Anunci publicitari

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,21 KB

 

ANUNCI PUBLICITARI. Característiques: l’anunci publicitari es un recurs que combina imatges i textos i que te una finalitat persuasiva,el producte sol presentar com un element necessari i en unes condicions òptimes. Te valors positius i es recomanat per personatges famosos. Segons el canal pot ser radiofònic o falca publicitària (auditiu), televisiu o espot (audiovisual) i gràfic (visual) Estructura: es un anunci gràfic i se distingeixen en dues:  -part icònica: -les imatges utilitzen els mateixos tipus de plans que el cinema, el color es predomina un efecte determinat. –La marca, pot ser un nom simple(Danone) o compost(Coca-Cola), o sigles(BMW). – El logotipque representa el producte. –part textual: -L’eslògan, que es una frase original –El text informatiu, que exposa algunes característiques del producte.   RECURSOS : Recursos gràfics: s’utilitzen diferents tipus de lletra, canvis de color, presència de grafies (Philips, Winston) i transgressions de les normes ortogràfiques (MásVital de Pascual).-Recursos morfosintàtics: -Per a descriure: -sintagmes nominals o aposicions(Sanex, pell sana)-Sintagmes preposicionals(Iogurt amb fruita) –Sintagmes adjectivals(Nova Exax fina), adjectius en grau superlatiu(Extraplana), comparatius(Tan suau com la teua pell) i oracions subordinades adjectives(El desodorant que no t’abandona) –Oracions enunciatives amb el verb en present d’indicatiu(Ariel és blancor) –Per a incitar, s’utilitzen oracions imperatives afirmatives amb el verb en imperatiu(Connecta’t) o bé en subjuntiu (No t’ho penses mes) –Recursos lèxics: -Neologismes(Mcauto)-Mots habilitats(Si no has conduit un Galloper, estàs perdut) –Frases fetes(Ensenya les dents) , jocs de paraules (La vida és mòbil ,mòbil es Vodafone)-Rimes fàcils (Citybanc, el teu banc) –Recursos retòrics: figures retòriques. EL PUNT D’ARTICULACIÓ: -Bilabials:els dos llavis. –Labiodentals:les dents superiors i el llavi inferior.-Dentals: la llengua i la part posterior de les dents de dalt –Alveolars: la llengua i les genives superiors, ela alvèols. –Palatals: la llengua i el paladar dur.-Velars: la llengua i el vel del paladar. EL MODE D’ARTICULACIÓ:-Oclusives: hi ha un tancament total del canal bucal i el so es genera quan l’aire retingut es expulsat acompanyat d’una explosió breu.-Fricatives: els òrgans articulatoris s’acosten i originen un estrenyiment en el canal bucal sense arribar a tancar-lo completament.-Africades: el so és conseqüència d’una combinació dels dos procediments anteriors. Primer hi ha un tancament del canal bucal (oclusió) i, a continuació, l’aire passa per un pas estret (fricció)-Nasals: l’aire ix per la cavitat nasal a causa de l’acció de l’úvula, que tanca el pas de l’aire a la boca.-Laterals: l’aire passa pels dos canals que es formen a cada costat de la llengua.-Vibrants: produïdes per una vibració o diverses de l’àpex de la llengua contra els alvèols, que interromp el pas de l’aire una volta o reiteradament. L’ACCIO DE LES CORDES VOCALS:-Sordes: no hi ha vibració en les cordes vocals.-Sonores: hi ha vibració en les cordes vocals. EL NATURALISME: a final del segle XIX, a Europa. Fou un corrent artístic que intentà explicar el mon segons les lleis naturals i aplicar principis científics a la literatura. Els personatges es mouen per un determinisme  social i biològic (estan condicionats per l’entorn i l’herència genètica). S’hi tracten  aspectes nous: classes socials desfavorides, malalties i crítica social pessimista. Aquest corrent va ser impulsat pel francés Èmile Zola i, en la nostra literatura, per Narcís Oller, l’obra L’Escanyapobres. EL MODERNISME: és un moviment de renovació artística i cultural que va aparèixer a Europa al final del segle XIX.TENDÈNCIES MODERNISTES: el modernisme es plantejà, des del començament, el conflicte entre l’artista, que vol viure de l’art, i la societat que l’envolta, endarrerida i materialista. Com a intent de solució d’aquest conflicte entre l’artista i la societat dona lloc a dos tendències:Regeneracionistes: que creien que l’art era un mitjà per a transformar la societat. Pensaven que el nostre país s’havia d’obrir a les tendències progressistes procedents d’Europa.Esteticistes:  que eren partidaris de l’art per l’art. A diferencia dels regeneracionistes, desconfiaven de la capacitat de l’artista per a transformar la societat.NARRATIVA MODERNISTA: Novel·la rural: aporta una visió feréstega i esquerpa de la natura, que representa les forces negatives que s’oposen a l’individu. Autor Víctor Català, amb Solitud. Novel·la decadentista: la descripció objectiva del món es substituïda per la descripció dels efectes que ocasiona en l’artista. Autor Prudenci Bertrana, amb Josafat. Novel·la costumista: presenta un relat de la societat burgesa del seu temps amb un sentit crític. Les novel·les costumistes més representatives són: L’auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiñol.

Entradas relacionadas: