3

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,23 KB

 
El desenvolupament del torn de partits:La primera crisi del sistema es va produir al 1898 com a conseqüència del desastre de 1898.El Partido Conservador va governar del 1875 al 1881 i va introduir el sufragi universal masculí per als comicis municipals. Al 1884 Cánovas va tornar al poder però la mort del rei Alfons XII va impulsar el Pacte d’El Pardo, que pretenia donar suport a la regència de Maria Cristina i garantir la continuïtat de la monarquia.Sota la regència van governar més temps els liberals (govern llarg de Sagasta) que van impulsar una important obra reformista:Va aprovar la llei d’associacions/Va legalitzar tots els partits polítics/Va abolir l’esclavitud/Va impulsar un nou codi civil/Va reformar la hisenda i l’exèrcit/Va implantar el sufragi universal masculí, que va augmentar el nombre de votant però els vells mecanismes de frau i corrupció electoral van impedir la democratització del sistema.Malgrat això el personalisme del sistema va deteriorar els partits que depenien massa dels seus líders i va provocar dissidències internes i la seva descomposició. Cal destacar a:Germán Gamazo i Antoni Maura com a dissidents del Partido Liberal/El reformisme de Francisco Sivela entre els conservadors



L’evolució del republicanisme:El fracàs de la Primera República va provocar que el republicanisme hagués de plantar cara al desencís dels seus seguidors i a la repressió governamental. D’altra banda aquests estaven fortament dividits:Partido Reoublicano Posibilista: Liderat per Emilio Castelar, qui va adoptar una tendència moderada i va acceptar el joc de la restauració. Castelar fou diputat per Barcelona i el su partit participà en el govern d’alguns municipis i diputacions./Partido Republicano Progresista: Fundat per Manuel Zorrilla, qui va donar un tomb vers al republicanisme radical que no descartava l’acció violenta. Va tenir certa influència en l’exèrict i va protagonitzar varis intents fracassats d’insurrecció./Partido Republicano Centralista: Liderat per Salmerón, pretenia convertir-se en el pal de paller del republicanisme.A Catalunya la principal força republicana va continuar sent el Partit Republicà Federal de Pi i Maragall, que a l’inici de la Restauració va patir divisions internes (Valentí Almirall) situació que va canviar gràcies a l’ascens de Josep Ma. Ribot a la direcció del partit, qui va dotar al federalisme d’un nou programa i impuls.Les reformes liberals van imupulsar la formació de la Unió Republicana, aque aplegava diverses tendències trets dels possibilistes. Aquest van arribar a tenir una minoria a les corts però va haver de fer front a la pèrdua d’una part de les seves antigues bases socials degut a la popularitat entre els obrers de les idees internacionalistes i socialistes.

Entradas relacionadas: