Antiautoritarisme

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 14,44 KB

 
AUTORITARISME:
· Sistema fonamental en la submissió a qualsevol forma d’autoritat
ANTIAUNTORITARISME
· Ningú no te dret a manar i dominar als altres
· Ningú no ha d’obeir per una disciplina que ve imposada des de dalt
· Les formes idònies d’actuació han de venir donades per acords elaborats entre tots
El moviment antiautoritari en la pedagogia ha implicat, históricamente, un comprimís ideològic de transformación social per tal que pugui ser viable
S’ha plasmat en la majoria dels casos, en experiències educatives aïllades com a alternative al sistema oficial d’educació.
APRENENTATGE ANTIAUTORITARI (I):
· Aquell que impedeix la interiorització per part dels individus dels mecanismos de submissió a l’autoritat ( a qualsevol poder aliè a ells mateixos)
· Objectius:
o Eradicació de la por, angoixa, culpa ( o qualsevol altre factor que potencia la dependència compulsiva)
o Fomentar el suport mutu i el criterio personal
o Eliminar instàncies mediadores en el procés en què cada un adquireix llur pròpia experiència de l’altre i del món, intentant conèixer-los a través de la reflexió personal.
· Necessita d’un context social antiautoritari, on la solidaritat ha de presdir les relacions entre els individus i/o els grups.

APRENENTATGE ANTIAUTORITARI (II):
· Difícilment es podrà dur a terme en un marc o context social en què hi hagui emulación cometitiva, domini i dependència
· Característic
o Educar en la llibertat i per a la llibertat
o Condensa un grup de crítiques que s’han d’entendre en el marc de la desintegración de l’autoritat i de lluita contra l’autoritat.
o Dirigeix les seves crítiques a les actituds en l’educació, més que no als mètodes i els continguts
o Defensa un Calvi d’actitud tant per part del Mestre com de la institució educativa, per propiciar sorgiment de noves relacions i noves alternatives.
à (debi) influéncies de Tolstoi i Ferrer i Guardia



ANARQUISME I EDUCACIÓ (I)
Anarquía: “sense govern” (etimològicament)(d: poner lo del contexto)
Anarquisme:
· Doctrina que preconitza una societat fonamentada en comunicats o federació lliures, no sotmeses a poders establerts.
· L’harmonia s’ha d’obtenir a través d’acords lliures entre els diversos grups, lliurement constituïts, per tal de satisfer les seves aspiracions i necessitats; no per la submissió a les lleis ni a l’autoritat.
· Rebutja dos fonts principals d’autoritat: Església (sotmet les consciències) i Estat (aparell repressiu).
ANARQUISME I EDUCACIÓ (II)
ORIGEN TEORIES ANARQUISTES:
· Anababtistes (s.XVI) i puritans anglesos i hussites (s.XVII)
· Al segle XVIII:
o Jean Meslier, sacerdot rebel
o Jean-Jaques Rosseau preconitzà l’estat natural, que no té cap relació amb l’anarquisme, però deixà escrits pensaments pròxims a la ideologia anarquista com per exemple que: l’home ha nascut lliure, però a totes parts es troba encadenat; la llibertat és un dret natural estretament lligat a la igualtat, etc.
o Herbertistes i babouvistes (Rev. Francesa)
· Als segle XIX i XX
o Proudhon, Bellegarrigue i Dejasques, formularen la teoria i donaren molt “anarqui
o (COGER MÁS).

PEDAGOGIA LLIBERTÀRIA (I):
La pedagogia llibertària troba la seva estructura ideològica en autors ja esmentats com Bakunin i Kropotkin i es concreta en experiències educatives com l’escola de Jasnaja Pol’ana de Lev Nikolajevic Tolstoi (1828-1910) i l’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia (1859-1909) entre d’altres experiències sorgides al llarg del s.XX a Alemanya, Itàlia, etc.
· Mateixos orígens que l’anarquisme com a doctrina política i social
· La dimensió educativa és consubstancial a l’anarquisme
o Parteix de la base que la ignorància impedeix al poble, a les masses, prendre consciència dels seus propis drets i de la seva pròpia força con a col.lectiu social.
· Fonamental: accés a cultura i educació (històricament priviledi de les classes dirigents).


PEDAGOGIA LLIBERTÀRIA (II):
· L’educació llibertària rebutja l’escola tradicional:
o És considerada un instrument d’alienació
o Imposa determinades idees des del poder establert
o Apaga la set de llibertat i la iniciatica en el conformisme
· Educadors, pares i mestres han de respectar aptituds i ritme individual en el desenvolupament del nen / alumne
· S’han d’utilizar mètodes didàctis que:
o Excloguin qualsevol forma de coacció física i moral
o Afavoreix l’autodisciplina, la cooperació i el treball en grup.
PEDAGOGIA LLIBERTÀRIA (III):
· L’educació llibertària ha de presentar, sense ser obligatoris:
o Continguts culturals iguals per a tots
o Racionals
o Científics
o Extrets de la realitat present
o Sense esperit sectari ni nacionalista
· L’escola s’ha de fomentar en aquests principis assenyalats per tal de deixar de ser un instrument de repressió, legitimat per l’Església i/o l’Estat.
· Ha de transformar-se en vehicle de formació de consciències lliures imbuïdes del sentiment d’igualtat entre els homes.

(((Tolstoi.
2 principis pegagogics.
Necesitat de respetar la llibertat individual i partir dels interessos del Infant que pero aixo se’l pot considerar procursor de l’Escola Nova)))
TOLSTOS (1828-1910)
· Algunes dades biogràfiques
o Neix a la finca familiar de Jasnaja Pol’ana i era de familía noble
o Rep una acurada formació i estudis entra en contacte amb la cultura francesa (Voltaire, Rosseau, etc.) i l’alemanya (Shopenhauer, etc.)
o Estudia llengues orientals u dret a les universitats de Jazan i Sant Petersburg
o S’enrola a l’exèrcut (1852) u participà en les campanyes militars del Caucas i de Crimea.
o Renuncia a la vida militar i es dedica a la pedagogia i a la literatura.
· Algunes obres literaries
o Anna Karenina (1874-77)
o Guerra i pau (1867-68)
· Obres pedagogiques
o L’escola de Jasnaja Pol’ana
o La revista de Jasnaja Pol’ana (gener-decembre 1862)
(((Ens ayuda a entendre el seu pensament)))
o Abecedari (1871-72), Nou abecedari (1874-75), Llibres russos de lectura Aritmètica.
(((Aquest llibres tenen una estructura gradual, psiquic, que avanci amb el desenvolupanet de l’Infant.)))

TOLSTOJ EDUCADOR I PEDAGOG
o La pedagogia no es pot considerar una activitat secundària a la vida de Tolstojà s’hi dedicà en diversos períodes al llarg de la seva vida (1859-62, la dècada dels sesanta i començament del segle XX).
o Fundà i dirigí una escola a la localitat de Jasnaja Pol’ana (1859-62), el seu poble natal, i també altres centres d’ensenyament en el mateix districte.
o Sola la influència de Rosseau i Pestalozzi, propugnà un retorn a la natura.
o La seva pedagodia es fonamenta en l’interès, per la qual cosa se’l conseidera com un antecedent del moviment de l’Escola Nova.
o La seva pedagogia es fonamenta en la llibertat de l’infant, per la qual cosa se’l considera un precursor de les teories llibertàries/antiautoritàries de l’educació.
TOLSTOJ I L’ESCOLA DE JASNAJA POL’ANA
o Viajge arreu d’Europa (1857)
o Visita diversos països per tal de conèixer la cultura occidental.
o S’interessa per les tendències educatives europees: institucions, organitzacio, mètodes, etc.
o Poca cosa li agrada del que veu excepte l’escola i la metodologia de Pestalozzi.
o Funda una escola a la seva finca de jasnaja Pol’ana (1859)
o L’escola emparteix educació gratuïta als fills i filles dels pagesos.
o Hi intenta dur a la pràctiva les seves idees educatives.
o L’any 1862 es tanca l’escola per les autoritats que recelen del seu règim del llibertat i de les innovacions pedagògiques que s’hi duen a terme.
PENSAMENT PEDAGÒGIC DEL TOLSTOJ (I)
o Vinculat a la ideologia llibertària
o Influït pel naturalisme de Rosseau i el filantropisme de Pestalozzi
o El principi fonamental sobre el qual s’assenta l’escola de Jasnaja Pol’ana ñes el de la llibertat.
o La llibertat de l’infant comporta consegüentment un canvi en la concepció de la funció del mestre.
o La llibertat està estretament vinculada al respecte a la individualitat de l’alumne.
ENSENYAMENT PEDAGÒGIC DE TOLSTOJ (II)
o La discuplina escolar a l’escola de Jasnaja Pol’ana és una conseqüència de la llibertat i de l’optimisme respecte de la natura humana.
o La llibertat, el respecte a la individualitat i l’ordre que prové del desordre sense exercir la violència singularitzen la pedagogia de Tolstoj com una pegagogia de la “no-intervenció”.
o Tolstoj conseidera que l’educació i la instrucció són processos diferents que s’han de dur a terme de diferent manera i per diferents responsables:
o La família ha d’educar i l’escola ha d’instruir.

PENSAMENT PEDAGÒGIC DE TOLSTOJ (III)
A tolstoj se l’ha considetar precursor tant del moviment de l’Escola Nova com de les correns antiautoriaries en educació:
o A la seva experiència escolar de Jasnaja Pol’ana posà en evidència el caràcter popular de la seva concepció educativa, a través de l’educació gratuïta als fills dels pagesos
o Tolstoj superà el que alguns han assenyalat com el caràcter elitista propi del moviment de l’Escola Nova.
o La seva pedagogia es fonamenta en la llibertat de l’infant, per la qual cosa se’l conseidera un precursor de les teories llibertàries/antiautoritàries de l’educació.
FRANCESC FERRER I GUÀRDIA: ALGUNES DADES BIOGRÀFIQUES (I)
· Francesc ferrer i guàrdia (Alella, 1859-1909)
· Home d’inquietuds polítiques i socials des de ben jove, fou repubkicà radical de la mà de Ruiz Zorrilla, s’exilia entre els anys 1886-1901
· A l’exili coneix a iltel.lectuals republicans i anarquistes i també maçons catalans
· Influències ideológiques que es plasmen al seu ideari educatiu:
o Republicanisme radical
o Lliurepensament
o Maçoneria
o Positivisme
o Anarquiste
· La revolució no sols s’ha de limitar a un canvi polñitic y econòmic, sinó que ha de ser una revolució inteftal de les persones, a través de l’educació
· Es dedica de ple a l’ensenyament: a Barcelona, funda l’Escola Moderna (1901)
· Obra: L’escola Moderna. Explicacoó pòstuma i abast de l’ensenyament racionalista (1912)
L’Escola Moderna serveix de model per a la creació posteriorment d’escoles racionalistes, difoses àmpliament pero l’anarcosindicalisme espanyol entre 1901 i 1939.
IDEARI PEDAGÒGIC DE FERRER I GUÀRDIA
· Ruptuea amb les característiques de l’ensenyament a l’Estat espanyol de la seva època
· Concep l’educació amb una formació integral del nen en la qual s’ha li ha de deixar absoluta llibertat per a desenvolupar al màxim les seves capacitats
· L’ensenyament ha de ser a més:
o Racional i cientìfic: ha de destruir totes les concepcions i mites fonamentals en la fe i en el dogmatisme irracionals (d’aquí el seu anticlericalisme i antitesime)
o Igualitari, suprimint-se totes les diferències entre els homes y fomentant la solidaritat i el supor mutu: res de premis ni càstigs, res d’exàmens.
o Educació igual per a tothom (homes i dones)
IDEARI PEDAGÒGIC DE FERRER I GUÀRDIA
· Educació integral, hi és fonamental:
o El joc
o La higiene escolar
o El contacte directe amb la natura
o L’experimentació pràctica
(superant l’educació tradicional, libresca i memorística)
· La coeducació dels sexes i de les classes socials
o Coeducació del sexes: igualtat entre els homes y les dones; igual ha de ser l’educació que reben ambdós sinó esdevé criada de l’home.
o Coeducació de classes socials: escola en què assisteixen nens de diferents classes socials per tal de superar la dicotomia entre una escola reproductora del privilegi i una escola de l’odi i de la lluita de classes. La coeducació de les classes socials sempla incoherent d’acord amb els postulats de la pedagogia revolucionaria en general.
MÉTODES DERIVATS DE L’ANTIAUTORITARISME EN FERRER I GUÀRDIA I L’ESCOLA MODERNA (I).
· Disciplina:
o Rebuja la disciplina artificial basada en l’autoritarisme cec, les imposicions irracionals, els càstigs físics, etc.
o Proposa una disciplina natural, que no utilitza sancions arbitràries, fruït de la convicció que hu ha sancions naturals i inevitables qu només cal posar en evidència.
· La LLIBERTAT és considerat un valor fonamental
o Es suprimeix:
§ Exàmens
§ Qualificacions
§ Premis i càstigs

Es considera que aquests contribueixen a marcar deigualtats entre els alumnes i a fomentar un esperit competitiu, perjudicial per al tipus d’educació que vol fomentar.
MÉTODES DERIVATS DE L’ANTIAUTORITARISME EN FERRER I GUÀRDIA I L’ESCOLA MODERNA (II)
· Antiautoritarisme
o Didàctica
§ Contiguts: desterra de l0escola qualsevol coneixement que no pot ser demostrat pel mètode cintífic; la vertadera educaciño ha d’estar basada en veritats confirmades per l’evidència, en teories acceptades per la raó i solucions confirmades pels fets.
§ Métodes: dedica els seus esforços fonamentalment a cercar professors adequats a l’empresa educativa que vol desenvolupar a l’Escola moderna, en quant a actituds i aptituds.
· No se’l pot considerar “no directiu” en la transmissió de coneixements:
o Pensa que l’educació dels primers anus exigeixen en algunes matèries una actitud més receptiva per part de l’alumne u més directiva per part del professor
o Sosté que en começar l’educació infantil l’escola no ha d’abandonar el nen perquè es formi els conceptes pel seu compte.

Entradas relacionadas: