"la bogeria" Narcís oller por capitulos

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 4,25 KB

 
Naturalisme: Va ser posterior al Realisme e intenta explicar eixa realitat de la conducta, febressa i les pasions dels individus venen determinades per l’herencia i per l’ambient, està fonamentat en la filosofía positivista i en les teories filosofiques de Shopenhamer. Però també es negativista perquè ve a dir que les clases socials desfavorides o son per determinar biologic i per herencia. Obre de Narcís Oller:                                                                                        1-La papallona (1892): Descriu la Barcelona menestral com devia vorela en els anys que estudiava. Lluís el protegaonista que és un estudiant de províncies es deixa portar per la vida alegre de la ciutat. 2-La bogeria (1898): S’estudia la personalitat de Daniel Serrallonga, el protagonista. El personatge narrador, metge i el adbocat comenten el proces de Daniel que degut al seu comportament genetic acaba boig. 3-La febre d'or (1890-1892): De la realitat social mitjançant l’observació i explica la transformació de la societat catalana de la restauració. Apareixen noves maneres de divertir-se i el diner es molt important. I necesiten un nou espai físic que es Barcelona, que creix fan nous edificis como La BORSA,el Liceu o Lipodrum. Ens mostra l’evolució en el camp i en la ciutat, units pel símbol de la nova civilització: el ferrocarril



4- L’escanyapobres i Vilanin: La paralització económica agraria d’un poble imaginari Pratbell i d’una ciutat Vilanin. Oller contraposa a l’Escanyapobres dues vicions economiques, Pratbell inicia l’ecloció industrial transformant els antics magatzens de blat en una colosal fariñera e invertint diners en la construcción de mines de carbó.L’Oleguer i la Tuies inicien un camí de regresio sense retorn. La historia de l’Oleguer es la d’un fugitiu que s’entín-se amenaçada per la nova economía es refugia en el castell que es transforma com un magatzen d’or. A Vilaniu, les relacions entre la dona d’un cassic i un jove, permeten d’escriure la decadencia dels nuclis rurals i la burguesia que reclama el poder politiquic i social. Oller explica la realitat que la revolució de Septiembre de 1868 presipita les baralles de 2 famílies de cassics més importants de Vilaniu, enfrontat en una guerra política.
Modernisme: Es un intent de modernitzar i de donar un carácter universal, europeitzar, és una superació del romanticisme. Intel·lectuals i artistas incompresos pel poder. Venen bellesa i estética en tot. S’enadonen que no podem saber tot, qui no podem arribar a la causa dels conflictes. Els modernistes s’enadonen que l’observació de la realitat des d’un punt de vista analític no pot explicar-lo tot perquè pensen que hi ha forçes supremes i agenas que poden ser determinants en els individus, les quals no tenen cap explicació. A l’artista l’interesa una visió sintética. Apareix la multitud com un fenomen sociologic, nou que vas ser integrat en el Modernisme amb un carácter simbòlic. Pèrduda de la individualitat ‘’adormits’’. La Teoria de de NIEGTZECHE. Adormits són desants, sense cara, sense fesomies.

Entradas relacionadas: