Bèlgica josep carner comentari

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,56 KB

 

Josep Carner- cançoneta incerta: escriu aquest poema en circumstàncies difícils per a la seva vida i trajectòria. Cançoneta incerta està dins del llibre El cor quiet 1925. Aquest poema te una voluntat desdramatitzadora. Cançoneta, per treure importància, i incerta perque no pot prescindir dels dubtes que el condicionen. L'estructura del poema comunica una ipressió de lleugeresa i harmonia.


Joan Maragall: ressalta pel to realista i la recerca de la sinceritat, i per la relació entre els seus sentiments i la naturalesa (teoria de la paraula viva). El poeta capta la bellesa i l'harmonia del mon. Ens informa del romanticisme d'aquesta poesia. Te una trajectoria important en el Modernisme. Manifesta un vitalisme optimisme. Maragall s'implica en la recerca d'identitat catalana. Creu en les visions dels mites tradicionals del país. Fa poemes que criden a la joventut. Pertany a la burgesia, defensa el catalanisme, i es converteix en un intelectual escoltat. Obres: oda a Espanya, vaca cega.


Escola Mallorqina: representada per miquel costa i llobera i Joan alcover. Tenen les característiques del romanticisme de la tematica del paisatge, la natura... Coneixen bé els clàssics grecs i llatins. Combinen el llenguatge popular amb el llenguatge més culte. Llibres: cap al tard, horacianes. Obres: pi de formentor, la balanguera.


Josep Carner: representa el moviment noucentista. Te una temàtica optimista, amb espais idil.Lics, per obtenir una Catalunya ideal. Te una visió optimista del país. Treballa per la dignificaió de la llengua catalana. Utilitza un llenguatge culte, precís, exacte. Crearà normes ortogràfiques i gramaticals,, i les ensanyarà.


Papasseit: família humil, proletària. Era autodidacte, amb lectures desordenades. Fa poemes que parlen del amor i del treball, de la vida real i la gent humil, i de l'orgull de dir.Ho en veu alta. Es empresonat per els seus articles. Publica humo de fabrica. Es decanta per portar la idea revolucionaria al terreny de la literatura. Es fa partidari dels avantguardismes, i escriu manifestos (futuristes). Usa nous recursos expresius com caligrames, mots en llibertat, composició cubista. Pero es decanta per una poesia que contempla la realitat social, amorosa extraient la nota lírica, sensual. Fa una poesia que mitifica la realitat quotidiana del d'un vitalisme que interioritza la poesia popular.


Foix: estableix la fusió del vell i del nou. Publica proses poètiques del Surrealisme, i s'interesas per l'exigència lingüística i literaria. Vol crear un llenguatge literari propi que recordi la literatura medieval. Fa servir analogies per explicar les seves experiències i que el lector s'impresioni. Obra: sol, i de dol.


Sagarra: li fascina la vida, el comportament humà. Recorre a figures de la literatura tradicional (neopopularisme). Intenta recrear personatges llegendaris, insisteix en l'estructura de la cançó, en la proximitat a la vida dels éssers mes senzills. Serveix una poesia amb un llenguatge enlluernador, ric

obra: vinyes verdes vora el mar.


Riba: des del simbolisme, fa una poesia reflexiva. En els seus poemes podem veure una via de coneixement poètic que va de la valoració de l'intl.Lecte a l'afirmació progressiva del nostre esser físic, capaç d'apreciar el nostre mon. Tadueix poesies. En el exili, arrodoneix la seva obra poètica de plenitud: les elegies de bierville, Sunion.

Entradas relacionadas: