"la bogeria" Narcís oller por capitulos

Clasificado en Lengua y literatura

Escrito el en catalán con un tamaño de 3,16 KB

 
La Bogeria: durant el Segle XIX es va anar estenent el debat públic sobre la bogeria a causa basicament de tres factors:
1. La progresiva creació de centres psiquiatrics.
2. L' aparició de nous tipus de trastorns psicologics derivats de la Rev. Industrial.
3. L' auge dels estudis experimentals en psiquiatria.
A més a l'ultima dècada es difonen per tot Europa les teories del metge Itàlia Cesare Lombroso que identifiquen l'herència i el trastorn i que associen la genialitat a la degeneració.
A finals de segle s'interelacionen tres camps aparentment diversos:
- La medicina
- El crim
- La literatura
La novel·la reflectira aquest interes i aquesta popularització del tema de les malalties mentals de dues maneres:
Crean personatges amb característiques procedents de les investigacions mediques o bé de batent a travès de la ficció sobre quins són els límits de la bogeria.
La Bogeria va ser redactada en 3 o 4 semanes a Puigcerdà l'estiu de 1898. En un primer moment havia pensat titular la novel·la El boig, però va decidir canviar-lo pel de La Bogeria, amb la finalitat de centrar el tema de la novel·la sobre la malaltia , les seves causas i les seves conseqüencies més que no pas sobre l'ndividu. De tota manera Oller ja havia reflexionat sobre les malalties mentals en el conte Ón són els boigs? Publicat el 1893. La Bogeria surt publicar a principis de 1899 amb el subtítol de " Novel·la de costums del nostre temps" i consituteis un dels intents de l'autor per buscar solucions a la crisi en que es trobava immersa la narrativa naturalista.

El procediment indirecte: es el punt de vista narratiu emprat per Narcís Oller en aquesta novel·la i ha estat considerat la tran troballa tècnica de l'obra pel fet de ser una de les aportacions més original i modernes a la narrativa Europea de l' Epoca. L'autor deixa de banda l' omiciencia total, característica de les seves obres anteriors que era la propia de la narrativa realista i naturalista per aconseguir més versemblança a la vegada que aconsegueix introduir elements subjectius dins la narració. La historia arriba al lector a travès d'un narrador testimoni que participa dins la trama de la novel·la. Aquest recopila la informació facilitada per seu amic Armengol i pel prosper Giberga principalment i té un paper fonamental al diàleg i aquest procediment consegueix confrontar tres actituds diferents davant el fenomen de les malalties mentals:
- La d'en Giberga
- La del Armengol
- La del mateix autor
La historia és explicada pel narrador bastant temps després dels fets i per tant reflexionant sobre els fets passats desde la maduresa i atorgant-se un fort sentiment de culpabilitat.

Entradas relacionadas: