2343

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 6 KB

 
Arquitectura: Catalogació: hem de dir el títol i el nom de l’arquitecte, el tipus d’edifici, situar l’obra cronologicament, el lloc de procedència i el lloc on es troba, les dimensions i fer una resenya on parlem dels materials i del sistema constructiu (voltada, arquitrovada...) Anàlisis formal: expliquem les unitats que formen l’edifici, la ordenació, la decoració i l’estil, però sense interpretar. Primer hem de parlar dels elements de suport i els elements suportats. En segon lloc parlem de l’ordenació de les parts de l’edifici, de la decoració i de l’estil. Interpretació: hem de trobar el significat de l’obra. Per fer-ho, hem d’explicar el tema, la recepció i relacionar l’època amb l’obra i el paper social de l’artista. Desprès fem una valoració global de l’obra i, per acabara, parlem de la funció que té l’obra.
La resurrecció de Llàtzer: CATALOGACIÓ-aquesta obra pictórica es titula La resurrecció de Llàtzer feta per Giotto de Bondone al segle XIV. L’estil utilitzat és l’italògic, és a dir, el gòtic d’Itàlia, que està pintant amb la tècnica del fresc sobre un mur. Aquesta pintura la podem trobar a la capella dels Scrovegni o dell’Arena, a Pàdua. El tema principal de l’obra és la resurrecció de Llàtzer i forma part del conjunt de 38 frescos de la capella de la familia Scrovegni, que representa nombrosos passatges dels evangelis. ANÀLISI FORMAL-en aquesta pintura, Giotto va ser un dels primers precursors d’aquest estil, utilitzant una gama de colors amb tonalitats pastels que permeten el canvi de llunyania i proximitat. A més a més, la llum busca un efecte espacial per tal de donar una perspectiva més insegura a l’obra. Per altra banda, Giotto també va ser un dels principals indroductors de la corporeïtat de les figures representades, gràcies a l’estudi anatòmic dels models reals i també podem veure clarament l’humanisme de Giotto perquè Crist és de la mateixa mida que la resta de personatges del fresc, però, a més a més, també ho podem veure en les expresions de les figures (sorpresa, veneració). Darrere de Jesús estan els deixebles i al fons de l’obra estan els jueus que ploraven per la mort de Llàtzer, a l’igual que les dues dones que estan agenollades al terra que són les germanes de Llàtzer. En la mateixa línia, Llàtzer apareix embenat perquè ha sortit de la tomba amb una cara molt pàlida. Aquesta pintura és més real que les de l’estil plenament gòtic perquè té un intent de moviment, perquè s’introdueix un paisatge natural al fons, perquè la definició de gestos de les diferents figures i els plecs de la roba donen moviment i volum, tot i no aconseguir-ho molt, també hi ha un intent d’aconseguir profunditat i, a més, les figures són geomètriques. Amb els fons pintat com a paisatge, Giotto, va aconseguir un efecte de trdimensionalitat i, com ja he dit, donar més realisme a l’obra. Estil- respecte l’estil podem dir que Giotto es situà entre el gòtic i el prerenaixement i que va donar lloc al conegut com italogòtic que era un estil que no seguia totes les normes del gòtic italìa del Trecento. Aquest nou estil va introduir innovacions com l’estudi anatòmic dels cossos, l’esxpressivitat o la voluntat de donar volum i moviment. Tot això va significar la pèrdua de les característiques bizantines perquè el naturalisme va prendre més protagonisme, és per això que les escenes religioses es van haver d’anar humanitzant. Però Giotto va deixar alguns trets de l’escola sienesa, com els pans d’or o els ulls atmetllats. INTERPRETACIÓ-Tema-La resurrecció de Llàtzer és un dels miracles de Jesús que surt al Nou Testament. El mesies, situat a l’esquerra dels fresc, té la mà alçada per veneir a Llàtzer que està acompanyat dels seus familiars. Llàtzer és un personatge bíblic del Nou Testament que és el germà de Maria i Marta de Betania, que van viure a les afores de Jerusalem. Segons l’evangeli de Joan, Jesús va anar-hi, com a mínim, 3 cops a casa seva i Llàtzer va ser resucitat per Jesús. Amb tot això, el que es va aconseguir és que el nom del protagonista de l’obra, Llàtzer, s’utilitzès com a sinònim de resurrecció./ Aquesta obra és considerada una de les obres mestres de Giotto que va ser encarregada per Enrico Scrovegni, un burgés florentí que volia decorar la capella particular de la seva família. Això va provocar que l’Esglèsia no fos l’única que encarregava obres d’art perquè, en aquesta època, va sorgir una demanda dels burgessos per tenir obres d’art a casa seva perquè la pintura es considerava un article molt luxòs. I gràcies a aquesta demanda els artistes van poder treballar en palaus o capelles, entre altres, en lloc de només a les esglèsies./ La funció principal de La resurrecció de Llàtzer és decorativa tot i que es basa en fets religiosos, però com va ser un encarreg particular només pot tenir aquesta funció./ Respecte l’autor, Giotto di Bondone, podem dir que va nèixer a Colle di Vespignano i va morir a Florència. Giotto va ser un pintor destacable, a més d’escultor i arquitecte italià del Trecento. Giotto, gràcies a les seves obres, és considerat un dels primers artistes que van donar pas a la creació del Renaixement italià tot i que es va limitar a pintar temes plenament religiosos, com podem veure en aquest cas.

Entradas relacionadas: