El Bienni Conservador (1933-1935): Reacció i Conflicte a la Segona República

El Bienni Conservador (1933-1935): Reacció i Conflicte

Davant el descontentament creixent dels sectors obrers i el rearmament ideològic de la dreta, Manuel Azaña va presentar la dimissió el juny de 1933. En conseqüència, Niceto Alcalá Zamora va dissoldre les Corts i va convocar eleccions per al novembre de 1933.

La Reorganització de la Dreta i les Noves Formacions

Durant aquest bienni, els sectors conservadors es van reorganitzar de manera significativa. Es van crear noves organitzacions polítiques, com ara:

• Acción Española, liderada per José Calvo Sotelo.
• A finals de 1932, es va fundar la CEDA (Confederación Española de Derechas Autónomas), dirigida per José María Gil-Robles.
• El 1931, es van crear les JONS (Juntas de Ofensiva Nacional-Sindicalista), que més tard es van unir a la Falange Española, fundada per José Antonio Primo de Rivera el 29 d'octubre de 1933.

Les Eleccions de 1933 i el Nou Govern Conservador

Les eleccions, celebrades el 18 de novembre de 1933, van donar la victòria a la dreta. Aquest resultat va comportar el desmantellament de l'obra reformista del bienni anterior. El nou govern, presidit per Alejandro Lerroux, va deixar inicialment fora els membres de la CEDA. Les principals mesures que va prendre el nou govern van ser:

• Devolució de la terra a la noblesa.
• Retorn a un estat confessional.
• Amnistia per a José Sanjurjo.
• Reducció del pressupost en educació.
• Paralització del projecte d'Estatut Basc.

La Reacció de l'Esquerra i els Conflictes Socials

L'esquerra, encapçalada per Francisco Largo Caballero, va declarar una oposició ferma contra el govern, que es va materialitzar en la proliferació de vagues i conflictes socials arreu del territori.

El Conflicte a Catalunya: La Llei de Contractes de Conreu

A Catalunya, el govern continuava en mans dels republicans, i molt aviat es van produir enfrontaments amb el govern central. La guspira que va provocar l'enfrontament fou el conflicte rabassaire. La Unió de Rabassaires va impulsar l'aprovació d'una reducció del 50% de les rendes que els pagesos pagaven als propietaris. Aquests, agrupats en l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, van protestar enèrgicament.

L'abril de 1934, el Parlament català va aprovar la Llei de Contractes de Conreu, que permetia als pagesos accedir a la propietat de la terra. No obstant això, el Tribunal de Garanties Constitucionals va declarar inconstitucional la llei i en va anul·lar els efectes.

L'Entrada de la CEDA al Govern i la Revolució d'Octubre

L'entrada de membres de la CEDA al govern central va ser interpretada per les forces d'esquerra com un camí cap al feixisme. La reacció no es va fer esperar. L'endemà, per iniciativa de la UGT i sense la participació de la CNT, es van produir vagues generals a les grans ciutats. Aquestes vagues, però, van fracassar per la manca de coordinació i la ràpida resposta del govern.

Malgrat el fracàs generalitzat, a Catalunya i a Astúries els esdeveniments van assolir una importància especial, derivant en la coneguda com a Revolució d'Octubre de 1934.