Bilingüisme territorial

BILINGÜISME TERRITORIAL (POLÍTICA LINGÜÍSTICA)És aquell que es dóna quan tenim dues comunitats lingüístiques en un espai geogràfic delimitat en dues zones segons didioma (Canadà). La constitució daquests estats reconeix dues llengües estatals i declara loficialitat única de cadascuna en els respectius territoris. LEstat ha datendre els seus ciutadans en la seva llengua i oferir-los les condicions perquè puguin viure exclusivament en aquesta llengua. Els elements que no circulin per làrea lingüística shan doferir en els dos idiomes. Es tracta oficialment de dues zones monolingües dins un mateix Estat.BILINGÜISME SOCIALConsisteix en la utilització de dues llengües en un mateix territori, luna autòctona i laltra sobrevinguda. Segons lextensió de la llengua forana en la comunitat receptora, el bilingüisme és generalitzat o bé limitat (anglès a lÍndia colonial). Respecte a la situació legal podem distingir entre bilingüisme oficial (hi ha cooficialitat lingüística)i no oficial(una de les llengües no és oficial) BILINGÜISME INDIVIDUALÉs el domini de dues llengües per part duna mateixa persona. Podem distingir diversos bilingüismes: parlem de bil. Actiu quan sentenen i es parlen totes dues llengües; bil. Passiu quan una de les llengües sienten, però no es vol parlar o no es parla: es practica quan dues persones parlen utilitzant dues llengües diferents. Parlem de bil. Simètric quan les dues llengües es coneixen per igual; en cas contrari parlem de bil. Asimètric. Tenint en compte la motivació psicològica, podem distingir entre bil. Instrumental, en què saprèn una segona llengua per raons pràctiques; i bil. Integrador què saprèn laltra llengua amb el desig desdevenir membre de la comunitat que la parla.BILINGÜISTAQue es partidari del bilingüisme substitutori. En la defensa del bilingüisme com a situació ideal es poden descobrir alguns elements ideològics, ja que en nom duna pretesa igualtat es propugna el manteniment dun statu quo o ordre establert. El bilingüista, de vegades, predica el bilingüisme dels altres i practica el monolingüisme, però en tot cas només proposa el bilingüisme duna part de la societat a què pertany. En altres paraules: dins un mateix estat es defensa el bilingüisme dunes determinades zones (on la llengua pròpia no coincideix amb la de lestat) i el monolingüisme dunes altres. La màxima orweliana Tots som iguals però uns som més iguals que els altres es converteix en: Uns som més bilingües que els altres