2

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,68 KB

 
. LA FUNCIÓ D’APROVISIONAMENT. CONCEPTE.
La funció d’aprovisionament consisteix a comprar els materials necessaris per a l’activitat de l’empresa (producció i/o venda) i emmagatzemar-los mentre s’inicia cada procés de producció o comercialització.
Habitualment s’encarrega d’aquest procés el departament de compres o d’aprovisionament.
La funció d’aprovisionament es compon de tres aspectes fonamentals: compres, emmagatzemament i gestió d’inventaris.
En primer lloc, l’encarregat de fer les compres ha de tenir en compte: el preu, la qualitat, el termini de lliurament, les condicions de pagament, el servei postvenda, etc. Això implica fer una òptima selecció dels proveïdors per a rendibilitzar al màxim aquestes variables, que determinen la realització de les compres.
En segon lloc, disposar de magatzems per a guardar els productes comprats fins que el departament de producció els necessiti. Un cop que s’ha fabricat el producte, aquest també s’ha d’emmagatzemar mentre el departament comercial no el vengui als seus clients. Per a tot això es necessita un espai físic on ordenar i guardar convenientment els productes comprats o fabricats, és a dir, un sistema organitzatiu per a classificar i gestionar les existències emmagatzemades.
I en tercer lloc, cal desenvolupar un sistema de gestió d’inventaris, que té com a objectiu determinar la quantitat d’existències que s’han de mantenir i el ritme de comandes per a cobrir les necessitats de l’empresa per a la producció i la comercialització.
La funció d’aprovisionament suposa un període de temps, ja que hi ha un conjunt d’activitats que tenen un ordre cronològic. Podem considerar el cicle d’aprovisionament com el període que hi ha entre la realització de la compra i el moment en què són lliurats els productes venuts als clients.
Aquest cicle és diferent si es tracta d’una empresa productora o d’una empresa comercial.
4. TIPUS D’EXISTÈNCIES
Les existències són tots aquells materials que una empresa te dipositats als seus magatzems i que compleixen una sèrie de funcions específiques dins la gestió de l’aprovisionament.
Segons les característiques de l’empresa, es poden determinar diferents tipus d’existències en funció de la seva utilitat o de la seua posició en el cicle d’aprovisionament:
-Primeres matèries. Són aquelles que mitjançant la transformació o l’elaboració es destinen a formar part dels productes fabricats.
-Productes semielaborats. Són els productes elaborats per l’empresa i normalment no destinats a la venda fins que no són objecte d’una altra elaboració, incorporació o transformació.
-Productes acabats. Són aquells productes fabricats per l’empresa i destinats al consum final o a la utilització que en puguin fer altres empreses.
-Mercaderies o existències comercials. Són els materials comprats per l’empresa i destinats a la venda o comercialització posterior, sense transformació.
-Altres aprovisionaments. Són els elements iuncorporables, per exemple, combustible, recanvis, embalatges, envasos i materia d’oficina.
-Subproductes(de caràcter secundari o accesori al respecte de la fabricació principal), residus (obtinguts alhora que els productes, poden ser utilitzats, venuts o inservibles) i materials recuperables (es reutilitzen després de la producció).
6. COSTOS DE LES EXISTÈNCIES: COST DE COMANDA, COST D’ADQUISICIÓ I COST DE RUPTURA D’ESTOCS
Els costos de gestió de les existències es poden classificar en 3 grups:
-Costos de comanda: són els costos generats per la realització de comandes: els costos administratius de gestionar i fer les comandes als proveïdors.
-Costos d’adquisició: és el preu del producte que compren al proveïdor.
-Costos de manteniment d’inventari: són els costos que te una empresa per a mantenir un volum d’existències concret als seus magatzems. Aquest costos poden ser:
-Administratius: costos del personal administratiu i del sistema de gestió i d’administració.
-Operatius: costos del personal del magatzem, dels equips de manipulació i assegurances de les existències contra riscos diversos.
-Espai físic: costos de lloguer de locals, amortitzacions, impostos, assegurances de l’edifici, calefacció, ventilació, equips frigorífics...
-Econòmics: costos d’obsolència i depreciació de les existències.
-Financers: cost dels interessos pagats pel finançament dels capitals invertits a mantenir les existències. En el cas que el finançament de l’estoc sigui propi, l’empresa incorre en un cost d’oportunitat.
-Costos de ruptura d’estocs: són els costos que te l’empresa quan es queda sense existències, és a dir, quan no pot fer front a la comanda d’un client per falta de producte, o quan no pot produir per falta de primeres matèries o d’altres existències necessàries per a la producció.202 per 446

Entradas relacionadas: