la llengua, el passat medieval, la lite...

Es vol reconstruir una època de gran vitalitat e història per a la cultura catalana, com va ser la època medieval. Com a factors que ajuden a la recuperació trobem la pervivència del català com a llengua del poble, i l’existència d’una lite popular molt gran.

Romanticisme i Renaixença

Des del s.XVIII el Romanticisme reivindica el sentiment i la introspecció. Nega veritats generals per a tots els individus, èpoques i països. L’art i la lite es converteixen en un mitjà d’expressió de l’esperit individual i de la col·lectivitat nacional. D’Alemanya arriba aquesta concepció de personalitat i cultura pròpies d’un país, que es troba fixada en les creacions tradicionals del poble: mites, llegendes, cançons, danses... Aquesta tendència, accentuada pel Romanticisme, portarà cap al nacionalisme polític.

L’arribada de idees romàntiques afavoreix el desenvolupament de la Renaixença. Però cal evitar la identificació entre Renaixença i Romanticisme, perquè també hi ha altres moviments de la lite catalana del s. XIX de recuperació de les expressions culturals pròpies: Realisme i Naturalisme.

La Renaixença es difon per la premsa i per la indústria del llibre. Es difícil catalanitzar aquests recursos.

Les publicacions relacionades amb la lite popular tenen molt èxit: l’edició de romanços, de peces teatrals, la novel·la de fulletó i les revistes satiricopolítiques (Un tros de paper, La campada de Gràcia i L’esquella de la Torratxa).

Cal destacar la recuperació dels Jocs Florals de BCN(1859) com a plataforma de difusió de la lite catalana. Van començar sent una festa de caràcter social al voltant de la poesia, amb una certa ambientació medieval i conservador(doncs era una festa poètica del s.XIV), però després van aconseguir estimular l’aparició d’escriptors com Jacint Verdaguer, Angel Guimerà o Narcís Oller. Es donaven premis florals als guanyadors de les tres categories (poesia, teatre i narrativa) sota el lema “Pàtria, Fe i Amor”. El llenguatge de les primeres convocatòries es massa arcaic i va rebre crítiques. Però a pesar d’això els Jocs Florals van aconseguir col·locar-se com a promotors de la lite catalana, donant-li prestigi i popularitat.

Poesia

La pàtria de Bonaventura Carles Aribau al 1833 publicat a la revista El vapor és el punt de partida de la Renaixença. El poema desenvolupa l’expressió d’un sentiment d’enyorança d’un paisatge i d’una llengua. El to reivindicatiu convida a recuperar una certa sensibilitat davant de la llengua pròpia, i es remarca la necessitat de revalorar i continuar una poesia catalana que era de gran qualitat. A la reivindicació s’afegeix l’enyorament de la terra a través del paisatge i de la identificació de la llengua amb la pàtria. En definitiva, una síntesi perfecte d’elements romàntics i d’aspectes relacionables amb la Renaixença. El poema gairebé és un manifest poètic. Aribau utilitza la cobla d’art major (ABBA ACCA) amb 8 versos alexandrins.

Joaquim Rubió i Ors manifesta una voluntat d’acció a favor de la Renaixença literària i fa una crida a unir-se en la seva obra poètica Lo Gaiter del Llobregat.

Més tard apareixen dues antologies poètiques; Los Trobadors nous, d’Antoni de Bofarull, que volia reviure i reivindicar els herois antics. Los Trobadors moderns de Víctor Balaguer, on defensa una interpretació política de la Renaixença i de l’activitat poètica. La feina creativa es complementa amb la notable tasca de recollida, catalogació i estudi de la poesia popular que emprenen figures importants com Manuel Milà i Fontanals i Maria Aguiló per reconstruir aquell esperit del poble del Romanticisme.

Entradas relacionadas: