Biokimik10

Clasificado en Otras materias

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,3 KB

 
Replicació de l’ADN en procariotes:En els bacteris, a més de la molècula d’ADN principal, existeixen petites molècules d’ADN circular, anomenades plasmidis, que es repliquen, simultàniament o no, amb el cromosoma principal per un mecanisme similar. Tot plasmidi o tot ADN introduït en
un bacteri necessita posseir una seqüència origen de replicació per poder ser multiplicat per la maquinària de replicació.
Replicació de l’ADN en eucariotes:En eucariotes, la replicació de l’ADN nuclear és més complexa que en els bacteris ja que, per una banda, les molècules lineals d’ADN que formen els cromosomes eucariòtics posseeixen un nombre de parells de bases molt més elevat que les molècules d’ADN bacterià i, conseqüentment, són de major longitud, i, per l’altra, la seva organització en la fibra de cromatina és més complexa. La síntesi de l’ADN d’eucariotes té lloc durant una fase concreta del cicle cel·lular (la fase S), en la qual es repliquen els diferents cromosomes nuclears i es produeix una alta síntesi de proteïnes histones, necessàries per regenerar l’estructura cromatínica característica. Síntesi de l’ARN: transcripció : La transcripció és un procés selectiu i reiteratiu el resultat global del qual és la síntesi dels diferents tipus de molècules d’ARN cel·lulars. Cada molècula d’ARN és sintetitzada de manera individual, com a conseqüència de la transcripció d’una zona concreta de l’ADN (denominada unitat de transcripció), de petita longitud si es compara amb la de les molècules d’ADN. De les dues cadenes de la unitat de transcripció sols una és transcrita. Aquesta cadena, denominada cadena codificadora (també cadena +), té la mateixa seqüència que l’ARN transcrit (amb T en lloc d’U). La cadena complementària que actua com a motlle per a la síntesi d’ARN s’anomena cadena negativa (cadena -).

Transcripció dels gens de procariotes: En els bacteris existeix un únic enzim, anomenat ARN polimerasa dependent d’ADN, que s’encarrega de transcriure tots els gens del cromosoma bacterià, la qual cosa dóna lloc a la formació dels tres tipus fonamentals d’ARN (ARNr, ARNt i ARNm).El procés de síntesi es pot considerar dividit en tres etapes, anomenades iniciació, elongació i terminació.Les unitats de transcripció en procariotes solen estar formades per més d’un gen, per la qual cosa l’ARNm resultant, anomenat policistrònic, duu la informació per a la síntesi de dues o més cadenes polipeptídiques diferents. En els bacteris, la transcripció és regulada per proteïnes que, ja sigui directament o per interacció amb altres factors, s’uneixen a l’ADN per estimular (control positiu) o disminuir (control negatiu) la transcripció d’una determinada unitat o gen. Transcripció en cèl·lules eucariotes: La transcripció de l’ADN nuclear en eucariotes és molt similar a la que té lloc en els bacteris pel que fa al procés de síntesi de la cadena d’ARN, tot i que tant els enzims participants com l’organització de les unitats de transcripció i els seus promotors són molt diferents a les de procariotes. Així, es coneixen tres ARN polimerases nuclears distintes, cada una de les quals participa en la síntesi d’un tipus determinat d’ARN. A més, existeix una ARN polimerasa dependent d’ADN localitzada en la mitocòndria, que s’encarrega de la síntesi dels ARN mitocondrials. Les ARN polimerases dependents d’ADN nuclears, per dur a terme la transcripció, requereixen una sèrie de factors auxiliars que participen en el procés d’iniciació afavorint la localització o ancoratge de l’ARN polimerasa en el lloc d’inici de la síntesi d’ARN. Molts factors específics reconeixen seqüències concretes, generalment localitzades en sentit 5’, denominades elements de resposta (ER).

Entradas relacionadas: