Bogeria Narcís oller

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,34 KB

 

2.Tema de la bogeria

El tema es el determinisme, la confrontació entre 2 Opinions per explicar el comportament del Serallonga.

1- Explicació científica de tipus Determinista mancada de sentiment i de modalitat defensada per l’estudiant de Medicina Giberga.

2- Explicació o opinió contraria a L’anterior defensada pel narrador (que es la categoria d’Oller) i per L’Armengol que classifiquen a Serallonga de tipus oficial, estravagant i que Actua de manera que ho fa influir pel medi. Fins i tot es culpa de l’estat Mental del Serralllonga.

3.Impediments que es va trobar oller per a escriure en Catala en l'epoca de la Renaiixença

L'escriptor va Trobar-se amb dues dificultats bàsiques. La primera, la tria de la llengua. Ja Hem vist que el procés de catalanització de la literatura al Segle XIX és Llarg. I Narcís Oller, com molts d'altres escriptors de l'època, va començar Escrivint en castellà quan encara la seva vocació literària no estava prou Articulada. Però a partir d'un moment, fa un tomb en l'aspecte lingüístic i Decideix escriure tota la seva obra en català. Un motiu concret va ser, com hem Vist, la commoció que van causar-li els Jocs Florals del 1877. Però hi ha una Altra explicació més profunda per a aquest canvi de llengua, que està Relacionada amb l'altre problema que va haver d'afrontar l'escriptor: la tria D'un model de novel.La. La realitat va interessar Narcís Oller com a matèria Literària; la realitat que ell coneixia, per tant una realitat propera, la de La societat catalana de l'època. La seva voluntat realista el va portar a la Necessitat d'utilitzar la llengua pròpia, que era la llengua dels seus Personatges fets de carn i ossos i inserits en la Catalunya burgesa del segle XIX -una llengua, d'altra banda, col.Loquial, que en fos ressò i que contribuís A la versemblança dels seus herois de ficció.

El seu convenciment Va ser tan fort que de res van servir les opinions contràries d'altres Escriptors famosos de l'època, com Benito Pérez Galdós.
La producció olleriana ens presenta una autèntica galeria de personatges. L'autor s'hi apassiona més enllà de les coordenades naturalistes. Hi observem Una tendència a la idealització de certs personatges, els més apreciats per L'autor, amb el contrapunt de la caricatura grotesca a què són sotmesos D'altres, els que ens presenta com a negatius. Les creacions més perfectes Corresponen a personatges femenins, més rics, més humans, amb personalitat Individual, amb una psicologia que evoluciona. En canvi, els masculins són fets D'una manera més premeditada, obeeixen a unes directrius de l'autor que sovint Els tracta com a prototipus.

Entradas relacionadas: