Bio

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 5,1 KB

 
NEODARWINISME: variabilitat de la descendencia: els organisms amb repro. asexual, es deguda a les mutacions. i dls organisms amb repro. sexual es deguda ala recombinacio genetica q es produeix durant la meiosi. Le smutacions es produeixn a latzar i xtant podn ser favorables o desfavobles x tant sn preadaptatives, creen la variabilitat sobre la kual ha dactuar la sellecio. neodarwinisme : 1. el proces evolutiu es basa en els principil darwinistes d la variavilitat d la descendncia i seleccio natural. 2. la variabilitat de la descndencia es deguda a la mutacio i la recombinacio genetika. les mutacions creen nous gens mntre q la reocmbinacio crea noves cmbinacions d gens .3. el q evoluciona sn poblacions i no pas els individus. le spoblacions perduren i canvien, els individus moren. 4. els factor q fan variar les freq genikes duna poblacio sn la seleccio natural, le smutacions, le smigracions i la deriva genetika. 5. xq 1 poblacio arribi a generar una especie diferent ha destar aillada d les altres poblacions.LES PROVES DE L'EVOLUCIO: lobservacio d la natura prmet descobrir unes realitats q es poden explikar + cnvincent si s'admet levolucio d ls especies. akestes realitat reben el nom de proves de levolucio. A. P taxonomikes: la classificacio dls e.vius es basa en criteris d smblança. Totes les especies smblants sagrupen dins dl mateix genere, els generes smblant en families etc. Segons la teoria evolucionista les smblances es donn xq tnn un antecesor comu, procedeixn duna mateixa especie. EX: ornitorinc te caract dls reptils i dels mamifers, keda mes be explikat x un proces evolutiu ds dl reptils fns al mamifer q x la creacio indp dls 2 grups. B. proves biogeografikes: es basen en la distribucio d les especies. com mes llunyades estan 2 zones + diferencies presenta la seva flora i fauna. La prova akesta sesplika millor si les especies han colonitzat zones . EX. lexcintencia de tants especies difternts d pinsans en uns illes es pot entendre si sacepta k procedeixn d la mateixa especie q va colonitzar larxipielag. despres els descendnts van kedar aillats en diferents illes i es van diversificar segns la manera dalimntarse pel tipus d plants. Radiacio adaptativa.  proves

palentologiques: es basen en el estudi de fosils, es pot observar un augment de la diversitat d'especies i un augment de la complexitat estructural dels organismes. proves anatomiques: Es basen comparació d' organs entre diferents especies, es ditingueixen 2: 1) organs homolegs: tenen un mateix origen embriologic i per tant la mateixa estroctura interna, pero amb una funcio i forma k pot ser diferent: ex. el radpenat i l'esser huma tenen un os intern allargat seguit de dos osos allargats i dos ossos petits. Aquesta semblanda no t explicacio si les epscies n stan emparentades i si q en te si es considera q totes les especies procedeixen d'un avantpassat comu q ha sofert una evolucio biologica. Aixi dons els organs homolegs indiquen un parentiu evolutiu amb avantpassats comuns. 2) Els organs analegs: tenen un origen embriologic i una estroctura interna diferent, pero exergeixen la mateixa funcio. ex: les ales d'un insecte i les d'un ocell q gracies a la evolució convergent exergeixen la mteixa funció volar. Organs q tbe s'utilitzen com a prova de la teoria evolucionist son organs vestigials, sense funcio espesificai extripació dels quals no com,porta una disminució en l'aptitud de l'individu. ex: apendix vermiforme, el pel del pit i a l'esquena i tbe el fet q el coccix estigui format x uns quans ossos soldats. proves embriologiques: es basen el estudi comparat del desenvolupamnt embrionari dels animals. Seguint la llei biogenetica l'ontegenia o desenvolupament embrionari es una recapitulacio curta d la filogenia o sekuencia d'especies antesessores. proves bioquimiques: es basen en el estudi comparat d ls molecules dls diferents organismes. S'ha constat q, com mes semblant morfologic hi ha entre dos organismes mes coincidencia hi ha entre el tipus d molekules q els construeixen. actualment els metodes més utilitzats per comparar organismes son la skuencia d nucleotids de ADN nuclear, de ADN mitocondrial de ARN ribosomic i la sekuencia d'aminoacidsd diverses proteïnes. proves serologiques: Es basen en l'estudi comparat de les reaccions d'aglutinació d la sang en els diferents organismes.Ex: estudi d la similitud bioquimica entre els grans primats.

Entradas relacionadas: