Ausias march poema xiii

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,1 KB

 
Ausiàs March: té la mateixa importància per a la poesia catalana que Ramón Llull per a la prosa. Ausiàs March és el primer autor que escriu poesia culta en català sense provençalismes. A més, és el primer que, fins a un cert punt, trenca amb la tradició trobadoresca.
Fill del militar i poeta Pere March, Ausiàs va néixer a Gandia cap al 1397. Armat cavaller ja de jove, va intervenir en campanyes militars diverses, fins que el mateix Alfons III el magnànim el anomenà falconer major. Es va casar dues vegades. Ausiàs March va mori a València el 1459.
L’obra ausiasmarquiana consta de 128 poemes, uns 10000 versos, repartits en cants de mort, cants morals i el cant espiritual. March va rebutjar la idealització que els poetes anteriors a ell havien anat fent de l’amor entès com un absolut.
Aquest rebuig de la idealització el va portar a graus molt alts de Realisme: per això als seus poemes trobem imatges casolanes, o, en referència a l’amor de l’estimada. Això no vol dir que ens trobem amb un poeta fàcil: sovint ocupen tota una estora, la influència de l’escolàstica. La filosofia cristiana medieval o la utilització moralitzadora d’alguns clàssics, entre altres aspectes, en fan un autor d’una complexitat considerable.
Val a dir que, tot i el rebuig explícit que fa dels trobadors, March els té molt presents. Pel que fa a la resta de la producció de March, cal destacar-ne sobretot el Cant espiritual, un extens poema en estramps, versos sense rima, en què l’autor s’adreça a Déu amb por d’haver pecat en la seva vida amorosa i demanant-li que se l’endugui cap a l’altra vida.


La novel·la cavalleresca: La novel·la de cavalleries s’ha acabat convertint en el gènere per antonomàsia de l’Edat Mitjana. Vinculada a conceptes com l’honor, el valor, la justícia o la generositat, la cavalleria va tenir el seu gran mite literari en les anomenades novel·les artúriques.
En general, un aspecte molt important de la novel·la de cavalleries és el seu caràcter fantàstic: hi és habitual la presència de mags, monstres o aparicions; tot plegat, la causa que dona Alonso Quijano es torni boig de tant llegir-ne i es converteixi en l’anacrònic i humorístic Don Quijote de la Mancha.
Les dues obres representants del gènere: el tirant lo Blanc i el Curial de Güelfa, es caracteritzen, precisament, pel Realisme i per la versemblança, és a dir, l’aparença de veritat. Per això Martí de Riquer distingeix entre novel·les de cavalleries: les tradicionals, amb predomini de la fantasia, i novel·les cavalleresques: terme que transmeten una sensació de verisme i on els elements fantàstics només apareixen de manera molt esporàdica.

Entradas relacionadas: