6

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,04 KB

 
Pintura: Catalogació: hem de dir el títol i l’autor del quadre, situar-ho cronológicament, dir l’estil o el moviment artístic al que pertany, el lloc de procedència i el lloc on es troba, les dimensions, la tècnica pictòrica (fresc, temp, oli, mosaic...), el suprot (mur, fusta, tela...) i, per últim, fer una renenya on hem de resumir alló que veiem sense detall. Anàlisis formal: hem d’explicar els elements plàstics, la composició i l’estil, però sense interpretar. En primer lloc hem de parlar de la línia, desprès del color i de la llum i per acabar, relacionar-los. En segon lloc, parlarem de la composició, és a dir, descriure la posició dels objectes, explicar la funció del quadre, de la perspectiva i del punt de vista. En tercer lloc i per acabar, hem de perlar de l’estil. Interpretació: hem de trobar el significat de l’obra. Per fer-ho, primer de toto, hem d’explicar el tema, el gènere (religió, mite...) i la recepció (per aquí és el quadre). Després hem de perlar de la funció del quadre i del contex históric de l’obra i l’autor. Per acabar, hem de fer una conclusió (situar l’obra en l’HdA).Arquitectura: Catalogació: hem de dir el títol i el nom de l’arquitecte, el tipus d’edifici, situar l’obra cronologicament, el lloc de procedència i el lloc on es troba, les dimensions i fer una resenya on parlem dels materials i del sistema constructiu (voltada, arquitrovada...) Anàlisis formal: expliquem les unitats que formen l’edifici, la ordenació, la decoració i l’estil, però sense interpretar. Primer hem de parlar dels elements de suport i els elements suportats. En segon lloc parlem de l’ordenació de les parts de l’edifici, de la decoració i de l’estil. Interpretació: hem de trobar el significat de l’obra. Per fer-ho, hem d’explicar el tema, la recepció i relacionar l’època amb l’obra i el paper social de l’artista. Desprès fem una valoració global de l’obra i, per acabara, parlem de la funció que té l’obra.Escultura: Catalogació: hem de dir el títol i l’autor de l’escultura, situar-lo cronológicament, dir l’estil o moviment artístic al que pertany, el lloc de procedència i el lloc on es troba, les dimensions, la tècnica (tallat-pedra, modelat-durs o tous) i la tipologia (baix relleu, alt relleu o exempta) Anàlisis formal: hem de parlar de la composició, del moviment (potència, contraposto, o mòbil), l’espai que ocupa l’obra (real o artificial, urbà o natural, obert o tancat), de la perspectiva (plana, natural, punt de fuga...), de l’acabat (textura, llum i color) i de l’estil de l’època i de l’autor. Interpretació: hem de trobar el significat de l’obra. Hem de parlar del tema, de l’expressió, de la funció, del context històric de l’obra i de l’autor i, per ùltim, hem de fer una conclusió (situar l’obra en l’HdA).
ART BIZANTÍ (fins s.XV)
313: oficialitat de la religió católica.
324: emperador Constante pasa trasllada l’imperi romà a bizanci=Constantinoble(Istambul,Turquia).
395: Teodoci (fill Constanti) divideix l’imperi en: 1.imperi Occident (constantinoble=Teodoci) 2.imperi Orient (Roma)
476: Roma cau a causa dels bàrbars.
*Tot això crea una TEOCRÀCIA (Baticà=obres religioses y dirigides a l’emperador).
Etapes: 395-850 (justinià), 850-1050 (dinastia macedònia), 1050-1453 (decadéncia) i 1453 (arriben els turcs a Constantinoble).
Escultura: relleus de petites dimensions fets d’ivori.
Pintura: icones i i·llustracions. Frontalitat i rigidessa.
Arquitectura: Interior amb mosaics, arc de mig punt, mitja cupula, petxines (triangles concaus situats als angles de la base de la cúpula i k serveixen per sustentar-la) capitell de forma troncopiramidal invertida amb el cimaci damunt.
ART ISLÀMIC (s.VII-IX)
S’inicia al s.VII a Aràbia. Neix per expressar la religiositat musulmana.
Caracteristiques: molt decoratiu, arc lobulat, arc de ferradura, arc de mig punt, decoració cal·ligràfica (no es poden dibuixar persones ni animals), art poc homogeni.
Escultura: arts menors=ceràmica, cofres, marfil... no es poden fer persones ni animals
Pintura: no es poden dibuixar persones ni animals. Tema=religió
Arquitectura: és la k + destaca. Vólums cúbics i geomètrics, sistema constructiu voltat, edificis harmònics i baixos, amb pilars i columnes (suports), cúpules, arcs, interiors + treballats k els exteriors, materials (maó, guix, fusta i pedra). Mezquita: religió=edifici per orar no com a casa de Déu. Palau: edifici civil + important. Decorat dins. Planta desigual.
 
ART ROMÀNIC (s.X-XIII)
476: Caiguda de l’imperi Roma=període inestable i de transformacions.
Pobles germanics: invaeïxen € però no borren “roma”.
Àrabs i nomands: territori inestable fins s.IX.
Carlemany: s.VIII idea imperial+aliança església-política.
*Tot això portarà a l’art romànic que es va extendre per tota la cristiandat (€ Occidental) gràcies als monjos a través de les peregrinacions.
Imperi cristià: organització política. Feudalisme: organització social. Art romànic: expressió cultural.
Etapes: Edat Mitjana-s.V-VIII és l’art de les invasions (visigots a Hispania, merovingis a Gàl·lia, ostrogots a Itàlia...); s.IX-X és el preromànic. Preromànic carolingi-bassat en els models clàssics, expressius, imperi cristià (Carlemany), importància església, model (basílica italiana), innovador, monàrquic (Palau de Carlemany), còpia de llibres sagrats. Trenacament imperi=dinastia dels Otons, imperi romano-germànic. Preromànic a la Península Ibèrica-regne d’Astúries independent invasió musulmana, arquitectura monumental visigòtica vs àrabs, influència vikinga, església (basilical, verticalitat, murs gruixuts i irregulars, contraforts i fusta-St miquel de Lillo), St Maria de Naranco (civil). Art mossàrab (art de cristians en territori àrab, arc de ferradura) i art mudèjar (art d’àrabs en territori cristià). L’any 1000-€ era insegura (invasions), rural, agrària de subsistència, estancada demogràficament, feble (polçitica i societat) però passa a ser feudal, augmenta la poblaciço, ciutats, fronteres segures i estables, expansió cristianisme, militars i religió i homogenia cultural (colonització, parròquies i catedrals, feudals-castells i muralles, artesans, comerciants, cultura eclèsistica, activitat constructora).  
Pantocràtor: Crist triomfant i jutgant=monarca. Tetramorfs: 4 evangelistes (àngel=St Mateu, lleó=St Marc, brau=St Lluc i àguila=St. Joan). Mandorla: rodona k envolta a Crist i a la Mare de déu.
Escultura: decorativa, antinatural, simbòlica, religiosa, didàctica, idea de Déu fet home, portalades (Pantocràtor, mandrola, verge, apòstols...) i capitells (animals, vegetals i humans),escultura exempta (Crist i marededéu amb infant), crist romànic (està dret, braços estesos H, viu, inexpressiu. Crist Majestat-corona+túnica llarga Crist nu-faldó) i Verge amb el nen (asseguda, de front, incomunicats=verge-tron)
Pintura: antinaturalista, colors i dibuixos plans, línies gruixudes i verticals, poca perspectiva, rigidessa, volta=pantocràtor, tetramorfs i verge, absis=sants i profetes frontals i simètrics, laterals=històries, Déu=alfa i omega i té cara home sent un nadó. Mural: fresc sobre pared Frontal: sobre fusta (altar).
Arquitectura: religiosa, esglçesia i monestir, pedra, carreus irregulars, arc de mig punt, arc cec, voltes de canó, voltes d’aresta, suports gruixuts i prims, murs gruixuts i massissos, contraforts, cimbori (torre mig esglçesia), portes i finestres d’arquivolta, façana treballada amb 2 torres. Arquitectura civil: escassa als s.XI-XII, cases de fsta o palla, nobles als castells, muralles, ponts, obsesió per l’ultratomba en lloc de pels humans, irracionals, cultura conservadora relacionada amb la fe, EM-expressió, irrealisme, simple, clara, ferma i rotundes,art serè, concepció del món de forma autoritària i immutable. Monestir: inovacions artísqtiques. Centres d’explotació agrícola (feudalisme), part per l’oració i dependències econòmiques, model (monestir de Cluny), claustre (envoltat per 1 quadrat el qual porta a l’església, el menjador...), St Bernat és la fi del feudalisme i el creixement gòtic. Esglèsia: inovacions artístiques. Essencial, gran, simbòlica, planta en creu llatina, nau transversal, abssis i absidioles, girola (nau sobre les absidioles), 2 torres quadrades (romànic català 1), façana al cos occidental, creuer, cripta, funcional i estilística.
ART BIZANTÍ (fins s.XV): Santa sofia de Constantinoble (Antemi de Tral·les i Isidor de Milet/s.VI/Constantinoble, Istambul, Turquia/bizantí/basílica/maó i marbre/sist. constructiu arquitrevat/rectagle=69,70x80,90m i 55.60 d’alt). Justinià i el seu judici-Teodora i la seva cort (mosaics de Justinià i el seu judici-Teodora i la seva cort/s.VI/bizantí/mosaic/mur/església de San Vitale, Ravenna/són ofrenes per la inaguració de l’església)
 
ART ISLÀMIC (s.VII-IX): Mesquita de Còrdova (Mesquita de Còrdova/s.VIII-X/C`rdova, Espanya/art islàmic/pedra, maons i guix/sist. constructiu arquitrevat i voltat/178x125m)
ART ROMÀNIC (s.X-XIII): St Vicenç de Cardona (església de St Vicenç de Cardona/s.XI/Cardona, Bages/romànic català/pedra/sist. constructiu arquitrevat i voltat/49x17,5m), Timpà de St Pere de Moissac (timpà de St Pere de Moissac/s.XII/romànic/talla/pedra/relleu/policrom/església de St Pere de Moissac, Llenguadoc/escena de l’Apocalipsi=judici final), Majestat Batlló (majestat Batlló/s.XII/romànic/talla/fusta/escultura exempta/crucifix/1.56x1,20m/Museu Nacional d’art de Catalunya, Bcn/representació de Crist), Marededéu de Núria (la dona no té paper/Marededéu de Núria/s.XII-XIII/romànic/talla/fusta/escultura exempta/grup/policroma/58x15x18cm/St Maria de Núria, Ripollès/beneir, frontal i hieracitat), Conjunt iconogràfic de ST Climent de Taüll (Conjunt iconogràfic de ST Climent de Taüll/desconegut-italià/s.XII/romànic/fresc sec/mur/Taüll, vall de Boí, Alta Ribagorça-Museu Nacional de Catalunya, Bcn/Apocalipsis), Frontal de ST Maria d’Avià (frontal de ST Maria d’Avià/s.XII/romànic/tremp d’ou amb colradures i estucats/taula 1,05x1,76m/St Maria D’Avià, Berguedà-Museu Nacional de Catalunya, Bcn/vida Mare de Déu i infant), Tapís de la Creació (tapís de la creació/desconegut-dona/s.XII/romànic/brodat de llana/sarja de lli 4,55x3,65m/catedral de Girona/Crist beneint, Gènesi-Eva i Adam).   

Entradas relacionadas: