Apunts1

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 8,1 KB

 

ELS INICIS LIT. INFANTIL NOUCENTISTA (1917-1930)

 Objectiu fonamental: modernització del país i normalització de la llengua. Només es pot aconseguir educant als ciutadans. Creació d'escoles, biblioteques, centres culturals. Distribució del llibre a través de les institucions.

1. AUTORS

- Josep Mª Floch i Torres ----> Començà a escriure novel·la dins la tendència modernista. "En Patufet" s'inicia al 1905, però a partir del 1910  té + èxit xla publicació "La extraordinària aventura d'en Massagran". Se'l pot considerar com l'introductor del relat d'aventures a Catalunya (seguint línies d'autors com Jules Verne, Stevenson Daniel Dafoe). Característiques obra: habilitat per lligar aventures i exotisme amb Catalunya ( és el punt de retorn dels herois). També manifesta l'ideari catòlic i sentimental. Esquema: personatge heroi: adolescent, humil, intel·ligent.../ ajudant: adolescent q admira i depèn de l'heroi./ Agressors: personatges -./ Objectiu heroi: fer un det. acció generosa./ Trama: entrebancs q troba l'heroi xaconseguir el seu objectiu./ Situació espacial: Catalunya o altres països. / FInal: el conflicte es resol.   * Pàgines viscudes: narracions breus, d'un realisme quotidià de la qual es desprèn una lliçó. Són contemporànies i situades a Catalunya. Il·lustracions de Juan Junceda.   * Teatre: "La Xinel·la preciosa" (inspirada en la rondalla de la Ventafocs). Tb representà les Pàgines viscudes adaptades en forma de diàlegs i Rondalles escenificades (però l'element meravellós era explicat com un somni o com un miracle religiós).

- Josep Carner --> La seva dedicáció a la literatura infantil es pot dividir en tres vessants: Creador "Déu rondalles d'en Jesús infant"/ Traductor obres contemporànies / Adaptador Rondalles d'arreu del món.

- Carles Riba ---> "Les aventures d'en Perot Marrasquí" (criatura molt petita que s'ha d'adaptar al món dels humans de mida normal.

- Lola Anglada ---> dibuixant i editora.

2. SETMANARI "EN PATUFET" (1904)

Objectiu: Inclinar els infants i joves cap a la lectura en català. Tó humorístic i temes: faules, contes, acudits gràfics, poemes, jocs...   Molta gent aprengué a llegir en català gràcies a la revista. Virolet: x infant més petits dintre la revista Patufet.

 NARRATIVA POPULAR TRADICIONAL

Transmissió de la cultura i les senyes d'identitat de cada poble. Cançons de bressol: calmen els neguits dels nadons/ Moixaines: familiaritzen l'infant amb el seu propi cos / Embarbussaments: desenvolupen l'habilitat lingüística / Cançons per triar: ajuden a la conformació de la 1ª organització, la del joc. / Endevinalles: fan treballar el pensament lògic i la comparació. /  Dites i refranys: transmeten filosofia popular / Facècies: ensenyen a riuren's de nosaltres mateixos. /  Rondalles encadenades: posen a prova la cap de concentració / Llegendes: donen vida al paisatge / Rondalles meravelloses: tradueixen en símbols les pors, les il·lusions i les esperances i ens translladen a una altra realitat.

La relació de l'alumne amb aquests materials s'articula a través de 5 vies: l'audició, la narració o recitació, la lectura, la vivència i la creació.

1. Embarbussaments ---> Joc de paraules especialment concebuts xfer travar la llengua de qui el recita de pressa. Adequats xfacilitar la correcta pronunciació de tots els fonomes i l'agilitat lingüística. Condueixen maduració mental. Superació deficultats fonètiques. Aprenentatge sons difícils. Reforçar un so al treballar la fonologia. Introduir exerc. articulatoris....

2. Cançons per triar ---> Conjunt divers de petita poesia oral present en totes les cultures. Primer contacte infant-poesia. Cançons de falda: vinculen el cos amb la paraula i el gest. Han d'estar presents en la relació direct i afectiva de l'escola infantil. Cançons per triar: s'usen xdecidir qui serà el primer sense discutir. Ensenyar-les sempre en un context de joc. Es basen en moviments Rítmics.

3. Endevinalles ---> Composició en vers q es refereix d'una manera ambígua a un concepte o objecte que cal endevinar. Ajuden a desenvolupar un seguit de destreses mentals, lògiques i imaginatòries. Estructura ( fórmules d'inici, elements desorientatius, elements orientatius, fórmules de conclusió). Gianni Rodari anomena el "procés d'estranyament ": separas l'objecte significat del context habitual; "procés d'associació i comparació": compara objecte amb una altra cosa; reelaborar-ho literàriament a través d'una comparació o metàfora.  "Calembus: endevinalles que ja duen la resposta en la pregunta", "Endevinalles enganyoses: donen respostes falses, solució és al raonament".

4. Mite ---> transmissió oral (entre generacions), autors anònims, personatges sobrenaturals, espai sense lloc concret, temps no concret i caràcter sacre (es creu sense questionar).

5. Rondalla---> transmissió oral (entre generacions), autors anònims, personatges genèrics (representen models: heroi, agressors), espai genèric, temps remot i atemporal i caràcter imaginatiu.

Són narracions anònimes. Concepte tipus (argument): classe de rondalla que té un argument q pren una estruct diferent segons qui la conte o d'on sigui. Concepte motiu: petita unitat de sentit literari capaç de perviure amb la tradició (1 mateix motiu pot formar part de diferents rondalles, ex: plenar la panxa del llop de pedres surt a Caputxeta i tb als Tres porquets).

1896 Antoni Mª Alcover escriu "Rondalles Mallorquines": 400 històries entre fàbules, mites, rondalles...

6. Llegenda ---> transmissió oral (entre generacions), autors anònims, personatges genèrics xq representen cercatipus (heroi, sant), espai concretat, temps concret i caràcter verídic (es conta com si fos veritat).

5. Faula ---> transmissió oral (gran influència en la transmissió escrita), autors anònims, personatges animals q actuen com a referents de caràcters humans, espai genèric sense importància en la història), temps no concret i caràcter exemplar (actuen com lliçó moral, donen pautes de conducta).

GÈNERES --------> Poesia: produccions d'autors, endevinalles, cançons de bressol, cançons de triar i joc, embarbussaments.... A infantil es basa en el plaer del ritme i la rima, l'exageració o el nonsense. Narrativa: novel·les i contes. Segons temàtica: aventura, viatges, vida quotidiana, por, ciencia-ficció, humor. Narrativa popular: rondalles meravelloses i les humanes, llegendes...Teatre: caract. pròpies i sovint els actors són subtituïts x titelles, ombre, teressetes. Les obres s'escurcen i es combinen amb altres gèneres i participació del públic. Altres: còmics, albums, llibres il·lustrats....

DEFINICIÓ (Graciela Perriconi) ---> acte de comunicació, de caràcter estètic, entre un receptor infant i un emissor adult, q té com objectiu la sensibilització del primer i com a mitjà la cap. creadora i lúdica del llenguatge, i déu respondre a les exigències i necessitats dels lectors. Juan Cervera: En la LI s'integren totes les manisfestacions i activ. que tenen com a base la paraula amb finalitat artística o lúdica que interessi al nin.

Entradas relacionadas: