Bilinguisme

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 1,95 KB

 

BILINGÜÍSME: s'entén per bilingüísme la possibilitat d'un individu d'emprar dues o més llengues a un mateix nivell lingüístic.
-Bilingüísme individual: Persona que és capaç de fer servir dos o idiomes. En els temps actuals, aquest tipus de bilingüísme s'imposa gairebé com una necessitat: cal coneixer.
-Bilingüísme territorial: Espai geografic dividit en dues zones clarament delimitades lingüísticament. Expl: País Valencià ( catalanoparlant / castellanoparlants).
-Bilingüísme social: És la situació en la qual, dins un mateix territori, hi ha un conjunt d'individus que usa més d'un idioma (un de propi, i un de no propi), aquesta situació reflecteix l'existència d'un Conflicte Lingüístic. Aquest conflicte lingüístic generat pel bilingüisme social crea una disjuntiva com a solució: una llengua o una altra. Substitució lingüística(abandonament de una llengua A, comença amb la bilingüització dels individus del grup A i acaba amb l'oblid d'aquesta), o normalització lingüística (recuperació de una llengua A).
Esquema: Monolingüísme(en Lln-A), Bilingüísme( aprendre Lln-B), Monolingüisme(oblit Lln-A).
ETAPES de la Bilingüització i posterior unilingüització:
-Població monolingüe.
-Contacte entre els grups A i B.
-Extensió de la bilingüització al grup A.
-Desaparició de monolingües en Llengua A.
A la comunitat lingüística catalana aquesta passa s'ha esdevingut durant el S. XX. Es tracta del bilingüísme unilateral que mostra un desequilibri perquè només són bilingües els integrants del grup A, que necessiten una llengua forastera per viure al seu propi territori.
-Punt final del procés: Abandonament definitiu de la llengua A.

Entradas relacionadas: