La balanguera Joan alcover comentari de text

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,11 KB

 

LA BALANGUERA Joan Alcover, nascut a Palma el 1854, estudià dret a Barcelona. Amic del polític Antoni Maura, va ser elegit regidor municipal, diputat provincial i, finalment, diputat a Corts, però aviat va tornar a Palma. Marcat per la mort de la primera esposa i de dos fills -més endavant se li moririen dos fills més -, és autor duna poesia de caire freu, en què el paisatge sidentifica amb el seu estat dànim. Proper en una primera època a la Renaixença, encara que escrigués en castellà, el 1902 canvià la seva actitud i es tornà un decidit defensor de lús del català. Amic de Santiago Rusiñol i Josep Carner, el seu discurs Humanització de lart sintetitzà teories vitalistes pròpies del Modernisme i una reivindicació de la cura en el llenguatge de caràcter molt noucentista. El seu llibre de poemes més emblemàtic és Cap al tard, que suposà la concreció daquestes idees. Mestre en Gai Saber, president dels Jocs Florals de Barcelona i membre de l Institut dEstudis Catalans, morí a Palma el 1926. El romanticisme va ser un moviment darrel nacionalista que recuperà les tradicions populars en tant que representatives de lànima del poble, i que tant en el seu vessant més conservador com en el més liberal. A Catalunya, els joves modernistes van reaccionar contra la vella guàrdia de la Renaixença. A tot Europa el terme modernisme va portar implícita una reivindicació de la modernitat. Aquesta actitud reivindicativa la va compartir el Modernisme amb els altres moviments que li eren més o menys coetanis, com limpressionisme, el simbolisme o el decadentisme: tots ells van instaurar la figura de lartista rebel i bohemi. Aquests corrents van establir un clar divorci entre lartista, i la societat burgesa. Lescola mallorquina: El concepte de escola mallorquina, que en primer moment era només geogràfic, va acabar sent aplicat pels noucentistes a un grup de poetes, òbviament mallorquins, de principis del segle XX, amb un model de llengua subtil i refinat. El grup va tenir: Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover com a representants màxims. Es va caracteritzar pel classicisme i lassumpció de la tradició popular. El classicisme es basava en lharmonia, el perfeccionament i lequilibri. La primera estrofa ja fa explícit el tema de tot poema, mentre que la segona hi aprofundeix. A la tercera estrofa, i continuant en la mateixa línia, la balanguera, situada més enllà del temps, veu el futur en el present, la mort en la vida; mentre que la quarta estrofa referma el caràcter al·legòric del poema i la cinquena estrofa torna a adquirir un caire més genèric. Cal remarcar com a la primera, la quarta i la cinquena estrofes es relaciona la balanguera amb una teixidora dels destins de les vides humanes. El poema consta de cinc estrofes, de sis versos cadascuna, que es van alternant amb la tornada, de dos versos. Lesquema mètric sempre es el mateix: ABAB, amb rima encadenada, CD, amb la particularitat que aquesta última rima es repeteix al final de cada estrofa i és també la de la tornada. Tots els versos són octosíl·labs i combinen les rimes femenines amb les masculines.

Entradas relacionadas:

Etiquetas:
ueaah