Antígona de Salvador espriu

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,59 KB

 

Salvador Espriu i teatre de postguerra: Antígona, el personage femení de la tragèdia mítica del grec Sòfocles, és recueprat per Salvador Espriu per reflexionar sobre la guerra entre germans i les seves conseqüències. Antígona es elavorada el mateix any en que acaba la Guerra Civil espanyola (1939), exposa en forma dramaàtica la desfeta col·l3ctiva q ha significat el conflicte i la seva divisió entre vencedors i vençuts. En l'obra teatral de S.E. destaca una de les creacions fonamentals de la postguerra : Primera història d'Esther, escrita entre 1947/48. En aquesta obra reflecteix el tema bíblic d la dona que intraduïda en els cercles del poder polític enemic dels jueus, ajuda a la salvació del seu poble. Espr. Aconsegueix establir un paral·lelisme entre L'història d'Israel i la del seu propi país.


Joan Brossa i la poesia escènica : Brossa se situa en una tradició de teatre experimental i avantguardista, que en dificulta la representació i el reconeixement públic. En la seva producció escènica dels anys 40 i trobem una reflexió sobre les possibilitats del llenguatge. Més tard, cap a la dècada dels 50 i a inicis de la dels 60, articula peces de tres actes de caràcter simbòlic que desenvolupen temes com l'amor. En els anys 60 JB obre dues línies en la seva poesia escènica : un teatre literari : amb fort contingut c´ritic envers les institucions polítiques i eclesiàstiques. I una sèrie de gèneres parateatrals. Quiriquibú (1976) va ser l'espectacle que va significar una certa revelació i reivindicació del món teatral de JB i a partir de llavors s'ha anat representant mes la seva faceta parateatral i no tant la textual. La creació de l'Espai Escènic de Joan Brossa es un dels fets mes significatius per a recuperar i representar amb normalitat la seva obra teatral.

Entradas relacionadas: