Ausia march poemes

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,33 KB

 

Ausiàs March és el gran poeta català del Segle XV. Nascut el 1400, pertanyia a la noblesa i a una família de poetes: el seu pare Pere March, i el seu oncle, Jaume March escriviren també bons versos.

Ausiàs March va viure a València i, com a noble i cavaller, tenia possessions importants (sembla que com a senyor feudal era una mica dèspota amb els seus vassalls) i va participar en alguna guerra (en l'expedició militar del rei Alfons el Magnànim a Sardenya i Còrsega el 1420 i continuada l'anys següent a Sicília i Nàpols. El 1424, Ausiàs March era present en una expedició a l'illa nord-africana de Gerba).

Es va casar dues vegades, la primera el 1439 amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, que va morir sense fills. La segona, el 1443, amb Joana Escorna, que morí també sense fills el 1454. Ausiàs March va morir a València el 3 de Març de 1459 sense fills legítims, doncs, però pel seu testament sabem que va deixar cinc fills bastards.

Va escriure 128 poemes que van ser molt coneguts en vida del poeta i posteriorment. La seva obra es caracteritza, en general, per parlar de l'amor en termes morals i amb unes imatges tristes (en els seus versos hi ha condemnats a mort, malalts, cucs, verins, etc.) adequades a l'estat d'ànim pessimista que vol transmetre.

Ramón llull Fill de Ramón Llull i d'Isabel d'Erill, va néixer l'any 1232 a Ciutat de Mallorca. Ramón va ser patge del Jaume el Conqueridor quan tenia catorze anys i també va ser preceptor del Príncep Jaume, futur rei de Mallorca. Durant la seva joventut va servir com a senescal i majordom. Vivia a la cort i duia una vida alegre i una mica esbojarrada.

Al 1257 es va casar amb Blanca de Picany i va tenir dos fills, Domènec i Magdalena. Cap als trenta anys va tenir quatre aparicions de Crist crucificat i a partir d'aquí la seva vida va canviar radicalment. Va sentir-se cridat per Déu, va deixar la bona vida i es dedicà a convertir els infidels mitjançant la persuasió, a escriure llibres i a demanar a les autoritats la fundació de monestirs.

Va anar a peregrinar per Terra Santa (1265) i un esclau moro li va ensenyar la llengua àrab. Va estudiar llatí, la filosofia musulmana i la filosofia i la teologia cristiana antiga.

Al 1276 aconsegueix fundar el monestir de Miramar a l'illa de Mallorca, on s'ensenyava l'àrab als missioners, així com la manera de convèncer als musulmans.

Viatjà per diversos països d'Europa (Alemanya, França, Itàlia, etc.) i del nord d'Àfrica (Algèria, Ceuta, Tunis, Jerusalem, Egipte, etc.). Visità filòsofs, papes, i reis, i explicà els seus pensaments a la universitat de París.

Va morir al 1325 tornant d'un viatge a Tunis. El seu cos va ser enterrat a l'església de Sant Francesc a Mallorca.

Va escriure més de 250 llibres de filosofia (Ars magna), de ciència (Arbre de sciència, Tractat d'astronomia), d'educació (Blanquerna, que inclou el Llibre de Amic e Amat), de mística (Llibre de contemplació), de gramàtica (Retòrica nova), novel·les (Llibre de meravelles, que inclou el Llibre de les bèsties), etc., que va anar traduint a l'àrab, al català i al llatí.

Entradas relacionadas: