Antígona de Salvador espriu

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,79 KB

 
Josep María de Sagarra: (1894-1961) és un escriptor fascinat per l'espectacle de la vida, pels matisos del comportament humà. Aconsegueix formes poetiques que tenes la virtud de traduir situacions i personatges complexos en mots i recursos entenedors i rics amb gran musicalitat. Aquesta poesia va tenir una efectiva dimensió popular. S'ha parlat de neopopularisme en referir-se a la seva obra perque recorre a formes i a figures de la literatura tradicional. Així s'espliquen els intents de recrear personatges llegendaris com "El comte Arnau" (1928); la insistència de l'estructura de la cançó i la proximitat dels éssers més senzills o l'aportació a la tradició nadalenca.Altres obres seves son: "la rosa de cristall" (1933) i "àncores i estrelles"(1936). La seva poesia és una poesia servida amb un llenguatge enlluernador, de gran riquesa lèxica.
Salvador Espriu: (1913-1985). (teatre): Salvador espriu recupera a Antígonia, el personatge femení de la mítica tragedia grega de Sòfocles (segle V aC), en l'obra "L'Antígonia", per reflexionar sobre la guerra entre germans i les seves conseqüències. En aquesta obra que es elaborada en el mateix any que acaba la Guerra Civil espanyola exposa en forma dramatica la desfeta col·lectiva que a significat el conflicte i la seva divisió entre vencedors i vençuts. Espriu fa un revisió de l'obra anys després on introdueix la figura del Lúcid Conceller, que permet un enfocament més humà i relativitzador de les figures clasiques de Creont i Antígonia. En l'obra teatral de Salvador Espriu, destaca "Primera historia d'Esther" escrita entre 1947 i 1948 i revisada en diferents ocasions. En aquesta obra reflecteix el tema bíblic de la dona que ajuda a ala salvació del seu poble. Espriu aconseguix estsblir un paral·lelisme entre la historia d'Israel i la del seu propi país. Un poble perseguit i obligat a la diàspora es converteix en un referent historic i mític de la realitat catalana. La singularitat d'aquesta obra es toba també en el llenguatge elaborat i riquíssim.

Entradas relacionadas: