Autobiografia de ausias march

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 2,34 KB

 

AUSIÀS MARCH

Una veu poètica personal i la superació de la lírica cortesa: supera la tradició poètica medieval de la lírica. En la seva poesia trobem un jo poètic ple d'energia, un personatge que viu engoixat entre l'amror físic i espiritual, en un terreny absolutament humà i que ens resulta autèntic. March ens parla de la relació amorosa com si fos una malaltia que pot resultar fatal. El to adequat per comunicar aquestes vivencies és el d'una poesia introspectiva, que s'interroga sobre les causes que provoquen el patiment amorós. És el gran poeta de la primera meitat del S. XV.

Meditació sobre l'amor humà: Llir entre cards, Plena de seny, Mon darrer bé... Són uns dels senyals utilitzats per amagar les dones estimades. Aprofita la tradició de la lírica cortesa per construir un món poètic propi. No és valida la imatge del poeta valencíà com a ultim representant d'aquest recurs i vol donar credibilitat als seus versos i allunyar-los dels recursos habituals. Té la intenció de dir la veritat i de parlar amb autenticitat.

Autobiografia sentimental: Passa per una primera etapa on parla de la dualitat amor bestial/amor angèlic, per referir-se a la lluita entre les tendencies carnal i espiritual del comportament amorós. Però aconsegueix la maduresa de la seva meditació sobre l'amor, quan comença a parlar d'un factor humà que te ingredients de les dues concepcions amoroses, que voldria harmonitzar-les. L'amor també te en Ausiàs March un component important de dolor. Les seves recerques amoroses no assoleixen cap resultat positiu. Així la seva poesia deriva cap a una reflexió moral i religiosa´.

Entradas relacionadas: