Anima Platón

Clasificado en Filosofía y ética

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,19 KB

 

Dualisme metafísic:el món natural (physis) té característiques oposades a les veritats absolutes i eternes,universals i inmutablesper aquest motiu Plató diu q les veritats no es poden trobar en aquest món.Amb aquesta reflexió,plató conclau q les  veritats no pertanyen al món.La veritat de quelcom està separada de les coses del món natural.La veritat de quelcom està separada de les coses dl món natural.La veritat diu q es quelcom es a dir en dona la definició dl observem en canvi les coses q pertanyen al món natural(physis)son semblançes q trobem mb la definició es a dir no concideix cent per cent amb la realitat.Plató diu q tenim una única forma d bé o veña de justícia.EL cas del triangles el podem extrapolar a la forma dl bé.Nosltres podem dibuixarlos perq sabem q és,pero nomes es semblarà no arribarà a ser igual, ja q el món material t'ho impedeix.Per aquest motiu Plató crea el mite d la Caverna a mode d'organitzada previ(conte, fàbula) per poder fer entendre a les persones d q porta i es diferencies entre els dos mons.L'inteligible(idees)i el sensible(ombres).Les veritats per Plató n s´n materials,consequenment no poden pertanyer a aquest món perq no tene forma ni ocupen lloc,llavors diem q les idees són un concepte.A aquestes veritats Plató les anomena eidos i la seva traducció es refereix a la realitat.En eidos no canvien mai,són universals,inmutables i eternes.Per acada cosa tenim un model(essència)q és el ser inteligible(causa formal).Tenim un model únic de quelcom.EL que Plató ens diu és que quan `prediquem quelcom d'alguna cosa estem dient moltes coses diferents.A moltes coses li diem arbre perq totes elles tenen característiques semblants,la seva  forma s'assembla.A tots els elements q anomenem arbre,tenen quelcom q ens no fa reconeixer cm a tal(essència).Gràcies a l'essèmncia del qualsevol cosa,aquesta fa que sigui d'aquella forma determinada.És a dir, sigui el q sigui q una cosa fa el que es.Aquesta cosa en qüestió,deixarà de serla quan l'essència d la mateixa desaparegui.La causa dl que una cosa és s'ha d mantenir igual perq n deixi d ser el q és.El món natural per a Plató n són més q ombres(aparences).La verdadera realitat d les coses és el model d'essser inteligibles(eidos).Per aquest motiu hem d captar la realitat amb la intel.Ligència i no pas pels sentits ja q aquests ens desvellara l'aparença d la realitat.



Dualisme antropològic:Plató defensa el dualisme antropologic és a dir diferencia entre cos i ànima. Ànima: es relaciona amb éssers inteligibles(eidos) Cos: es relaciona amb els éssers naturals i artificials. En éssers nteligibles n ens trobem al món ja q per poder ser-hi haurien d'ocupar un espai i també havien d ser mutades cosa q no ho són, tot el contrari són eterns. Per tant, si pertanyen al món pot ser q no ho haguem conegut en vida.Per això Plató creu q si n hem tingut en vida molt probablement en hem obtingut abans d néixer,llavors,amb aquestes premises,diem q l'ànima es preexistent al cos.A raó d'aixó en vida no aprens sinó q recordes el q ja sabies.NEixem sabent pero ens oblidem.L'ànima n és solament preesistent sinó q també és immortal.En canvi, el cos neix i mor, totalment contrari de l'ànima.L'ànima abans de néixer està en una dimensió intel-ligible, on es troben els coneixements(eidos).Les persones poden arribar a recordar aquests coneixements innats perq en eidos deixen marca a l'ànima.Plató creu q una part dl cos es troba al món natural i  l'alre a l'inteligible. L'ànima segueix existint després d la mort dl cos, l'anima es troba en el mon inteligible i "cau" al cos(món ensible) i una vegada mort i torna a "pujar" al món d les veritats absolutes.Va adquirint coneixements per tant l'èsser huma ha d buscar els coneixements al seu interior, a l'anima.L'humà busca les veritats en l'ànima,i Plató,per herencia d Sócrates, aa quest procès l'anomena Mayèutica,significa l'art d donar llums als esperits.Segons el dualisme antropologic d Plató, lèsser huma té dos parts.L'ànima i el cos.En aquest dualisme l'ànima n necessita dl cos per viure.(L'ànima es preexistent i immortal) pero el cos si q necessita d l'ànima.L'ànima es troba mirant  aun món(sensible.Cadascun en la seva dimensió.Per tant lànima ne sta dintre dl cos,ja qu aquesta no té matèria.Relació entre ànima-cos(inexsistent abans d néixer):accidental:no e suna relació necessaria,en algun moment pot estar o no amb el cos.temporals:el cos molesta a l'anima,el cos és la presso d l'ànima i la mort d'aquest és l'alliberament d l'anima.El cos té a l'ànima empressonada i la estreu amb els sentits humans.La informació que rebem impideix estar en estat de "meditació",

L'ànima:pot tenir tres funcions o tres característiques fonamentals.1)la raó(funció racional).Aquesta és qui condueix la vida humana i posa en límits.Part racional. 2)passions nobles(funció irascible)Ens guia amb la seva força(monuacions).Aquestes passions poden posar-se dl costat d la raó.En aquest moment les coses aniràn bé,però per si el contrari recolxen en desitjos tot finalitzarà i arrossegarà a la raó.3)Desig(funció concupiscible)ens condueixen cap a tres temptacions dl cos.Amb això Plató vol dir q una característica d la vida humana es pensar,apacionar-se i desitjar.És a dir,tothom desitja pero s'han d controlar perq aquests es converteixen en tots els pitjors enemics.Per tant s'han d posar ´límits,per això tenim a la raó. Ètica:1)estudia la moral(conjunt d normes)2)acció d manera conscent i voluntària 3)motivacions,criteri bo/dolent, model de virtud(persona virtuosa)/ L'ètica és la disciplina dl coneixement amb pretencions d'universitalitat.REflexió filósòfica sobre la moral. 1)Moral:és un conjunt de normes q distingeixen el nostre comportament.En la moral trobem una diferenciació de: Les lleis:allò formalitzat i q tenen càstig si no es compleixen,tenim una certa cohacció amb elles.Normes,no morals:es poden seguir o no, pero no trobem cao càstig, com a  màxim una certa reprovació.Normes morals:normes imposades per nosaltres mateixos,som nosaltres q decidim imposarnos-ñes si incunplim aquestes regles ens assalta el remordiment de culpa- 2)Acció: fer quelcom,és el resultat d'una activitat q fa una persona a un agen. Fer quelcom de manera conscient i oluntària 3)Sempre que fem una reflexió ètica haurem d parlar de tres aspectes: Motivacions:ens mou a actuar(pensaments.Ambicions)/Criteri bo i dolent:ens ajuda a diferenciar el q està bé del que no. Model de virtud:qualsevol ètica ens donarà un model de virtud o persona virtuosa



En les ciutats estat hi havia un model d persona triunfadora en la societat.L'únic model d persona triomfadora en les polis era el politu.En les ciutats gregues hi ha el naixament d la democràcia, però no s'assemblava a l'actual.La diferencia la trobem es la forma d la seva execució,clarament l'exercim per mitjà d sufragi(representativa) pero a la Grècia dl S.V era participativa decidien quins rumb pendre.Plató ciutadà atenent,era descendent dl rei codro i el seu nble Salon pero va renunciar a dedicar-se a la política per dedicarse a la filosofia.A Atenes va fundar una escola filosofica(L'academia d plató).E

Entradas relacionadas: