Autors catalans

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,04 KB

 

Ausies march: vida-> cant a la seva dona.  Poesia.

-[Característiques] -128 poemes escrits entre 1425 i 1459 (temes amorosos i morals)

-la seva obra es considera lírica trobadoresca per :

-L’estructura: cançons 8 vv per estrofa, v de síl.labes i una tornada.

-l’ús de senyals: llir entre cards, etc.

-els tòpics: didactisme, divinització de la dona, sufriment de l’amant, idea de la mort com a sentiment agredolç, plany per no haber expressat el seu amor.

-l’expressió: comparació del món marí i el militar.

 

Modernitat ausies march:

-ús de la llengua catalana.

-descobreix el nom de la dona, que es la seva pròpia esposa.

-pel contingut dels poemes de tipus moral i didàctic d’influencia escolástica.

-comparació entre amor sensual i l’amor intel-lectual.

-l’ús del jo poètic, el poeta es despulla psicològicament i parla dels seus dubtes i vacil-lacions.

-temes: mort de l’esposa, trova la propia muller,reflexio com a tema capdal.

-atmòsfera de verisme, un to de confidència; no idealitza ni espiritualitza a la dona, la descriu com un ésser humà amb virtuts i defectes.

-influenciat per dant, Petrarca i j.bosca.

 

Cicles: tema amorós: ‘’plenya de seny’’,’’llir entre cards’’,’’amor,amor’’,mon darer bé’’.

Llenga: -no usa un llenguatge artificiós ni ornamental. – dialectismes.

 

Característiques Lírica reinaxentista als ppcc:

-cortesana. –castellanismes. Oscila entre l’asimilació de les noves formes i la fidelitat al model medieval (coples). –pervivència dels models medievals. –tractament culte de la lírica popular i tradicional. –morelisme catòlic. –Pere serafí, Joan timoneda i Joan pojoe.

 

EL Barroc (s.xvii)

El barroc català està vinculat al castellà, encara que utilitza, no pas un registre líric sinó més crític i moralitzat. La causa última del barroc és el desengany tant social com individual. Aquesta vissió desenganyada del món va lligada a una sèrie d’aptituds com la fribolitat, el misticisme, la desesperació,

El pesimisme, el desengany, la disconformitat individual,… buscan l’evasió a través de l’obra cosa que implica un recarregament.

El barroc també conecta amb la tradició medieval pel gust macabre, la submissió gerarquica al tema del ‘’carpe diem’’, aprofita el momento, el del ‘’tempus fugit’’ el pas del temps destrueix la pobresa) el gust pel grotesc. La estética barroca està sotmesa a la variació: jocs visuals, efectisme, el clar-obscur, la caricatura, el joc, la paròdia, la deformació, etc. Tot per disimular la duresa de la realitat.

Contrast entre conceptes vida-mort, llum-ombre, bellesa-lletgesa.

La deformació o bé cap a la caricatura o bé cap a la idealització absoluta.

La exageració i la hipérbole ( alteració constant de l’ordre sintàtic)

 

Temas: -elogia, -elosi desmesurat, - sátira corrossiva.

Estil: -poesia com a exercici de vistuosisme retòric, -trobem moltes metàfores estereotipades, - hipèrbatons, - antítesis, -hipèrboles. –paradoxes, etc.

Métrica: empren nous models estrofics: -les octaves, - les silves, - els sonets.

Així mateix nous models métrics:

-el decasílab italià sense cesura. – empren sobretot quintilles, décimes, imitar estrofes tradicionals com el romanç.

Autor: -francesc vincenç garcia ( el rector de vallfogona).

 

La il-lustració: autors: baró de malda -> calaix de sastre,  j.ramis i ramis -> Lucrecia.

Els països catalans:

Hi ha una repressió cultural i una castellanització i dins d’aquí també podriem dir que la cultura es centra en cercles minoritaris, tenen poca originalitat i poca repercussió donat que simplement imita models.

 

. géneres:

-prosa: llibre de viatges, calaix de sastre, el baró de maldà, rondalla de rondalles de Lluís Galiana.

Poesía: barrroca (principat i p.valencià) neoclàssica (roselló, Menorca) -> vers alexandrins (6+6) carácter narratiu per damunt del líric. Reelaboració dels mites greco-llatins i finalitat didáctica.

Autors: Antoni febrer i Joan ramis i ramis.

Teatre: roselló -> traducció de peces o textos de racine, corneille i Voltaire, teatre en vers i també fan una tragedia neoclàssica d’assumpte religiós.

.menorca -> Joan ramis i ramis. (Lucrecia)

Lucrècia -> tragedia escrita en cinc actes. Segueix la regla de les dues unitats (temps, espai i acció). S’inspira en un episodi de la historia de roma.

 

LITERATURA POPULAR:

Teatre -> teatre religiós ( cicle de nadal, cicle de pasqua, cicle de marciá. Cicle bíblic.).

  • Teatre profà -> entremesos i sainets. -> mascarades

 

Poesia -> cançoner (goigs, nadales, bandolers, corrandes)

  • Romancer (traducció francesa, traducció francesa, traducció castellana, autòctones).

Entradas relacionadas: