Bodes sordes tirant lo blanc

EL TIRANT LO BLANC DE JOANOT MARTORELL:Fill d´una família senyorial procedent de Gandia i instal·lada a València, Joanot Martorell, va viure els últims moments de la cavalleria i sembla qie va voler arribar als contemporanis no tan sols un llibre d´aventures divertidisim, sinó també un compendi de sabers prestigiosos i d´habilitats socials, un autentic manual de comportament cavalleresc.
El Tirant es un exemple clar de com durant l´Edat Mitjana el concepte de cultura i el de cada obra en particular anaven lligats a les idees de tradició i d´acumulació, l´originalitat no era un valor tal com l´entenem actualmente.
Martorell aconsegueix recrear en aquesta novel·la un mon complet en un momento historic complex, una realitat total, amb procediments propis de la historiagrafia i de la novela moderna. Pren models dels cavallers errants que, al llarg del Segle XV, van recórrer gran part d´Europa contrafent els reptes i els conflictes d´honor que acostumaven a llegar en la narrativa o en que ell mateix shavia vist implicat.
El Segle XV es un període de transició entre l´Edat Mitjana i el Renaixemente i hom ha vist en el Tirant, publicat el 1490, una fita en auqest proces pel tractament realista i un pel ironic que s´hi fa del mon teocentric i cavalleresc que garantía l´ordre social. D´altra banda, el cavaller du a terme en la ficció l´empressa que va alimentar el sonmni cavalleresc tota la segona meitat del segle: recuperar Constantinoble que havia caigut a les mans dels turcs el 1453, i tot i que els temps han canviat i ningú no aconsegueix posar en marxa una croada cristiana.

TEMÀTICA DE L´OBRA:
Tirant es un jove cavaller bretó que després de ser proclamat millor cavaller del mon pel rei d´Anglaterra en les festes pel casament de la princesa, allivera l´illa de Rodes del setfe dels genovesos i acudeix amb uns amics a la crida de l´emperador de Constantinoble, que intenta l ´avanç dels turcs.
1. L´heroi que havia mostrat una certa suspicacia envers les dones, canvia d´actitud quan coneix la princesa Carmesina, i cau en la malaltia de la passió amorosa i protagonitza actes impropis de l seua posició social: l´emperador es ridiculitzat per l´atracció senil que sent per la doncella Plaerdemavida; l´emperatriu, una dona de gran complexitat pscicologica, comet un adulteri de ressonancies incestuoses amb el jove Hipolit; la viuda Reposada, dida de Carmesina, veu clivellar-se la seua severitat moral en enamorar-se de Tirant i acabará siudidant-se, Plaerdemavida, minyona de palaua maliciosa i espontania, instiga els episodis erotics i actua de vertadera alcabota. La princesa Carmesina unida a Tirant en matrimoni secret, es el persontage que menys evoluciona, aferrada a la idea de preservar la virginitat en contra dels desithos del cavaller.
ESTIL I LLENGIA DEL TIRANT:El tirant es un text riquíssim que fa honor a la cruilla histórica en ue fou escrit. Els parlaments mes altisonants son mostra del que hem anomenat estil de valenciana prosa. Pero d´altra banda, alguns dialegs, rapids i plens de modismes i refranys, testimonien la vivesa i la creativitat de la llengua popular. A més és un dels primers textos literaris que presenta particularismes valencians, arcaismes, arabismes, castellanismes.

L´ESPILL, DE Jaume ROIG:Jaume Roig va morir a València el 1478. Havia estudiat medicina a Lleida, i pot ser a París,Com a profesional va exercir carrecs d´importancia com el d´examinador de metges de la ciutat, el d´administrador de l´hospital del Innocents i el de metge de cambra de la reina María, muller d´Alfons el Magnanim. L´autor planteja l´Espill com si fora un sermó per prevenir els homes davant la malignitat de les dones. Auesta desconfiança que la dona inspira en l´home, es relaciona amb el topic de la misogínia i sol expresarse en sentencies populars.

En efecte, comicitat i pessimisme semblen ser les notes dominants en les dues obres, pero potser el que tenen de més nou es la manera de plantejar l´adoctrinament moral: una generosa comprensió de la naturalesa humana i del temps que van viure caracteritza ambdós autors. En el cas de Curial, els diners són un motor de l´acció, i tant ací com en l´Espill, podem comprobar com son tinguts en compte en la valorcio social dels personatges, fins i tot per damunt del seu llinatge o les virtuts que haja demostrat. De fet, aquesta narració en vers desballesta tots els topics de l´univers cavalleresc. El protagonista, en Grosser, no es mou per alts ideals, sinó per aspiracions ben prosaiques: aconseguir un bon casament i viure felíç amb els fills. En els quatre llibres que formen la seua biografia es abandonat per sa mare, apren a usar les armes al costat d´un badoler, segueix a França la carrera militar i s´enriquereix, la qual cosa li permet ser acceptat en el grup social d´on prové i que abans, mentre era pobre, l´havia rebutjat.

Totes les dones que coneix incloses les tres esposes successives, son el negatiu esfereïdor de les angelicals dames del mon cortesá i l´autor, sumant a l´experiencia d´en Grosser el testimoni autoritzat de Salomó, pot incloure, doncs, la maldat intrínseca del genere femení amb dues excepcions: la Mare de Dèu i la propia esposa, ja difunta. En definitiva, per aquesta part sembla del tot justificada la lectura que hom ha fet del protagonista com a antiheroi cavalleresc i de la narració com a prova de la desintegració del gènere de la cavalleria. Ara bé, altres crítics han dirigit el focus d´atenció al conflicto que genera un home, representat de la capa aburgesada de la ciutat, amb un concepte del gènere femení profundament medieval. Des d´aquesta altra perspectiva, cal relacionar l´obra amb el llarg debat que té altres episodis rellevants en el Decameró de Giovanni Bocaccio en italiá, el tercer llibre de Lo Somni de Bernat Metge en català i el Corbacho de l´Arcipreste de Talavera en castellà.

Jaume Roig escriu la seua única obra vora 1460 en l´orbita dels autors satírics valencians. Versos tetrasilabs apariats o noves rimades i l´ambició estructural de la narració li concedeixen un lloc destacat entre les obres d´aquell grup. Pel que fa la forma i al tema, l´Espill pot relacionar-se amb composicions dels segles XIV i XV en vers amb elements narratius que imitaven gèneres com el serm´o el debat: 1.El Sermó del Bisbetó: divertida sátira que recitiva un escolanet per sant Nicolau contra els clergues i les dones. 2.La Disputació d´En Buc amb son cavall, un debat irreverent entre un bandoler, en un Buc, i el seu cavallm que esdevé una burla de la societat medieval. 3. El Llibre de Fra Bernat de Francesc de la Vía, relata amb gran perfecció técnica els escandalosos intents d´un frare, un canonge i un cavaller per seduir una monja que, finalment, es decideix per l´autor. 4. El

Testament, de Bernat Serradell, satiritza la vida dels eclesiastics. Narrat en primera persona, comença moribund del protagonista per pasar a contar després un viatge d´ultratomba.