16

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,76 KB

 
 2.4. La Constitució del 1837 El govern progresista va convocar unes corts per a redactar un text constitucional que adaptara el del 1812 al nou temps. La Constitució del 1837 proclamava alguns dels principis bàsics del progressisme: la sobirania nacional, una declaració de drets ciutadans(llibertat de prensa, d’opinió…)i la divisió de poders. També recollia alguns elements moderats: establia dues cambres col.legisladores, el Congrés i el Senat. La Constitució va recollir el compromís de finançament del culte catòlic.Altres lleis van culminar l’entramat jurídic constitucional: la Llei d’imprempta va fer desapareixer la censura prèvia i la Llei electoral va fixar un sistema de sufrege sensatari restringit. Així tenien el dret de vot els espanyols mascles més grans grans de 25 anys que pagaren un mínim de 200 rals de contribució directa.2.5. L’alternança en el poder (1837-1843) A partir d’aquest moment va quedar configurat un primer sistema de partits, sobre la base dels partits moderat i progresista, que es van alternar en el poder durant el regnat d’Isabel II. Els generals Espartero, Narváez i O’Donnell van tenir una intervenció en el funcionament de tots els governs que hi va haver en Espanya entre els anys 1837 i 1843. Els moderats al govern (1837-1840) Una vegada aprobada la Constitució, es van convocar noves eleccions que van ser guanyades pels moderats. En aquesta etapa de govern els moderats van intentar desvirtuar els elements més progressistes de la legislaciño del 1837. L’any 1840 van preparar una llei electoral més restrictiva, van limitar la llibertat d’impremta i una Llei d’ajuntaments va donar a la corona la facultat de nomenar els alcaldes de les capitals de provincia. La Llei d’ajuntaments va enfrontar progressistes i moderats, perquè els progressistes defensaven l’elecció directa dels alcaldes. El suport de la regent a la proposta moderada va provocar l’oposició pregressista. Maria Cristina va dimitir el seu càrrec l’any 1840, abans de donar el seu suport a un nou govern progresista. Aleshores el general Espartero va asumir el poder i va ser regent únic l’any 1840. La regència d’Espartero (1840-1843) Espartero va dissoldre les juntes revolucionàries i va convocar noves eleccions, que van donar la majoria als progressistes. Va actuar de manera autoritària: no va cooperar amb les corts i nomes va gobernar amb la seua camarilla de militars anomenats els ayacuchos. Una de les seues actuacions va ser l’aprovació d’un arancel que obria el mercat espanyol als teixits de cotó anglesos. La industria textil catalana es va sentir amenaçada i va provocar a Barcelona un alçament on van estar involucrades la burgesia i les classes populars. Espartero va ordenar el bombardeig de la ciutat fins a aconseguir-ne la submissió.Els moderats van aprofitar la divissió del progressisme i l¡aillament d’Espartero fer a fer unes conspiracions contra Narváez i O’Donnell. L’any 1843, Espartero va abandonar la regència i les corts van abançar la majoritat d’Isabel II,que tenia 13 anys, i la van proclamar reina.

Entradas relacionadas: