Bèlgica poema

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,79 KB

 

-elements de Modernitat lligats amb el Futurisme, Malaltia, tuberculosi, lirisme

-Sentiment vitalista, Optimista. To líric i intimista

-estat malaltia Aboca a la mort

-reflecteix en El poema els avenços tècnics i recorre a petits detalls de la vida quotidiana

-mètrica: Els Versos són lliures, no segueixen un ordre establert i no tenen cap ritme. Es Fan presents l'ús de tècniques cubistes i futuristes, que canvien l’estructura Del poema. Tres parts associades amb records seus. Mètrica regular. Versos Trencats i casi no conté signes de puntuació.

-imita veu Baixa, com si es tractés d’una meditació, un poema obert, pensa en veu alta.

-Papasseit fa un cant a la vida, amb la seva consciència, es plasma al Principi i al final. A la primera part fa referència a la seva consciència Sobre la seva malaltia i a l’ultima part sobre la mort.

- Papasseit malalt al llit i pot ser demà no s’aixecarà, es conscient de Tot el que passarà dema (vida quotidiana) però pot ser no hi es per veure-ho

-única sortida a la seva malaltia és la imaginació, referint-se a tot allò viscut.

-“demà”: element no real (en realitat s’està referint al futur), perquè Contrasta el fet que enyori el demà, allò enyorat es allò viscut, la vida Quotidiana. Antítesi allò que no ha apassat, ell es refereix en realitat al demà Com allò passat (vida quotidiana)

-“futur”: desig de retornar, de seguir vivint

-vol tornar a viure tot allò viscut, per saber que es tot allò que perd. Pèrdua: Presencia de la mort, però Papasseit no expressa desesperació per aquest fet, Sinó: vitalisme, Pau interior, felicitat i serenitat (no Romàntic).

-felicitat: moment tràgic al final. Per què felicitat? Hi ha una enumeració De la vida quotidiana, no hi ha res extraordinari, aeroplààsoroll, crit des d’un terrat. En conjunt un significat, el jo poètic (qui les Veu), per separat res. Al final del poema aquest conjunt de fets de la vida Quotidiana encara que Papasseit mori continuaran ocurrent.

-Inversemblança: Contrast vida i mort. Continuació lírica, expressa el seu interior el seu sentiment, sinó fos líric no tindria versemblança.

-No explica narracions, Sinó els seus sentiments.

-“si m’aixeco Demà...” : comença a imaginar, no inventat, sinó ja ho ha viscut i ho recorda.

-Sentiment Personal: fa que la vida quotidiana deixi de ser això i passi a ser un Sentiment més del poeta que s’està morint.

-ANÀFORA amb “estic”: Està malalt i content!!! La seva consciència i el verd estar, es produeix una Dualitat lírica: realitat física: està malalt; sentimentalment: està content (si estàs malalt no estàs content)

-totes les ENUMERACIÓNS són Polisíndeton i, i, i, i, ....La seva funció és Crear espais, dóna ritme, més força, vitalitat, la qual contrasta amb principi I final: contrasta amor cap a la gent que continua i amb ell que morirà.

-tot continuarà igual, la única absència serà la meva (jo poètic)

-diversitat de persones i llocs: formen part de la vida quotidiana, Elements donen Realisme al futur que ell no viurà, elements anònims, reals Perquè la v.Q existirà per la gent que no mor, en veritat no existeix perquè el Demà ja esmentat es futur i existeix únicament en la seva ment.

Entradas relacionadas: