Àngel Guimerà

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,92 KB

EL TEATRE DEL SEGLE XIX

A Catalunya, les primeres obres de teatre romàntic van ser escrites en castellà, i no va ser fins a la segona meitat del segle XIX que hi va haver una gran poliferació del teatre romàntic en catàlà.Neix amb la influència del Romanticisme  durant l'inici de la Renaixença que trenca amb el teatre neoclàssic, que establia una reglamenta molt rígida i no admetia cap desviació. La llibertat que cercava l'autor romàntic es va manifestar en els trets següents.

  • Desaparició de la frontera entre els gèneres dramàtics.
  • Barreja de la prosa i el vers.
  • Rebuig de les unitats clàssiques (de lloc, de temps i d'acció)
  • Major varietat de situacions i de personatges.

Una de les formes més destacades d'aquesta època va ser el drama romàntic.El és una síntesi dels elements de la comèdia i de la tragèdia, formes teatrals que la preceptiva neocl`ssica considerava del tot irreconciliables. Característiques principals:

  • L'amor:És el tema més important, i és presentat com una passió absoluta que no obeeix cap llei ni s'atura davant de res.És un amor que aspira a una realització perfecta i impossible; d'aqui que el final sempre sigui tràgic.
  • L'heroi: És el protagonista,un individu misteriós enfrontat a la societat o a un poder injust contra el qual mena una lluita desigual. Viu per aconseguir alguna cosa a la qual molt sovint no hi arriba.
  • Capacitat emotiva: La dramatització consisteix en l'ús d'un conjunt de recursos: Intriga i escenes truculentes.Dinamisme  de l'acció. Passions exalçades dels personatges. Escenografia impactant i aparatosa.

-Drama històric: Els fets històrics articulen la trama de l'obra, amb un protagonisme absolut; altres vegades només hi tenen un paper secundar, fent de marc de l'acció o provocant el desencadenament.

-El drama de costums rurals: Presenta una idealització de la família ruural catalana, dipositària  d'uns valors i uns costums.Argument de caire sentimental i combinació de elements dràmatics i humorístics.



ÀNGEL GUIMERÀ

Representa la plenitud del teatre de la Renaixença, amb una producció extensa de qualitat literària indiscutible.Va néixer a Santa Cruz de Tenerife, les Canàries.Fou dramaturg i poeta en llengua catalana que Va començar la seva vida literària en castellà, però ben aviat van ser coneguts els seus articles en català,en realitat es va donar a conèixer als Jocs Florals(1871) com a poeta abans de dedicar-se plenament al teatre.Dos anys després, va guanyar alhora els tres premis i va ser proclamat mestre en gai saber. Guimerà renova el teatre romàntic amb la creació de la tragèdia romàntica i el drama realista:uns gèneres dramàtics personals i originals que caracteritzen la seva trajectòria teatral, dividida en l'etapa  romàntica ( 1879-1890), amb què es dóna a conèixer, i l'etapa d'introducció d'elements realistes (1890-1900),en què, sense abandonar del tot els plantejaments de la tragèdia romàntica, modernitza estèticament el gènere amb la introducció d'elements realistes.

La tragèdia romàntica

Guimerà reinterpreta el concepte de drama romàntic històric i anomena tragèdies les seves primeres obres.Característiques principalas:

  • Argument històric sense intenció patriòtica: L'acció transcorre en un temps passat, real o imaginat.Guimerà posa per davant un propòsit literari i artístic.Per aquest motiu els temes i els personatges de les tragèdies tenen un abast més universal.
  • Idealització dels personatges: Els personatges són idelaitzats i l'acció dramàtica sempre gira a l'entorn de les seves passions exaltades i els seus sentiments abrandats, que sovint es reflecteixen en la natura.
  • Inovació en l'ús dels vers: Guimerà escriu les tragèdies en vers.

Les obres més importants són Gal·la Placídia,Judit de Welp i Mar i cel.

El drama realista.

 Resulta d'incorporar trets realistes al drama romàntic.Terra baixa, que mostra característiques del drama realista.

  • Presència de problemes socials: la relació amo-treballadors, sempre com a rerefons de la història principal,en aquest cas de temàtica amorosa.
  • Personatges extrets de la realitat, generalment de condició modesta.
  • ús de prosa i d'un llenguatge més col·loquial.

Terra baixa: Sebastià, propietari rural dèspota i arruïnat que manté relacions amb Marta, es veu empès a casar-se amb una pubilla rica.Sebastià casa a Marta amb Manelic, un pastor innocent que desconeix la situació, a fi de poder continuar veient a Marta d'amagat.La noblesa d'esperit de Manelic enlluernarà Marta, desconeixedora de la situacio, i lluitaran plegats per fugir del parany que els prepara Sebastià.L'obra , de simbolisme evident, és un cant a l'honradesa i la llibertat de l'individu.

Els elements romàntics que perduren en el drama realista són els següents : hi ha una visió idealitzada del món i dels homes; els personatges representen idees; els sentiments són abrandats i el que es pretén és mostrar-nos uns conflictes passionals.

Entradas relacionadas: