4

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,27 KB

 
La reconversió del carlisme:Després de la derrota carlista del 1876 es va prohibir l’estada a Espanya del pretendent Carles de Borbó, i alguns membres destacats del carlisme van acceptar a Alfons XII com a rei legítim, provocant una crisi en el partit.Cándido Nocedal i Juan Vázquez de Mella van impulsar la renovació del partit estenent cercles carlins a tota Espanya i proposant un programa adaptat a la nova situació, l’Acta de Loredan. Aquesta mantenia la defensa del catolicisme, el furisme, l’autoritat del pretendent carlí i la oposició a la democràcia però no es manifestava a favor de l’antic règim i acceptava el capitalisme.Tanmateix en la formació van aparèixer disputes religioses ja que una part del partit acusava als principals dirigents de donar prioritat a la qüestió dinàstica enfront de la catòlica. El líder d’aquest corrent va ser Ramón Nocedal que va fundar el Partido Católico Nacionalista, que va deixar de reconèixer el pretendent carlí i es va convertir en un partit catòlic integrista. Cal destacar-hi els catalans Salvador Casañas (bisbe d’Urgell) i Fèlix Sardà i Salvany (clergue sabadellenc).A partir del 1890 el carlisme es va reconstruir com a partit de masses organitzat per assemblees locals, Cercles i sota el nom de Comunió Tradicionalista va esdevenir un grup actiu d’oposició.


Cuba,la perla de les antilles:Després de la Pau de Zanjón (1878) els cubans esperaven obtenir representació a les corts espanyoles, dret a accedir al govern de la illa, llibertat de comerç i l’abolició de l’esclavitud. Però cap d’aquestes peticions va ser aplicada a causa de la forta pressió dels grans propietaris, els negrers i els comerciant peninsulars.A Cuba es crearen dos grans partits:La Unión Constitucional: Partit espanyolista amb militància de peninsulars instal·lats a Cuba./El Partido Autonomista: Integrat per cubans, demanava la autonomia de la illa i importants reformes polítiques i econòmiques. Va aconseguir una àmplia representació al parlament espanyol.El Partido Liberal era partidari d’introduir aquestes millores i va proposar un projecte de reforma de l’estatut de la illa, però només va aconseguir l’abolició de la esclavitud degut a la forta pressió dels grups espanyols amb interessos a la illa.La ineficàcia per introduir reformes va estimular un augment de l’ independentisme. José Martí va fundar el Partido Revolucionario Cubano, que va aconseguir reconeixement exterior, sobretot dels Estats Units i suport de cabdills com Máximo Gómez i Antonio Maceo.La pujada de les tarifes aranzelàries per als productes importats a l’illa que no procedissin de la Península va molestar el primer client econòmic cubà, els Estats Units. El president nord-americà William McKinley va amenaçar de tancar les portes del mercat nacional al cubà si el govern espanyol no modificava la seva política. Així els insurrectes cubans podies des d’aleshores contar amb el suport nord-americà.

Entradas relacionadas: