Bases de Manresa: Origen i Context Polític del Catalanisme

Origen de les Bases de Manresa

L'any 1891 es va fundar la Unió Catalanista, que volia ser una federació de tots els grups, centres i publicacions catalanistes. La nova organització tenia com a objectius la propagació de les idees regionalistes i la realització d'un programa comú per a tots els grups catalanistes. L'anàlisi dels membres de la Unió mostra que la seva base social estava formada majoritàriament de mitjans propietaris, comerciants, professionals liberals i intel·lectuals que provenien de tot Catalunya i que eren una mostra significativa de la burgesia catalanista i conservadora. El suport massiu a la Unió, però, vingué de la Catalunya rural, fet que sembla indicar una certa voluntat de donar més participació a les organitzacions comarcals i sotmetre-les de la influència barcelonina. La Unió Catalanista va aconseguir desvetllar en amplis sectors de la societat catalana la consciència del seu particularisme i va significar el triomf definitiu de les tesis pròpiament catalanistes sobre les regionalistes. Però el seu punt més feble fou la tensió entre les faccions contràries a la participació en la vida política i les que defensaven la necessitat de convertir la Unió en una organització política que es presentés a les eleccions.

Un dels primers actes de la Unió va ser la celebració a Manresa l'any 1892 d'una assemblea de delegats amb l'objectiu d'aprovar el seu programa polític, que va rebre el nom de Bases per a la Constitució Regional Catalana. El document ara es coneix com les Bases de Manresa.

Context Polític del Catalanisme

L’any 1885 el Centre Català va convocar un míting a la Llotja de Barcelona en el qual van participar organitzacions econòmiques de la burgesia, destacades institucions culturals i altres entitats catalanistes. Amb aquesta iniciativa, Almirall pretenia l'aproximació del moviment catalanista a la burgesia, que en el millor dels casos defensava només posicions tímidament descentralitzadores. A la reunió es va aprovar la redacció d'un manifest conegut com el Memorial de Greuges.

L'any 1886 la candidatura electoral presentada pel Centre Català va fracassar, ja que presentava un catalanisme massa republicà.

L'any 1888 es va donar el primer acte polític públic de la Lliga que va ser el missatge a la reina regent Maria Cristina, adreçat a aquesta, en el qual es demanava autonomia per a Catalunya.

L'any 1895 el Catalanisme polític es va oposar a les guerres de Cuba i de Filipines.

L'any 1901 es va fundar la Lliga Regionalista, partit que va tenir en el diari La Veu de Catalunya el seu principal òrgan de difusió i que va consolidar la força electoral del catalanisme.

L'any 1906 l’ideari del catalanisme conservador representat per la Lliga va quedar ben definit en l'obra de Prat de la Riba, Nacionalitat Catalana. Aquest també fundà l'Institut d'Estudis Catalans l'any 1907.

L'any 1911 es crea la Mancomunitat, que es va constituir l'any 1914.

L'any 1917 la Lliga Regionalista va ser hegemònica a Catalunya. Es va fundar el Partit Republicà Federal.

Mort de Enric Prat de la Riba.

L'any 1919 es va fundar el Partit Unió Monàrquica Nacional, que plantejava la confederació dels pobles ibèrics i un seguit de reformes polítiques i socials de caràcter progressista.

Finalment, el procés de normalització cultural i política desenvolupat per la Mancomunitat es veié interromput amb l'adveniment de la primera dictadura militar espanyola del segle, la del general Primo de Rivera.