Atlàntida verdaguer

Era un literatura com les altres

Marian Aguiló, estudiós del nostre folklore, filòleg, la figura extraordinària de Manuel Milà i Fontanals, un dels pares de l’estudi de la literatura catalana i dels estudis romànics. Els seus treballs filològics estan dedicats principalment a l’obra dels trobadors i a la poesia popular,  al coneixement aprofundit  de la tradició catalana sovint poc coneguda.

Renaixença és un enorme esforç per a fer la literatura produïa a Catalunya una literatura plenament europea, moderna i independent. Com ho són totes les altres literatures normalitzades al món.

Verdaguer, la força de la represa

Autèntic prodigi de la creativitat, Jacint Verdaguer, l’escriptor més popular i admirat pel públic: el Virolai d ela Mare de Déu de Montserrat. Va ser sobretot un escriptor més emotiu que intel·lectual. L’Atlàntida, història èpica, desbordant, sobre el mite dels atlants i que segueix el model clàssic de les gran epopeies. Quan la seva salut ha flaquejava, li van diagnosticar  una anèmia cerebral. Per restablir-se s’enrola com a capellà i fa diverses vegades el trajecte Atlàntic.

L’Atlàntida l’assenyala com el millor escriptor de la Renaixença i es reconegut internacionalment. Però no se sent satisfet.

Entre 1877 i 1888, esdevé els anys daurats de Verdaguer, publica Llegenda de Montserrat, Canigó i Pàtria.

Canigó, el cim

Verdaguer treballa en el que serà el seu poema més popular,  el Canigó. És un poema patriòtic catalanista i un itinerari profundament cristià. És una nova recerca dels orígens seguint els ideals conservadors del nacionalisme català.

La renaixença arriba al cim, a la seva màxima expressió amb aquesta obra. La narració que ens ofereix és una viva aventura, humanitzada, situada a l’entorn de l’any 1000, en els temps de formació de Catalunya cristiana.

Canigó és una obra dual, juguen dos elements contraris. Per una banda tenim el paisatge al costat de la inquietud per recuperar un passat gloriós. Per l’altra, tenim la dualitat entre el món de la cultura i el món popular. Hi ha món de la realitat i de la fantasia, la guerra contra els moros i el món  d eles fades que sembla perfectament real. El cristianisme en contrast amb les  fosques forces d la naturalesa i de la interioritat humana.