Bases

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 17,92 KB

 

PRINCIPALS PROCESSOS PSICOLÒGICS

Les sensacions i la percepcio 

Les sensacions: son impresions que es produeixen en el cervell per l’excitacio originada en els diferents receptors senrorials o causa d’estimuls.

  • Sensacions estereoceptives:  reben els estimuls del mon exterior. Son els organs dels sentits ( vista-gust-oïda-tacte-olfacte)
  • Sensacions intraceptives: sensacions que provenen del medi intern del individu. En funció d’on es localitzen els receptors, podem parlar de:
    • Sensacions propiocetives: estan situats en els músculs, els tendons i les articulacinos i a l’aparell vestibular (oida interna). D’aquestes sensacions percebem el to muscular, la posició del cos a l’espai i l’equilibri.
    • Sensacions visceroceptives: estan situats a les vísceres (cor , estomac, pulmons,..) i envien les informacions de què la persona té menys consciència (gana, set..)

La percepció : proces d’extracció activa d’informació i elaboració de representacions a partir de les sensacions. Es considera una funció cognitiva bàsica on ja s’ha pres consciència que l’objecte existeix. Mitjança’n la perceció  trasformem les sensacions en unitats de significació.

La percepció  és el pilar bàsic on es recolzen la resta de processos cognitius com ara la memòria, l’aprenentatge, el raonament, el pensament...

CARACTERISTIQUES DE LA PERCEPCIÓ

  • ÉS SUBJECTIVA:  els estímuls sensorials podem ser els mateixos per a difernts persones, cada una percebrà coses diferents. Les reaccions al mateix estimul seran diferents segons la persona que el rebi.
  • ES SELECTIVA: una persona no pot percebre tots els estimuls que li arriben al mateix temps, la qual cosa fara que seleccioni el seu camp perceptual en funcio del que vulgui percebre.
  • ES RELATIVA: interpreta d’acord amb el context on té lloc. El mateix estimul en contextos diferents pot ser percebut de manera diferent.
  • ES TEMPORAL: es un proces de flux continu i dinamic, perque a mesura que augmenten les experiencies i varien les necessitats o motivacinos la percepció s’enriqueix.

FASES DEL PROCES PERCEPTIU

  • L’ESTIMUL (INPUT SENSORIAL): Cal que origini una resposta en les persones que el rebin perque un input sigi percebut.
  • PROCES PERCEPTIU I REPRESENTACIO: son processos interns encarregats d’interpretar i representar les dades sensorials. Una vegada processats els estimuls  s’estableix un sistema de representacions internes que son inprescindibles en el proces perceptiu, es permet passar a representacions de caracter significatiu i a meseura que avança el processament les representacions tenen un nivell d’abstraccio superior.
  • RESPOSTA PERCEPTIVA (OUTPUT): es la conseqüència de tot aquest procés de sintesis constructiva.

L’ATENCIÓ

QUE ES L’ATENCIÓ?

ATENCIÓ : focalitzacio de la consciencia, o la capacitat de dirigir la consiencia cap a un estimul, concentrant tota l’activitat conscient sobre ell.

Es dificil d’aillar de la resta de processos psicologics. Te repercusio en la manera com es recordaran aquests estimuls, es a dir, en la memoria.

En aquest sentit, l’atencio enllaçaria amb un altre proces psicologic basic: motivacio.

Defensa Perceptiva: atraves d’ella els estimuls favorables o agradables son mes facils d’identificar que els desagradables. L’atenció actua com un mecanisme que impedeix que arribi massa informació a la memoria a curt termini, si no fos aixi el sistema cognitiu es col·lapsaria.

El Model D’atenuacio: explica fenomens com ara la facilitat amb que seguim una conversa en catala enmig de gent que esta parlant en angles; fins i tot arribem a tenir la impresio subjectiva que aquesta altra gent parla mes baix.

  • FACTORS DETERMINANTS
    • La intensitat del estimul
    • La situacio espacial dels estimuls i la seva proximitat
    • L’estimul previst i esperat
    • L’aparicio d’un estimul desconegut, nou o imprevist
    • El contrast o oposicio d’estimuls
  • FACTORS DE TIPUS INDIVIDUAL
    • L’estat d’anim
    • La fatiga mental i la son
    • Les oscil·lacions individuals que es produeixen durant el dia
    • El cicle vital de l’individu

TIPUS D’ATENCIÓ

  • ATENCIO SOSTINGUDA:  es el temps maxim que som capaços de mantenir-nos concentrats en una tasca sense cometre errors.
  • ATENCIO SELECTIVA: es aquell estat que ens permet diversificar la nostra atencio.

gif;base64,R0lGODlhDAARAHcAMSH+GlNvZnR3Yinformació

gif;base64,R0lGODlhDAAgAHcAMSH+GlNvZnR3Yresgistre sensorial  

gif;base64,R0lGODlhKAAMAHcAMSH+GlNvZnR3Y                                                 atencio

memoria operativa

  • ATENCIO VOLUNTARIA:  es aquella que fixem de manera intencionada en funcio dels nostres interessos, necesitats o motivacions.
  • ATENCION INVULONTARIA: es aquella que posem sense que ens ho hagem proposat.

LA MEMORIA

QUE ENTENEM PER MEMORIA?

MEMORIA: sistema complex de codificació, emmagatzematge i recuperacio d’esdeveniments, habilitats, coneixements, fets.. que ens permet de recordar informacions previament adquirides.

PROCESOS QUE INTERVENEN EN LA MEMORIA

  • ADQUISICIO:  es poden considerar la percepcio, l’atencio o la motivacio com a procesos previs o d’adquisicio d’informacions
  • D’EMMAGATZEMATGE: diferents sistemes d’emmagatzematge en funcio de la seguratat i de la intencio que tinguem quant a conservar-la i accionar-la

SISTEMES QUE COMPONEN LA MEMORIA

LA MEMORIA SENSORIAL (SIS): Es capten els estimuls que entren i es mantenen durant un periode de temps molt breu. Com una fotografia si l’estimul es visual, una imatge mental sonora si l’estimul es sonor.

LA MEMORIA A CURT TERMINI (STM): Es un sistema capaç d’emmagatzemar informació passara a l ‘ LTM i l’altra es refusara o s’oblidara

  • L’ESVAIMENT: Questio temporal: a mesura que faci mes temps que existeixi la informació en aquest magatzem, l’empremta que deixa es cada vegada mes feble fins que desapareix.
  • EL DESPLAÇAMENT: L’entrada de noves informacions desplaça aquelles que han estat filtrades i que no han passat a un nivell superior
  • LA INTERFERÈNCIA: es dona quant l’entrada d’informacinos similars a les existens produeix una sintesis que desvirtua la informació original.

LA MEMORIA DE LLARG TERMINI (LTM): nivell de capacitat i la persistencia es virtualment il·limitada. La informació, molt diversa i abundant, queda emmagatzemada i no esta disponible immediatament, els continguts s’activen segons els requeriments del proces de memoria opertaiva.

FACTORS QUE INCIDEIXEN EL RENDIMENT DE LA MEMÒRIA

  • L’estat general, tant fisic, com mental ha d’estar en condicions per demanar bons resultats a la nostra memoria
  • El significat de la informació i el sentit que te per nosaltres, es a dir, la possibilitat d’atribuir un significat a una informació nova depen de l’organitzacio  i de la familiaritat que aquesta te per al subjecte.
  • La utilitzaciod’imatges mentals. Les persones que tenen mes facilitat per a la visualitzacio recorden mes i millor que les que no tenen aquesta capacitat

TECNIQUES PER MILLORAR EL RENDIMENT DE LA MEMORIA (MEMORIA ARTIFICIAL)

  • Tecniques que reforcen la traça. Reforçen l’empremta mnemònica que els pas del temps en provoqui la desaparicio. -àrepetició
  • Tecniques que reforcen la codificacio d’atributs.
  • Tecniques associatives que permeten d’establir connexions entre diferents empremtes mnemòniques.

LA MOTIVACIÓ

La motivacio: Causa o rao que empeny una persona a actuar d’una manera determinada.

TEORIA HUMANISTICA DE MASLOW

Les persones experimenten dos tipus de necessitats fonamentals: fisiologiques i de creixement.

Jerarquia de necessitats segons MASLOW:

  •  bàsiques: menjar, descansar, beure...
  • de seguretat: estabilitat, proteccio, seguretat fisica...
  • de filiacio: amistat, afecte, relacions..
  • d’estima: autoestima, prestigi, reconeixement...
  • autorealitzacio: autosatisfaccio.

LES EXPECTATIVES DE BANDURA

Expectativa: l’avaluacio subjectiva de la probabilitat d’arribar a una fita concreta, i destingeix entre expectatives d’eficacia i expectatives de resultat .

  • D’eficacia: conviccio que te una persona de poder realitzar amb eficacia una determinada conducta.
  • De resultat: judici per part duna persona sobre una conducta concreta tindra un resultat especific.

Les expectatives d’autoeficacia apareixen per:

  • l’experiencia previa:  resolt una tasca amb exit augmenta l’expectativa d’eficacia, els fracasos la disminueixen.
  • L’experiencia vicaria: “si els altres poden, jo tambe”
  • Persuasio verbal: animar a oblidar fracassos i remarcar habilitats potencials
  • Estat fisiologic: estat de relaxacio l’expectativa d’eficacia augmenta.

PENSAMENT I LLENGUATGE

El pensament i el llegunatge com processos psicologics.

Pensament:  Es la facultat d’ordenar i coordinar els processos de la memoria a la manera que li permetin d’exercir les seves funcions com ara raonar, crear o solucionar problemes.

Funcinoament del pensamentà dos pols:  1) realista: segueix les normes de la loguica i 2) d’imaginatiu que dona respostes atraves de plantehaments mes originals àpart creativa

Llenguatge:  habilitat per comunicar-se utilitzan signes per expresar els nostres pensaments i comunicar-nos.

PIAGET. EL LLENGUATGE SUPEDITAT AL PENSAMENT

Es compon de formes simbòliques subordinades al pensament conceptual.

 VYGOTSKI. LA IMPORTANCIA DEL LLENGUATGE COM A ORGANITZADOR DEL PENSAMENT

3 moments en l’adquisicio i l’us del llenguatge:

  • Funcio comunicativa : (1 a 3 anys) el llenguatge tan sols es manifesta en situacions de relacions socials o interpersonals
  • Llenguatge egocentric: (de 3 a 7 anys) el nen acompanya les seves accinos amb verbalitzacions que l’ajuden a pensar i organitzar el que esta fent.
  • Llenguatge interioritzat: (apartir dels 7 anys) el nen ja pren conciencia i no necessita acompanyar les accions oralment. Podem parlar de l’us intrapersonal del llenguatge.

LA DIFERENCIA ENTRE PIAGET I VYGOTSKI ES QUE EL PRIMER CONSIDERA EL LLENGUATGE COM UN INSTRUMENT PER REVELAR EL PENSAMENT, MENTRE QUE EL SEGON LI ATORGA UN PAPER BÀSIC EN LA SEVA PROGRESSIVA ESTRUCTURACIO.

LES TEORIES CONDUCTISTES I EL LLENGUATGE

WATSON

L’aspecte ems important que considera que ens aporta el llenguatge, sobretot pel que fa a la relacio llenguatge-pensament, es que permet realitzar dues funcinos basiques de manera mes economica: la funcio de representacio i la funcio de comunicacio.

SKINNER considera que l’aprenentatge del llenguatge es dona de manera associativa per imitacio

CHOMSKY I LA LAD

Segons chomsky l’aspecte essencial del llenguatge: LA CREATIVITAT .

L’infant esta equipat amb un dispositiu innat que li permet d’adquirir la llengua. La LAD (Language Acquisition Device O dispositiu d’adquisicio del llenguatge) es pot considerar com una facultat, exclusiva de la ment humana, que conte una serie d’universals linguïstics, comuns a totes les llengües del mon, que permet que cada persona desenvolupi la propia llengua.

BASES PSICOPEDAGOGIQUES DE L’APRENENTATGE

L’aprenentatge: reaccions o respostes d’una persona davant de determinats estimuls. El concepte clau de l’aprenentatge per condicionament es el de REFORÇ.

  • REFORÇOS POSITIUS:  son estimuls destinats a provocar l’augment de la frequencia, duracio i intensitat d’una conducta
  • REFORÇOS NEGATIUS:  aquells, estimuls que premien la retirada d’una conducta o d’un esdeveniment desagradable. Si es dona un canvi de conducta que es considera erronia, es retira l’estimul negatiu o l’amenaça.

Els reforços poden ser PRIMARIS(menjar, beure...) o SECUNDARIS (diners, regals..)

La DISCRIMINACIO d’una resposta determinada davant de certs estimuls i la GENERALITZACIO d’aquets mecanismes estimul-resposta permeten l’adquisicio de nous aprenentatges.

No sa de confondre els reforços amb els CASTIGS. L’objectiu del castig es disminuir o eradicar determinats comportaments.

L’APRENENTAGE PER OBSERVACIO SEGONS BANDURA

L’aprenentatge per observacio, es donen a conseqüencia de l’aprenentatge produït per modelatge, atraves de l’observacio i la imitacio dels pares o de les persones del seu voltant.

Les teories de l’aprenentatge social apareixen com a complementaries de les teories de condicinoament operant.

L’APRENENTATGE PER RECOLZAMENT SEGONS VYGOTSKI

Fa referencia als nivells i les zones de desenvolupament: nivell de desenvolupament potencial, nivel de desenvolupament real, i la zona de desenvolupament proper

  • NIVELL DE DESENVOLUPAMENT POTENCIAL: el que una persona pot arribar a fer, però que de moment nomes ho pot aconseguir amb l’ajut d’altres
  • NIVELL DE DESENVOLUPAMENT REAL: el que es capaç de fer de manera autonoma i sense cap ajut.
  • ZONA DE DESENVOLUPAMENT PROPER: el proces de passar d’un nivell a un altre.

L’APRENENTATGE SIGNIFICATIU SEGONS AUSUBEL

TEORIA DE L’APRENENTATGE SIGNIFICATIU: es fonamenta en la incorporacio de nous continguts de manera significativa a l’estructura cognitiva de l’alumne, tot relacionat-los amb els que ja  poseeix. Necessita que l’alumne estigi interessat a apendre.

Quatre maneres diferents, que s’estructuren apartir de dues dimensions:

  • DIMENSIO 1.
    • Aprenentatge significatiu: es aquell on els nous continguts es relacionen de manera no arbritaria i substancial amb allo que l’alumne ja sap
    • Aprenentatge per repeticio: els nous continguts s’aprenen al peu de la lletra i no es relacionen, o es relacionen d’una manera arbritaria.
  • DIMENSIO 2
    • Aprenentatge per descobriment: fa referencia a aquells coneixements que han de ser descoberts i incorportas als que ja es posseeixen.
    • Aprenentatge per recepcio: els coneixements es presenten com a acabats i els subjectec han d’interioritzar-los o incorporar-los per poder-los recuperar me endvant.

 

Entradas relacionadas: