Avantguardes.

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 12,31 KB

 

 Josep M. De Segarra després de la Guerra civil va plantejar un tipus de teatre que no va tenir gaire èxit. Quin plantejament tenia? Com va ser el teatre que va fer després?-Va intentar reprendre el teatre amb un estil innovador,però la mala crítica i el fracàs de públic el van fer retornar als poemes dramàtics i les comèdies de costum.Quins han estat els temes de reflexió de Joan Fuster a la seva obra? Quin títol en recordes? Esmenta un altre autor dassaig de la mateixa època.-Lésser humà i la cultura, Nosaltres els valencians, Gaziel.Quin creus que devia ser el motiu, o els motius, de lèxit del gènere de la memorialística en els anys posteriors a la Guerra Civil? Quins eren els temes més recurrents?-Els autors van quedar fortalment impactats pels fets relacionats amb la guerra que van viure. I els lectors es sentien identificats amb aquest relats. Els temes més recurrents eren la guerra i lexili. De la obra de Josep Pla a la unitat es diu que és poliedrica. Explica breument el significat daquest concepte, citant alguna de les seves obres més importants. -És una obra poliedrica perquè presenta diverses perspectives per descriure la realitat de la seva època: biografies de personatges destacats, memòries,dictaris,llibres de viatge i assaig sobre la forma de ser dels catalans.-El costumisme urbà, és un corrent de reflectir la societat per mitjà de la descripció i ironia. Lautor més destacat és Toni Lucarella, amb cool:fresc.-Laproximació al·legòrica a lesperit de lèpoca. Els costums és converteixen en una metàfora de lexistència. Amb la narrativa. Quim monzó amb uf va dir ell.-Lexploració i la recuperació dels mecanismes de la memòria col·lectiva. Representant, són Maria Barbal i Jesus Moncada.-El discurs filosòfic, tracta temes com lexistència o el pas del temps. Un narrador important va ser Jordi Coca, amb Louise.-Lobra entesa com un laberint que el lector ha de reconstruir, és juga formalment amb el text. Vicenç Pagès Jordà. -La literatura de gènre : Rosa: Màrmana, de Maria de la Pau Jarner-La literatura de gènere : Rosa: Màrmana, de Maria de la Pau Jarner; exòtica; provocada al piló, de Madira Sain; policiaca: un negrea mb un saxo, de Ferran Torrent; i de ciencia ficción: el jardi del sat crepuscules de Miquel Palol.-Narrativa historia: Pa negre demili TeixidorLa situació cultural a partir de 1975 La mort del general Franco el 1975 va significar la fi de la dictadura i linici dun període de transició política cap a la democràcia. A Catalunya, la recuperació de lautonomia i de les institucions dautogovern: la Generalitat , lEstatut dAutonomia. Des de les instruccions sha dut a terme un procés de reconstrucció nacional que es reflecteix en limpuls donat a la normalització.Pel que fa la literatura, la legalització de lensenyament en català ha fet que els anys de la democràcia siguin una etapa de forta expansió i en laugment del públic lector i en laparició de nous escriptors.Pel que fa als autors de les generacions sorgides abans de la guerra: la publicació de les obre completes i linici de les memòries literàries.La narrativa -El costumisme urbà. -Laproximació al·legòrica a l<<esperit de lèpoca>>. - La recuperació dels mecanismes de la memòria col·lectiva.(narrativa elegíaca). Pedra de tartera de Maria Barbal, o Camí de sirga, de Jesús Moncada. -El discurs filosòfic. Sobre temes com lexistència. Jordi Coca. -Laberint que el lector ha de reconstruir. La vida normal, de M`rius Serra. -La literatura de gènere. Rosa: Màrmara, de Maria de la Pau Janer; eròtica: Amorrada al piló, de Maria Jaen; policíaca: Un gènere amb un saxo, de Ferran Torrent; i de ciència-ficció: El jardí dels set crepuscles, de Miquel de Palol.Alguns narradors: Cabré, Riera, Moncada i Monzó ::-Jaume Cabré La darrera novel·la, Les veus del Panamo, tracta sobre la repressió franquista al Pallars i planteja el tema de la barbàrie que suposa tota confrontació civil i de les conseqüències que genera en la població-Carme Riera - Dins el darrer blau: novel·la històrica. -La meitat de lànima: finals dels any cinquanta en una postguerra a cavall entre Barcelona, Mallorca i lexili francès.-Jesús Moncada (neix a Mequinensa). Camí de sirga. Mequinensa te un paper decisiu.-Quim Monzó . El perquè de tot plegat i mil cretins.-Albert Sánchez Piñol. La pell freda.El teatre. A partir dels anys setanta es qüestiona el concepte tradicional de teatre, en el sentit dun text escrit per un dramaturg. Apareixien una sèrie de grups (Els Joglars, Els Comediants, Dagoll-Dagom...) amb un concepte teatral nou: el text esdevé un element més i es dóna entrada a manifestacions artístiques com la dansa o la ració del teatre de text. Com Josep Maria Benet, Sergi Belbel i Jordi Galceran.Alguns dramaturgs:: -Josep M. Benet i Jornet manté un tret en comú: la reflexió sobre lindividu i la societat que lenvolta. Posteriormen sha dedicat a lexperimentació sobre les possibilitats que ofereix el llenguatge teatral alhora que planteja temes com la lluita entre la raó i lirracional o el sentir de lexistència. Sergi Belbel Carícies, Forasters; mostra la violència que soculta en les actituds i les accions diàries del gènere humà mitjançant un plantejament renovador que combina els més diversos registres i que mostra una sorprenent presència de lhumor.Fes un breu resum del context polític i cultural que fa possible que la producción literraia a partir de 1975: Amb la mort del general Franco al 1975, va provocar la fi de la dictadura i linici de la democracia. A Catalunya es van recuperar les institucions dautogovern i la Generalitat i LEstatut. Es va dur a terme un procés de normalització lingüística i cultural. El Català està present als mitjans de comunicació, a lensenyament, al mon editorial.Poesia postmoderna i quis son els maxims representants: La poesia postmoderna es caracteritza per una gran varietat de temes : la mort, lerrodisme, la soletat i per una gran varietat d estils o tendencies: realisme, postmodelisme, avantguardisme.Pels que ja els autors es poden destacar: Pere Gimferrer, narcís Camadine, M.Mercè marcal i Gabriel Ferreter.





Teatre:A partir de 1946,malgrat que el país estava en plena dictadura franquista,es va tornar a permetre representacions teatrals en català.Josep Maria de Sagarra va intentar reprendre el teatre amb un estil innovador,però la mala crítica i el fracàs de públic el van fer retornar a les fórmules segures dels poemes dramàtics(La ferida lluminosa)on tractava la hipocresia religiosa.Aquests anys van crear-se lAgrupació Dramàtica de Barcelona(ADB),va néixer amb la voluntat de connectar el teatre català amb el corrents dominants del teatre estranger,i lEscola dArt Dramàtic Adrià Gual(EADAG) va néixer amb la voluntat de ser una escola de formació de actors que permetrà ala dècada dels 60 el teatre independent.Ball robat de Joan oliver,Primera història dEsther i Antígona de Salvador Espriu.Manuel de Pedrolo,entre 1957-62 va escriure 13 obres centrades en la temàtica de la llibertat.Maria Aurèlia Capmany sestrenà amb obres de marcat perfil existencialista,en làmbit més experimental cal esmentar la copiosa producció de Joan Brossa.Josep Palau i Fabre va crear un model molt personal de tragèdia dacció concentrada.Lassaig:Després de la Guerra dEspanya,primer des de lexili i,ja a la dècada dels cinquanta,de linterior,va haver-hi forà autors que es van plantejar una revisió a fons de Catalunya.El filòsof Josep Ferrater Mora,amb Les formes de la vida catalana,centrave en 4 les formes essencials del tarannà del país:la continuïtat,el seny,la mesura,ironia.El metge Josep Trueta va publicar lesperit de Catalunya.alguns autors(Jaume Vicens vives,Gaziel),Joan Fuster,lassagista més prolífic i brillant de tota letapa,amb una obra que gira a lentorn de 2 grans termes de reflexió,lésser humà i la seva activitat creadora,Nosaltres,els valencians.Lassaig dedicat a la literatura,història i crítica:Martí de Riquer,autor de la Història de la literatura catalana.La memorialística:A la postguerra apareix amb força el gènere memorialístic (biografia ,memòries,dietaris,diaris,autobiografia..) .Avel·lí Artís Gener-pseudonim de Tísner->Viure i veure.Manuel de Pedrolo.Montserrat Roig.Josep Pla:és un dels autors més prolífics de la literatura contemporània.a partir de 1917 començarà a col·laborar en diaris dàmbit català com La Publicitat,amb corresponsalies a París,Roma,Berlín i Londres.Crearà un estil periodístic que presidirà el sus primers llibres,amb els gèneres essencials de la seva obra a cavall de la memorialística i lassaig antropològic i costumista,amb una gran capacitat per les descripcions de paisatges.Durant els anys 30 publica el llibres en què aplega les col·laboracions a la premsa:El 1936 sexilia i retornarà amb larribada de les tropes franquistes.Josep Pla creia que no shavia descriure de res i sobre res que abans no shagués vist,observat i meditat.Per això la seva obra sorganitza en temàtiques com la memorialística i les proses de viatge a part daltres de temàtica més diversa i dalgunes narracions.-Dentre les seves proses de viatges,centrades en el país o bé en els països que va visitar,destaquen El meu país(dedicat a lEmpordà),Viatge a la Catalunya vella.-També publica alguns assaig,Els pagesos.-Va escriure alguna novel·la,com El carrer estret,i els reculls narratius dAigua de mar i La vida amarga.Alguns narradors: Cabré, Riera, Moncada i Monzó ::-Jaume Cabré La darrera novel·la, Les veus del Panamo, tracta sobre la repressió franquista al Pallars i planteja el tema de la barbàrie que suposa tota confrontació civil i de les conseqüències que genera en la població-Carme Riera - Dins el darrer blau: novel·la històrica. -La meitat de lànima: finals dels any cinquanta en una postguerra a cavall entre Barcelona, Mallorca i lexili francès.-Jesús Moncada (neix a Mequinensa). Camí de sirga. Mequinensa te un paper decisiu.-Quim Monzó . El perquè de tot plegat i mil cretins.-Albert Sánchez Piñol. La pell freda.El teatre. A partir dels anys setanta es qüestiona el concepte tradicional de teatre, en el sentit dun text escrit per un dramaturg. Apareixien una sèrie de grups (Els Joglars, Els Comediants)amb un concepte teatral nou: el text esdevé un element més i es dóna entrada a manifestacions artístiques com la dansa o la música del teatre de text.Durant la segona meitat dels vuitanta es produeix la recuperació del teatre de text.Com Josep Maria Benet, Sergi Belbel i Jordi Galceran.Alguns dramaturgs:: -Josep M. Benet i Jornet manté un tret en comú: la reflexió sobre lindividu i la societat que lenvolta. Posteriorment sha dedicat a lexperimentació sobre les possibilitats que ofereix el llenguatge teatral alhora que planteja temes com la lluita entre la raó i lirracional o el sentir de lexistència. Sergi Belbel Carícies, Forasters; mostra la violència que soculta en les actituds i les accions diàries del gènere humà mitjançant un plantejament renovador que combina els més diversos registres i que mostra una sorprenent presència de lhumor.


Entradas relacionadas: