Bernat Metge, les Cròniques, Ausiàs March...

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 7,65 KB

 
Bernat Metge: La seva obra semmarca en lhumanisme, corrent ideològic i artístic vingut dItàlia a través duns quants escriptors fonamentals en la història de la literatura occidental (Dante, Bocaccio, Petrarca). Lhumanisme va suposar un retorn en lantiguitat clàssica i un rebuig de molts aspectes de la mateixa època medieval. A la corona dAragó, els ideals humanistes van ser acceptats i fins i tot va passar a ser obligatori conèixer llatí per ser funcionari de la Cancelleria Reial (institució molt important a lèpoca). Bernat Metge va ser funcionari de la Cancelleria, amb el càrrec de secretari reial de Joan I. Quant el Joan I va aparèixer mort la seva dona va fer empresonar als consellers, entre ells, Metge. OBRA: LO SOMNI Suposadament va ser escrita per Metge poc després de sortir de la presó per tal de guanyar-se el favor del nou rei, Martí lHumà.  Lo Somni es la gran obra de lhumanisme català i una de les obres mestres de la literatura catalana medieval. Està escrita en 1ª persona i narra la nit de lestada del protagonista (Bernat Metge) a la presó, durant la qual se li apareix Joan I, que havia mort, acompanyat de dues divinitats del món clàssic. Lo somni es divideix en quatre llibres.La intenció de Bernat Metge és clara: Justificar-se davant de Martí lHumà per tal que aquet el readmeti a la Cancelleria tal com va passar. Lobra és interessant per la modernitat dalgunes idees, pel culturalisme constant propi dels humanistes, pel model de prosa que crea amb una sintaxi complexa, llatinitzada i molt diferent de la de Ramon Llull. LES CRÒNIQUES: Cròniques: Són textos històrics en prosa que reflecteixen el màxim moment desplendor de la corona catalanoaragonesa: les conquestes de Mallorca i de València, de Sicília i de Sardenya, les expedicions al nord dÀfrica, etc. És lextens període que va des de el Regnat de Jaume I el Conqueridor (1213-1276) fins al de Pere el Cerimoniós (1336-1387).
Autors de les quatre cròniques són: Els dos reis abans anomenats, Ramon Muntaner i Bernat Desclot. CRÒNICA DE JAUME I, TITULADA LLIBRE DELS FEITS Narra en forma autobiogràfica els records personals del rei, referents a les conquestes de València i Mallorca.
Jaume I no lescriví materialment, sinó que en coordinà la redacció. La crònica té una intenció didàctica, un llenguatge viu i es caracteritza pel providencialisme (creença que les pròpies victòries es deuen als designi diví.) CRÒNICA DE BERNAT DESCLOT La seva crònica parla sobretot del Regnat de Pere II el Gran, de qui va ser contemporani.  CRÒNICA DE RAMON MUNTANER La seva crònica és la més coneguda. Ens parla dun llarg període històric, des del naixement de Jaume I fins la coronació dAlfons el Benigne. La part més interessant es quan lautor relata les seves experiències entre els almogàvers en les conquestes de Sicília i Calàbria i en lexpedició a Orient. Característiques de la crònica: El nacionalisme que porta a lautor a algunes expedicions; El providencialisme; Un llenguatge viu i directe; El fet que sembli destinada a la lectura en veu alta. CRÒNICA DE PERE EL CERIMONIÓS: La seva crònica parla del seu propi regnat i del regnat del seu pare Alfons el Benigne. Pere el Cerimoniós es guia per una voluntat de justificació. 

Ausiàs March És el primer autor que escriu poesia culta en català sense provençalismes. Va néixer a Gandia 1397 i va morir al 1459 a València. Es va casar dues vegades: 1ª amb Isabel Martorell i 2ª amb Joana Escorna.OBRA: Consta de 128 poemes (total 10.000 versos), repartits en: Cants damor, Cants de mort, Cants morals i el Cant Espiritual (224 versos) Cants damor: Van suposar la ruptura amb lamor cortès trobadoresc. Ausiàs March va veure lobsessió amorosa com a malaltissa, perquè portava a la pròpia condemna de lànima, per això va rebutjar la idealització que els poetes anteriors a ell havien anat fent de lamor. El rebuig daquestes idees el va portar al realisme. Tot i que rebutja als trobadors, els té molt presents tal i com ho mostra amb senhals o pseudònims: Plena de seny, Llar entre cards, amor amor, oh folla amor. Cant Espiritual: Extens poema amb versos sense rima en què lautor sadreça a Déu amb por dhaver pecat en la seva vida amorosa i demanant-li que se lemporti cap a una altra vida. Curial e Güelfa Està escrita al segle XV i és dautor anònim. Va ser descoberta al segle XIX. Es caracteritza pel realisme i la versemblança. La novel·la està ambientada al segle XIII i esta dividida en tres llibres tots ells precedits dun pròleg. 1r llibre: Explica com Curial, un jove de família humil, és educat a la cort del marqués de Montferrat i com Güelfa, la germana del marqués i vídua jove, se nenamora i decideix donar-li protecció econòmica per tal que es pugui convertir en un cavaller. Curial a de fugir cap a Àustria per culpa de falsos rumors sobre ell i Güelfa. A Curial se li ofereix la mà de Laquesis però ell hi renuncia. Güelfa sassabenta de loferiment de mà i se sent gelosa. El 1r llibre sacaba amb el retorn de Curial a Montferrat on aconsegueix un gran èxit. 2n llibre: Se centra e lanada de Curial a un torneig a França. Guanya el torneig però aleshores Laquesis arriba i Curial torna a ser víctima de la difamació de rumors entre Laquesis i Curial. Güelfa jura no perdonar-lo fins que la cort li demani que el perdoni. 3r llibre: Narra el viatge de Curial a Terra Santa i a Grècia. Quan va de retorn, el seu vaixell naufraga a la costa africana i és fet presoner i passa sis anys de captiveri fins que aconsegueix marxar. Finalment al llarg dun torneig, la cort demana a Güelf a que el perdoni, tal com ella havia exigit, i la parella es reconcilia i acaba casant-se. En lobra es combinen les aventures cavalleresques amb la intriga amorosa. ALTRES AUTORS: Francesc Eiximenis: Frare franciscà, nascut a Girona. Autor de Lo Crestià. És un tractat a lentorn de tot allò que ha de saber i fer un bon cristià en tots els àmbits. Va escriure per a un públic burgés i en un llenguatge entenedor. Sant Vicent Ferrer: Frare dominicà. Predicador conegut a diferents territoris europeus, es conserven els seus sermons, transcrits literalment per un escrivents. Hi són habituals les exclamacions i les onomatopeies. Va escriure per un públic popular. Anselm Turmeda: Frare franciscà autor de Llibre de bons amonestaments, entre daltres. A Tunis es va convertir a la religió mahometana. Jaume Roig: Metge de prestigi i autor de lEspill o Llibre de les Dones. Joan Roís de Corella: Possiblement sacerdot, va ser autor dobres religioses, amoroses i mitològiques. És model de la valenciana prosa retòrica i classicitzant.

Entradas relacionadas: