Antologia

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,24 KB

 

RESUM “ANTOLOGIA DE LA POESIA CATALANA”

  • Edat mitjana i Renaixement

 

L’antologia s’enceta amb un sirventès de Guillem de Berguedà, engeguem amb la dimensió més pragmàtica de la literatura dels trobadors: la poesia com a instrument bèl·lic de trifulgues entre senyors. Guillem de Berguedà ens perdent de fer un viatge per una poesia que mostra també com la poesia és cosa dels nobles que esgrimeixen i gestionen els seus negocis de patrimoni amb la poesia. Poesia de classe, en un món construït dins d’una piràmide ben particular, en un món de grans distàncies socials.

Després podem trobar la realitat de la desigualtat social en Cerverí de Girona.

Al segle XIII, Llull veu la llum i es converteix, i ens ofereix tot el pes d’una espiritualitat construïda amb poesia. Llull té el concepte de divinitat molt més a prop. Lluites patrimonials, carnals i espirituals. Enmig de les lluites, apareix algú que obre una porta que canvia la dinàmica de la literatura que canvia els conceptes establerts fins aleshores. Un d’aquests és Ausiàs March. Amb March neix una nova manera d’entendre la poesia. I el poder poètic, amb March i tota la colla, es desplaça a València. Al segle XV la dinàmica dels poders està evolucionant, i el concepte d’home també evoluciona. El dolor i l’amor més carnalment ocupa un primer pla. Turmeda des de l’apostasia, demostra com els diners són el centre del món. Corella recorda els ritmes dels primers trobadors, la sensualitat d’ara és nova i se suma a la de March. Aquesta poesia ens permet veure com la poesia evidencia els canvis de la estructura social, política, ideològica … del moment històric.

 

Guillem de Berguedà

Fill gran del vescomte Guillem de Berguedà, no se sap les seves dates de naixement i mort (1138-1192). En sabem el caràcter arrauxat, sanguini, que, d’una banda, el porten a incansables enfrontaments feudals i que, de l’altra, produeix una literatura visceral en que apareixen malvolences i fòbies. L’assassinat de Ramon Folc, el 1175 l’obliga a refugiar-se. Anava amb moltes dones, tot i que no es va arribar a casar  i va morir sense descendència reconeguda. El seu perfil és el d’un senyor de la guerra, amb una hisenda estimable, facciós i brutal.

 

COMENTARI:

Explica, en prosa provençal del segle XIII, la Vida de Guillem de Berguedà.

Disposa del sirventès per a la polèmica i la propaganda polítiques,per a l’advertència moral, per al debat literari. I per a l’ofensa i la denigració personals, atacar virulentament qui s’odia, ridiculitzar-lo, atacar virulentament qui s’odia,ridiculitzar-lo: això és justament el que pretén Guillem de Berguedà. Res de temàtica amorosa. La sàtira s’adreça al “traïdor de Mataplana”. L’aversió que Guillem li professa es concreta en un petit cicle amb un rosari d’insults, el plany.

El contingut es distribueix en cinc coblas d’heptasíl·labs, tancades per un refranh (refrany, en provençal). La rima consonant, l’única utilitzada en la producció trobadoresca, segueix l’esquema AABABBB.

 

Cerverí de Girona

 

 

Anselm Turmeda

Anselm Turmeda (1352/5-1430) es converteix a l’islam. Abans de ser Abd Allah, el 1387, havia estudiat a les universitats de Lleida i de Bolonya. Té un perfil iconoclasta. Redacta la Tufha, on raona l’apostasia. Les seves obres més celebres són la Disputa de l’ase (1417-8), apòleg de caràcter anticlerical, i el Llibre de bons amonestaments (1396). La seva literatura moral mostra com un autor pot representar els grans moviments de transició del món medieval al Renaixement.

 

COMENTARI:

Som al 1398 i el pròleg de l’obra més cèlebre d’Anselm Turmeda, el Llibre de bons amonestaments. Invoca les figures sagrades de la creença aniga; convertint a l’Islam un decenni abans. A Tunis, terra sarraïna, aplega bons consells cristians. Un vernís d’escepticisme o de cinisme recobreix el conjunt de l’obra. El distanciament irònic desenvolupa una visió crítica de la realitat, i la mirada sorneguera sobre la conducta humana que se’n segueix són els fonaments des dels quals es basteix l’ elogi dels diners.

Ens movem en l’àmbit de l’escriptura religiosa i moralitzadora, típica dels períodes de transició, com la baixa edat mitjana. Exfranciscà i frare, Turmeda tria, d’entre el diversos gèneres didàctics , la sàtira. Utilitza estrofes de tres octosíl·labs amb rima compartida, closes per un tetrasíl·lab autònom. Turmeda ens estalvia la ficció de la segona veu poètica, la dramatització, la humanització del metall. Estructura l’ Elogi en dos blocs. Les estrofes 1-7 enumeren els trastorns ocasionats pel capital, mentre que les dues darreres instrueixen el lector a partir del coneixement que s’extreu de l’exposició feta en les set precedents. L’Elogi s’organitza com un sil·logisme. Dues figures retòriques: l’anàfora i l’antítesi. Els verbs són gairebé sempre transitius i formen una estructura sintàctica S+V+CD. I dota la composició d’un cert paral·lelisme.

 

Jordi de Sant Jordi

Jordi de Sant Jordi (darreries del segle XIV-1423/5) és un model exemplar de les implicacions del cavaller cortesà. El trobem guerrejant per la Sardenya, Còrsega i Nàpols a les ordres d’Alfons el Magnànim. La seva obra es caracteritza per la temàtica amorosa. Observem la intensitat del subjectivisme i la seva ductilitat en treballar temàtiques diverses.

 

COMENTARI:

Jordi de Sant Jordi és un trobador que representa com pocs les implicacions biogràfiques de la vida cortesana.  El poeta valencià exposa les seves peripècies com a cavaller de les campanyes bèl·liques del seu amo, Alfons el Magnànim. I el poema actua com a crònica detallada i moral d’un empresonament a Nàpols el 1423. El poema és un exercici de concreció històrica i descriptiva d’una situació col·lectiva que permet una reflexió personal. La marca més evident és la referència, al vers 30, a Sforza. Aquesta dada ens situa el temps de l’acció i les seves motivacions. Jordi de Sant Jordi és empresonat i en aquesta situació s’escau el pensament vagament dubtatiu sobre les causes i el sentiment de l’empresonament. I també es planteja com s’ha de resoldre aquesta situació de crisi. El poema comença per la descomposició de la ciris. El poeta parla en primera persona i potencia la intensitat emotiva de la idea de solitud i privació. La solitud és important en tres aspectes: social(amics), patrimonial(béns) i jeraquicomoral (senyor).

 

 

Entradas relacionadas: