Bajar examen de llengua catalana

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,23 KB

 
llengües en contacte= monolingüisme/bilingüisme (indi, social, territ). diglò ssia(formal A/no formal B). Conflicte lingüístic (extinguides,dominants, minoritzades /minorit i major). Processos de substit. i normalitz. // origen i evolució del català:-ROMània i llengües roman: llatí vulgar(Laci)/romanització (218 a.C i Tarraconense i Bètica) i substrat (influ preroman, de les llengües que hi havien abans i k san substituit: indo, grec, fenici i iberobasc). -Del llatí al català: superestrat(germànic i aràbic)./ naixement entre 8 i 9, en que es diferencia el parlat del classic i a mes Concili de Tours al 813. Acta de consagr. I dotació de la Cat. D'Urgell. -La formació, expansió i consolid. De la llengua: context hist. 12-15: 1137 Unió RB IV amb Per. Aragó (corona catala...). A partir d'aquí expansió, annexió de València i Sicília, Sardenya i ducats Atenes. Quan mor Martí l'Huma=no descendencia= Ferran que es casa amb Isabel I s'uneixen els dos regnes a la Pen. / primers textos en català: 1era meitat s. XII en llati convencional pero amb construc. Catalanes (Líber Iudicorum q es un fragment i Homilies d'Organyà 1r en prosa catalana./ Ramón Llull: (XIII-XIV) Inicia la prosa literària catalana. Art amativa. Sintaxi sòlida, complexa. Lèxic innovador , crea les "paraules extranyes", que agafava del llatí . És el c reador del català literari. Usa el romanç i no el llatí. /Prosa historiogràfica: les cròniques: textos històrics més antics en català. Destaquen quatre autors 1-Bernat Desclot (crònica) 2-Jaume I (llibre dels feits) 3-Ramón Muntaner i 4-Pere III el Cerimoniós. / L'occità llengua dels trobadors (poesia): tot i tenir relacions polítiques, econ. I culturals Occit. I Catalunya, l'havien d'aprendre i va ser Ausies el 1r en trencar amb l'influencia mútua (conegut com adstrat) i va passar a utilitzar nomes el catala./ Cancelleria Reial: Creada per Jaume I a mitjan del 13 , elaboraven els documents propis de l'administració. Establerta l'any 1344 per Pere el Cerimoniós. Usen els Ars dictandi medievals. Al redactar en català quedava estructura rígida, calcada llatí.Un grup d'escrivants es separa de l' ars dictandi i s'inspiren en els clàssics cap alla el 1380 . Aquest català es coverteix en el model i en la varietat estàndar . Àmbits us al s XV: llengua utilitzada x tota la població a Cat. València i Illes. Al s XV x tant havia assolit normalització, fins que va entrar la dinastia dels Trastàmara, en que el catala va a passar cada vegada mes a segon pla, en un intent de centralització.

Crisi lingüística (del 16 al 18): cont. Hist. 16 i 17: mort Ferran II la corona queda vinculada a la monarquia (Carles I), que segueix una política uniformista, utilitzant el castella. Aquesta política va desencadenar la Guerra dels Segadors (perd Cat.) de 1640-52./ Inici crisi (procés subst.): poc a poc el castellà va progressant, ja que l'utilitza la monarquia i l'aristocràcia. A més apareix la impremta, de manera que hi havia mes llibres en castella que en catala./ Cont. Hist. 18: el segle l'obre la G. De Successió (1705-14) en que després de morir Carles II s'enfronten arxiduc Carles d'Àustria i Felip V(nou rei).Felip va promulgar els decrets de Nova Planta, en que les inst. D'autogovern eren reprimides... El català deixa de ser llengua oficial i desapareix de la justícia i de la educació, degut a la uniformitat implantada.
Renaixença (19): moviment de recuperació de l'ús literari del català que comença al 1833 amb Oda a la Patria d'Aribau que conte identificació de llengua i nació i acaba al 1877 amb Guimerà i Verdaguer com a guanyadors dels J.Florals. Destaca al 41 tmb lo Gaiter del Llobregat de Rubíó i Ors que es va convertir en un programa ideologic x a la recuperació/ Ideologia i usos lingüístics: al principi la burgesia suda i viu be en la diglossia, xo apareix el catalanisme polític i a partir del 1850 es comença a presenciar el trencament (Diario BCN i Europeo)/Estudis sobre llengua s.XIX: es necessitava una uniformitat/ procés de normat.: la revista Avenç P.Fabra i altres catalans la van utilitzar com a vehicle de difusió de la norm. (eliminar anarquia ortogr., establir normes que unifiquessin el catala, nova ortografia i nou i millor lexic). El Segle XX: de l'inici del segle al 39: cont hist- al 1914 Mancomunitat (Prat de la Riba fins al 17) que va crear una infraestrucutures x org els serveis dl país dsd la base. 23-30 Primo de Rivera i 31-39 2a República (32 Est de Núria)./ Al 1906 1r Congrés Int. De la llengua/ Al 1907 IEC que al 13 va publicar les normes ortograf./ Pompeu Fabra: atret x els estudis filologics, viu 3 etapes: 1)fixació ortog. De la llengua i va a BCN cridat per Prat de la Riba on es nomenat membre de la secció filologica de l'IEC. 2) es dirigeix a la codificació gramatical. 3) culminació dels treballs sobre la depuració i fixació del lexic catala(Diccionari General al 1932). Criteris de reforma ling. De P. Fabra: te en compte la llengua antiga/ la llengua viva, aquella del present amb variacions/ coneix les lleis d'evolució del llenguatge i llengües romanes/ crea nous mots/ manlleu de mots al llatí clàssic/ depuració de barbarismes.

Entradas relacionadas: